Isidre Soler Clarena - Regidor Portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
El Josep Maria Borri ens ha deixat a la seva manera, sense fer soroll, amb austeritat, amb dignitat. Va ser mentre molts ens trobàvem de vacances i la distància ens va privar el darrer comiat i també l’abraçada de solidaritat a la Pilar, que li ha fet costat fins el darrer moment. Creient de formació i de convicció, estimava més profundament la terra i els homes i dones que la trepitgen que no pas el cel, i per això va lluitar amb totes les seves forces contra el pitjor dels estigmes: el patiment, fos provocat per les injustícies o per les malalties. Conseqüent fins el final, va decidir donar el seu cos per a la investigació mèdica.
Home de profundes conviccions, va dedicar bona part de la seva vida a treballar per assolir una societat de persones i pobles lliures, sense cap tipus de dominació ni cap classe de submissió i, com a revolucionari convençut que era, sabia molt bé que per aconseguir-ho calia combatre l’arrel, anar al fons dels problemes. Les mitges tintes no hi cabien en la seva acció ni en el seu pensament.
Tossut, insistia una i altra vegada que per construir una nova societat calia canviar les idees, però, sobretot, era necessari formar individus amb capacitat de pensament i de decisió pròpies. Per això va defugir sempre les ideologies religioses i polítiques dogmàtiques.
Una altra característica del Borri és que creia profundament en la comunitat. Estava convençut que per canviar qualsevol cosa, per insignificant que fos, s’havia de fer de manera organitzada. Ell sempre va donar exemple i va participar i va impulsar moltes organitzacions polítiques i socials, especialment en l’àmbit del moviment veïnal.
Amb el Josep Maria Borri varem compartir moltes hores d’il·lusions i de neguits per canviar el món, per canviar el país, per canviar la ciutat. No van ser en va. Potser no hem assolit objectius tan ambiciosos, però d’ell hem après eines i valors fonamentals per poder fer-ho: la convicció de les idees, el compromís, el treball desinteressat, la solidaritat,…
Amb la pèrdua del Josep Maria no tan sols hem perdut un amic. Perdem una gran persona, un ciutadà compromès amb la seva ciutat i amb la seva gent. Un humanista que no tan sols somiava un nou món sinó que s’hi va implicar fins al final i amb totes les conseqüències personals, polítiques i laborals.
El Josep Maria Borri ens ha deixat físicament, però quedarà sempre viu el fruit del seu treball i la seva llavor, el seu record i la seva força.