Intervenció de Virginia Domínguez en el Ple municipal del 28 de juliol de 2008
Aquest és un pla important perquè el seu acompliment de manera transversal aporta garanties en l’accés als serveis al conjunt de la ciutadania, tant de la població autòctona com de les persones immigrades.
Des del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell hem estudiat el Pla i hi hem fet diverses consideracions. Pràcticament totes han estat recollides i valorem positivament aquesta actitud receptiva.
No volem deixar de fer esment, però, d’un dels aspectes que creiem necessari revisar en els propers mesos, que és justament el concepte de “Nova ciutadania”. Un concepte que pressuposa una categoria de “vella ciutadania” que es podria interpretar que gaudeix de drets diferents.
Considerem que no ha de fer por parlar d’immigració o de població immigrada, sobre la qual s’han d’aplicar polítiques sòlides d’acollida, i tendir a què tothom assoleixi la ciutadania, basada en la residència efectiva, i que, per tant, tingui accés als mateixos recursos i serveis.
Aquest és un debat que pensem que seria convenient posar sobre la taula en els propers mesos per clarificar els diferents conceptes. Així ho vam plantejar a la darrera reunió de la Comissió i la presidència es va comprometre a abordar-lo.
Entre els punts forts del Pla, considerem molt positiu que s’incorpori el concepte de contextualització en el temps, amb orientació de les polítiques i serveis a diferents grups d’edat i estadis d’integració, fugint d’un tractament homogeni. També considerem positiu l’esforç per establir un reconeixement de drets i deures associats a cada acció i programa.
En l’esperit del Pla es reflecteix nítidament l’aposta pels serveis universals, i, per tant, no es defineixen serveis específics per a la població immigrada, amb l’excepció dels que estiguin estrictament relacionats amb les polítiques d’acollida.
És imprescindible, però, garantir aquest accés inicial i evitar la competició pels recursos entre la població autòctona i la immigrada, i també entre la mateixa població immigrada amb diferents anys d’estada a la ciutat.
En aquest sentit, tot i que el Pla no impliqui un augment de recursos, sí que hauria de contribuir a detectar noves necessitats i assegurar que aquestes es poden canalitzar adequadament. És a dir, cal articular mecanismes perquè el seguiment d’aquest Pla tingui una repercussió en les polítiques socioeconòmiques que depenen d’altres departaments.
Vull destacar la bona disposició del regidor d’Educació i Convivència i de la Comissionada de Nova Ciutadania, que han impulsat un estil de treball de la Comissió de Nova Ciutadania molt positiu. S’han atès tots els suggeriments del Grup Municipal de l’Entesa per Sabadell per convidar-hi especialistes i això ens ha permès parlar d’immigració des de molts punts de vista, posant sobre la taula molta informació sobre temes tan diversos com la política lingüística, el treball, l’habitatge o l’educació. Una manera de fer que contrasta amb l’actitud obtusa i poc participativa d’altres regidories.
El nostre grup ha assistit a totes les sessions, hem après moltes coses i hem aportat les nostres propostes i idees. Coses que haurien de servir per construir un punt de partida comú per tal de buscar consensos. No només amb el Pla que es porta avui a aprovació, que en realitat no implica grans canvis en la prestació de serveis, sinó, sobretot, per afrontar tots aquells temes polèmics, en què es posa en perill la cohesió social i s’alimenta la xenofòbia.
S’ha de treballar molt en el camp de la sensibilització, actuant paral·lelament en dues línies: el treball intens amb la població autòctona, i el treball amb la població immigrada respecte dels autòctons. Però també s’han de facilitar els debats públics que avancin cap al diàleg i que fomentin la participació de tots els sectors i col·lectius de la ciutat.
Queda doncs molta feina per fer i, sent conscients de què serà més difícil assolir consensos polítics i socials, esperem que la Comissió de Nova Ciutadania continuï treballant amb una perspectiva oberta i participativa, promovent el debat polític, perquè aquesta és l’única actitud possible per anar construint una societat diversa, però cohesionada a partir del concepte de ciutadania.