Virginia Domínguez Alvarez - Regidora del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Com molts altres sabadellencs i sabadellenques, fa un any que esperàvem el debat sobre el projecte de perllongament dels FGC. D’entrada tothom diu que vol debatre, però en realitat el debat fa por, pot aportar idees noves, pot qüestionar conceptes, pot implicar canvis en els projectes… Per això hem hagut d’esperar un any i, a més, s’ha hagut de forçar la seva convocatòria amb una moció de l’oposició al ple municipal.
Doncs bé, ja hem tingut el debat. Ha estat molt interessant, ordenat, ben moderat, i tothom ha pogut expressar amb més o menys fortuna les seves inquietuds i raonaments: la Generalitat, les entitats (teòricament les que havien presentat al·legacions), i la ciutadania.
El protagonisme principal se’l van emportar les tesis de qui més ha treballat en aquests mesos: Sabadell Cruïlla, una entitat constituïda amb l’única finalitat de fomentar el diàleg i treballar propostes per reformular el projecte de perllongament dels Ferrocarrils i portar-los cap el Vallès Oriental, sense perdre de vista l’arribada a Castellar. Moltes intervencions van avalar aquestes propostes, encara que amb algunes diferències de plantejament.
Però també van ser protagonistes les veus que demanaven millorar el projecte dins de Sabadell. Cal repensar bé les estacions, minimitzar l’impacte de les obres al llarg de la ciutat, aconseguir el soterrament fins a Sant Quirze -que permetria guanyar un nou passeig fins la ciutat veïna i eliminar una barrera urbana-, fer viable el perllongament fins Castellar del Vallès, evitar afectar el bosc de Can Deu…
Al llarg del debat, però, els representants de la Generalitat es van mostrar molt poc receptius a assumir modificacions del projecte, per molt que el poguessin millorar, i incorporar-les directament o efectuant-ne ampliacions. La constant referència a les determinacions del Pla Director d’Infraestructures del 2002 -resultat d’un inexistent procés participatiu- i els acords amb l’equip de govern municipal, s’ha d’interpretar com una voluntat de tancar portes als canvis.
La participació no és això. La participació demana temps, demana molt més que un debat quan el projecte constructiu està a punt d’aprovar-se després d’una tramitació irregular. La participació implica escoltar, no només l’equip de govern de l’Ajuntament, sinó també les entitats que tenen altres idees, altres propostes, els grups municipals de l’oposició, la ciutat… La participació implica també ser receptiu i assumir aquells plantejaments que milloren el resultat final. En aquest cas, s’ha començat la casa per la teulada i l’esperat debat ciutadà no ha arribat fins que ja era massa tard per incorporar res.
Cal recordar que les al·legacions presentades fa un any per Sabadell Cruïlla, la FAV i l’Entesa per Sabadell, van ser contestades telegràficament, sense concretar res, i remetent contínuament al projecte constructiu, adjudicat dos anys abans d’aprovar l’estudi informatiu en el qual teòricament s’hi ha de basar. Una pràctica que fa presonera la Generalitat del seu propi projecte i que no li permet aplicar canvis que implicarien anul·lar la feina feta amb el projecte constructiu en tot aquest temps.
Ara la Generalitat ja es pot sentir satisfeta d’haver complert l’expedient, d’haver participat en el debat. L’equip de govern municipal ha complert el mandat del ple i pot excusar-se en què la Generalitat no vol incorporar variacions al projecte per no retardar-lo.
Però la ciutat no pot donar el debat per tancat. La ciutadania i les entitats que volem un projecte millor, no ens podem donar per satisfets i hem de continuar portant el debat al carrer i als despatxos, implicant diferents entitats i institucions sabadellenques, treballant i lluitant perquè assumeixin les millores necessàries perquè Sabadell tingui el millor projecte i per començar a definir la mobilitat de les properes dècades.