8 de març: pels drets de totes les dones

Alfons Aragoneses - Representant d'Entesa per Sabadell al Consell Municipal d'Igualtat Dona-Home

El caràcter festiu i en certa mesura autocomplaent que, en general, ha adoptat el dia de la dona treballadora pot distreure la nostra atenció de les grans desigualtats que pateixen les dones.

S’ha de celebrar la lluita de les dones per la seva igualtat de drets. Evidentment. Però no oblidem que la discriminació per raó de gènere encara impregna bona part de la vida femenina al treball, a la política i als mitjans de comunicació. S’ha avançat molt. S’han assolit fites impensables fa només trenta anys. Però encara queda molt camí per fer.

Queda molta feina per canviar les mentalitats que, malauradament, encara atorguen rols diferents a dones i homes. Només cal mirar un anunci de colònia, de cotxes, de roba (o d’alguna discoteca de la nostra ciutat) per adonar-se’n del rol que la societat atorga a la dona.

Cal canviar encara la visió masculina de la política, de la comunicació i del pensament en general i deixar entrada a les visions feministes i femenines.

Cal que es parli obertament també del patiment de les dones aquí i arreu. Als conflictes armats i socials, a la emigració il·legalitzada, a les crisis econòmiques, les dones pateixen més que els homes. Això és un fet. Però encara tenim cert pudor que ens impedeix dir les coses pel seu nom, que ens frena a dir que a les guerres la violència contra les dones és una arma comuna molt utilitzada (i Darfur n’és l’exemple més actual). Que les immigrants il·legals són explotades encara més que els seus companys homes (sinó cal veure quantes dones estrangeres n’hi ha al col·lectiu de prostitutes). Que quan hi ha crisis a les empreses les dones són les primeres a ser acomiadades (perquè “a la llar tenen ja una ocupació”).

Cal per tant continuar treballant. Quan la discriminació legal hagi desaparegut encara caldrà lluitar contra la subtil discriminació social, contra els patrons heretats, sense oblidar que a l’Àfrica, a l’Orient mitjà i llunya i a Llatinoamèrica el patiment de les dones ens ofèn també als homes i a les dones dels nostre ric occident.