Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell
En el Ple municipal extraordinari del passat més d’octubre es va aprovar el Pressupost per l’any 2007, amb els únics vots del partit del govern.
El pressupost municipal és el document que millor reflecteix la gestió d’un govern: quina capacitat té per obtenir recursos econòmics, quines despeses prioritza i quina visió de futur té per a la ciutat.
La gestió dels recursos públics que realitza el govern municipal encapçalat pel Sr. Bustos no és positiva, fins el punt que, de continuar amb la tendència que manté any rere any, pot arribar a comprometre seriosament l’economia municipal a causa del progressiu esgotament de la capacitat econòmica, motivat principalment pels factors que segueixen.
Manca d’una política d’estalvi. Un dels motius d’aquest esgotament és d’increment de la despesa corrent –personal, serveis, consums, transferències corrents – en relació als ingressos ordinaris – impostos, taxes, transferències d’altres administracions-. Dels 142,5 milions d’euros d’ingressos ordinaris previstos tan sols 2,5 milions es poden derivar al programa d’inversions. En conseqüència la capacitat d’estalvi, els diners que resten per poder destinar a inversions, és gairebé nul·la un cop pagades les despeses i retornades les amortitzacions dels crèdits.
Dit d’una altra manera, de cada 100 euros que l’Ajuntament ingressa tan sols n’hi queden 1,75 per a inversions. Una quantitat irrisòria per poder fer inversió estratègica i si no hi ha actuacions estratègiques difícilment Sabadell podrà aspirar a tenir capacitat de lideratge.
Tanmateix, quan els nous equipaments previstos –biblioteques, escoles bressol, pavellons esportius, la Pista coberta d’atletisme, el Centre de Fires i Congressos, la “Ciutat de la música”, una televisió municipal, etc.- alguns d’ells necessaris per a la ciutat i altres més que discutibles, entrin en funcionament, la despesa de personal, consums, manteniment, etc. s’incrementarà encara molt més i la disponibilitat de recursos per a inversions es continuarà reduint.
Cal tenir present per altra banda que bona part de les “inversions estratègiques” i que comportaran una important despesa a la ciutat, no responen a un projecte de ciutat definit, sinó a altres interessos, com sembla demostrar la variació al llarg del temps dels continguts d’alguns d’aquests projectes (ABB, Complex Cultural de l’Eix Macià,…)
Nul·la política d’austeritat. Si aquest increment de la despesa corrent no va acompanyat d’una disminució dels elevats costos dels nombrosos actes protocol·laris, canapès, propaganda, adornaments florals, o altres despeses supèrflues de dubtós interès ciutadà, els recursos disponibles per a satisfer les necessitats reals de la ciutat cada vegada seran menors.
Un ingressos ordinaris incerts. Bona part dels ingressos ordinaris municipals procedeixen d’impostos conjunturals (obres i construccions o plusvàlues) d’impostos injustos com la taxa de residus o de recursos limitats (venda de patrimoni), fet que pot comprometre l’economia municipal per la variable situació econòmica general: disminució de l’IAE i de l’impost d’obres i instal·lacions, finalització dels fons europeus, pujada del preu del diner i exhauriment de les cessions de sòl.
Amb aquest balanç tan desfavorable entre els ingressos i les despeses el govern municipal recorre a la venda de sòl i a sol·licitar més crèdits per fer inversions. Pel que fa al ingressos per venda de solars municipals s’ha passat de l’1,03 Milions d’euros l’any 2001 als 29, 26 milions a l’any 2007.
Descens de las aportacions externes. Un altre factor negatiu és la baixa capacitat per aconseguir recursos d’altres administracions per invertir en projectes estratègics municipals, que possibilitin recuperar la capacitat de lideratge de Sabadell. En concret la participació d’altres administracions al programa d’inversions ha passat de representar el 65 % del total l’any 1999 a un 27 % l’any 2007.
En definitiva, és necessari una adequada gestió dels recursos públics basats en l’austeritat, la coherència i el realisme, que no hipotequin el futur de l’economia municipal, massa sovint subjecta a finalitats electoralistes. Del contrari, d’aquí pocs anys, l’economia municipal pot veure’s en dificultats, a no ser que es recorri a un augment important la pressió fiscal als sabadellencs i sabadellenques.