Ple de desembre: l’Oposició contundent

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
LES OBRES DEL CEMENTIRI, MÉS ENLLÀ DEL MERCURI Amb només dues simples intervencions, l’increment de les tarifes del cementiri s’aprova amb l’abstenció de tots els grups municipals excepte el vot en contra d’ICV. Ens queda clar, es reserven la munició pel segon dictamen referent a la gestió [...]

Llegir més...

Novembre: un ple degradat

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
SE’NS RECORDA L’OPCIÓ DE NO CASAR-NOS El primer que xoca a l’entrar a la sala és veure com la fugida de l’exregidora del PSC, Montserrat Capdevila, ha significat elevar a la mesa de la presidència “l’home sense paraula”. A banda de ser una mostra més de la [...]

Llegir més...

Octubre: un ple esquifit

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
ELS BARRIS A L’APARADOR La crisi paralitza l’Ajuntament o el govern municipal ha perdut gas, o les dues coses alhora. El números són prou eloqüents: l’octubre de 2011, el govern va posar a l’ordre del dia del ple tretze dictàmens per tractar; l’octubre de 2012 n’incloïa onze [...]

Llegir més...

Setembre: Un ple amb ressaca estival

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
CONFIRMAT! ZAPATERO VA FER TRAMPA Minuts abans de l’inici del ple es produeix una catèrvola de petonets i encaixades entre els nostres regidors i regidores. El fet de no veure’s durant dos mesos sembla que ha provocat un desassossec i cal apaigavar-lo. L’ordre del dia és reduït [...]

Llegir més...

Juny: Un ple amb poca gestió

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
ELS MERINALS CONTINUARAN A L’ESPERA Mentre em dirigeixo cap a l’Ajuntament, per a assistir al Ple ordinari de juny, em crida l’atenció la gatzara que recorre tots els carrerons adjacents. Alguna moguda escolar, em dic, amb el bon temps arriba el final de curs. Vet aquí la [...]

Llegir més...

PRESSUPOSTOS AMANITS AMB FRASES POMPOSES

Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
Si fos pels continguts de les intervencions, no caldria comentar el ple de pressupostos. Fent un enllaç a qualsevol crònica anterior sobre una sessió de pressupostos, seria suficient per mostrar com la vacuïtat política segueix acompanyada de la rutina argumentadora. On rau, doncs, el possible interès d’aquesta [...]

Llegir més...