Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
El Pressupost municipal del 2022 ha estat aprovat pel Ple amb més pena que gloria, amb els vots del PSC, de la regidora no adscrita i dels entusiastes vots de Junts per Sabadell. Per la seva banda, la Crida, ERC i Ciudadanos han votat en contra.
Un Ple marcat d’inici pel tarannà restrictiu, pel què fa als drets dels ciutadans, de l’alcaldessa, que va impedir novament l’assistència del públic. El motiu exposat? la petició d’una persona, que està en aquest Ple, que té un familiar greument afectat (sic). Una excusa barreja de ridícul i despotisme, sense que li provoqués però el més mínim rubor.
El Pressupost, anunciat com “expansiu i el més gran de la història” gaudeix d’una credibilitat més que dubtosa en base els números presentats. D’entrada, basa bona part dels ingressos en unes aportacions del govern central més que optimistes i sense tenir en compte la davallada que comportarà la sentència del TC sobre les plusvàlues, que significaven uns ingressos de més de 15 milions, i desconeixent quina serà la nova recaptació. Un fet que pot qüestionar totes les previsions del capítol de despeses.
Un Pressupost compromès en un 90 % per les despeses estructurals: personal, serveis, programes, retorn de crèdits i interessos. Només un 10% està destinat al programa d’inversions, uns 26 milions. Unes inversions que en realitat són despeses ordinàries: reparacions, manteniments, reposicions, compra de mobiliari, informàtica, etc. Dels 26 milions, només 11 es destinen a nous equipaments i a projectes urbanístics, i d’aquests únicament es pot considerar una nova inversió el Pavelló dels Merinals amb 5,3 milions. La resta: l’Escola de Música a Sant Oleguer, la remodelació del Passeig de la Plaça Major, l’Oficina de suport a les entitats o la transformació de la fàbrica Sallares Deu, són inversions no realitzades que s’arrosseguen d’anteriors exercicis. Algunes, fins i tot, provenen de l’anterior mandat, a banda de les obres del Portal Sud que corresponen a la Diputació.
Si analitzem “el què no hi ha” en el Pressupost, el resultat és desolador. Alguns exemples: zero euros per la Urbanització del l’Espai del Soterrament, a pesar del compromís de la pròpia alcaldessa davant el veïns de licitar les obres dins l’any 2022 i de finançar-les amb recursos municipals, després que deixessin perdre els fons europeus previstos per aquest projecte per l’anterior govern. Cap partida per la transformació del Mercat de Campoamor, una actuació necessària reclamada des de fa anys per revitalitzar el sud de la ciutat. Zero euros pel Patrimoni històric de la ciutat que va caient any rere any (Castell de Can Feu, Masies de Can Llong i Can Rull, Molí d’en Mornau, Molí d’en Font, Vapor Turull, Casa Maternitat,…) res, zero euros, menystenint les obligacions d’inversió que el propi Pla de Protecció del Patrimoni de Sabadell determina i obviant la responsabilitat que té l’Ajuntament de vetllar pel manteniment dels immobles de la seva propietat.
Però tampoc no hi ha res dels seus “compromisos” anunciats en el seu Pla de Mandat 2019-2023. Res sobre l’Escola Bressol i escola d’adults de la Concòrdia; res per la Comissaria de la Policia Municipal del Nord; ni pels habitatges protegits de la Roureda; pel nou centre de més de 100 habitatges per a la gent gran; per pacificar la Via Massagué; per millorar el Cementiri; per impulsar el Parc Agrari, etc. etc. Res tampoc per la Cultura i zero euros pels Museus de la ciutat. Amb aquesta manca de concreció dels seus propis compromisos queda clar que el govern només ven fum i el seu Pla de Mandat és paper mullat.
Però el més preocupant del Pressupost és la manca de propostes estratègiques per encarar la necessària transformació de la ciutat i adaptar-la a les noves necessitats socials, econòmiques i ambientals. Com es pensa resoldre el problema creixent de l’habitatge social? On són els 528 habitatges de lloguer promesos per aquest mandat que no estan ni projectats? Els únics segurs són els 53 que s’estan construint a la Ctra. de Barcelona i al carrer Francesc Layret, projectats i amb el finançament previst pel govern anterior.
No hi ha cap previsió per la ineludible transició energètica, per avançar cap a la sobirania energètica amb la auto-generació d’energia amb renovables, acompanyada d’actuacions adreçades a l’eficiència dels edificis públics i privats. Cap proposta i cap inversió per una mobilitat sostenible, amb més i millor transport públic, augmentant i mantenint els carrils bicicleta a la ciutat -tal i com proposava el Pla de la Bici arraconat per l’actual govern-. Cap plantejament i cap inversió per avançar cap una ciutat més verda, més saludable i amb més espais públics per a les persones, tal i com es proposen els governs que realment volen avançar cap a ciutats més habitables, amb més qualitat i amb més oportunitats.
Si els Pressupostos són la màxima expressió dels objectius polítics de qualsevol govern, la manca d’objectius de l’actual govern municipal ha quedat més que palesa. Si han aprovat uns pressupostos sense inversió estratègica és perquè el govern no té estratègia pel futur de Sabadell i no passa de gestionar el dia a dia en funció dels seus interessos partidistes.
Un govern que no té estratègia, que no té projecte, que no té capacitat per encarar la gran transformació que requereix la ciutat, d’acord amb les exigències que planteja l’emergència climàtica, no pot oferir altra cosa que uns Pressupostos sense ambició, decebedors, que no miren més enllà del dia a dia, però que fan que Sabadell vagi perdent passada.