Federico Garcia Lorca és vigent

Sebastià Ribes i Garolera

Permeteu-me que avui, tres dies després del Ple de final d’any, em prengui dues llicències sobre el relat de la sessió. La primera començar pel final, per l’últim punt de l’ordre del dia, comentar la moció presentada pel grup socialista on es demana el suport a l’adhesió del manifest que demana el Premi Nobel de Literatura per a Federico Garcia Lorca.

Les intervencions sobre la moció són majoritàriament anodines: el regidor de “la torna”, Lluís Monge, diu de votar a favor però es pregunta perquè Garcia Lorca i no molts d’altres de la història de les lletres hispanes. L’Esteban Gesa, del PP, com altres vegades, es limita a repetir la intervenció del seu antecessor i el seu únic vot és d’abstenció (no s’ha vist amb cor de fer de gavina blava).

Des de Guanyem el Miquel Soler es lamenta que no s’hagi treballat més a les escoles tot allò que significa Lorca. El portaveu de Ciutadans, Jose Fernández, destaca que es demana un impossible, caldria, diu, fer una cosa aquí i no cercar un reconeixement des de fora. El Juli Fernández d’ERC, reconeix la proposta com un gest polític sense recorregut i el Joan Berlanga d’Unitat pel Canvi demana que el PSOE faci un esforç perquè després de quaranta anys de democràcia és lamentable que encara estiguin sense identificar les restes de Garcia Lorca. Les quatre organitzacions voten a favor.

El portaveu del PDeCAT, Carles Rossinyol, estripa verbalment la moció. La defineix com a pintoresca perquè significa demanar que l’Acadèmia Sueca canviï uns estatuts que estan funcionant des del 1901. Aquí, afegeix, Garcia Lorca no té el premi Cervantes perquè els seus estatuts, a l’abast de les institucions espanyoles, no ho permeten. La moció explicita el xovinisme espanyol, diu, perquè es demana a fora que facin allò que aquí no son capaços de fer. Volem ser coherents, afirma, i no ens agrada votar tonteries. Voten en contra.

L’única intervenció veritablement política en defensa de Federico Garcia Lorca, arriba d’un dels grups independentistes del govern municipal, de Lluís Perarnau de la Crida. Fa una locució contextualitzada, un resum d’on es troba la memòria històrica i alhora explicita el procediment arbitrari de la justícia de l’Estat.

En resum, un admirable homenatge a una persona fortament compromesa en la defensa de la república espanyola. Però no busqueu cap referència sobra aquesta intervenció en el Ple a la hemeroteca local. Recordeu el cas Machado? El comentari d’un informe sol·licitat, no una actuació del govern municipal, arran d’un comentari periodístic local va arribar a tots racons de l’Estat i va encendre els artificis de la caterva “intel·lectual” i la dreta mediàtica contra Sabadell i el seu govern municipal. Ara a cap mitjà de comunicació de la ciutat li ha semblat digne d’esmentar la postura independentista des del govern, alguns ni tan sols han mencionat el debat de la moció. Per què? Perquè no serveix per atacar l’independentisme i encara menys quan aquest mostra la seva ferma solidaritat amb totes les persones, siguin d’on siguin, que varen ser víctimes de la repressió franquista.

Bé i ara la segona llicència que demanava a l’inici, no fer un resum de la intervenció del Lluís Perarnau. Llegiu-la pausadament però amb contundència, perquè pugueu copsar el silenci que aquestes paraules van imposar a la sala. Ja em direu:

Los caballos negros son.
Las herraduras son negras.
Sobre las capas relucen
manchas de tinta y de cera.
Tienen, por eso no lloran,
de plomo las calaveras.
Con el alma de charol
vienen por la carretera.
Jorobados y nocturnos,
por donde animan ordenan
silencios de goma oscura
y miedos de fina arena.
Pasan, si quieren pasar,
y ocultan en la cabeza
una vaga astronomía
de pistolas inconcretas.

Aquests versos corresponen al “Romance de la guardia civil española”, de García Lorca. Avui, 82 anys després del seu assassinat pels feixistes, García Lorca podria estar perfectament perseguit per la justícia, a l’exili, com el raper Valtònyc, o havent d’anar a declarar per un presumpte delicte d’odi, segons la peculiar interpretació que fan els jutges del concepte delicte d’odi. Una interpretació del delicte d’odi que els tribunals retorcen quan l’apliquen a forces i cossos de seguretat perquè l’origen dels delictes d’odi o de discriminació és protegir a les persones o grups que poden ser atacades per raó de procedència, ètnia, religió o orientació sexual.

El grup municipal del PSC ens porta una moció en què ens convida anar a Suècia a demanar als senyors del Nobel perquè canviïn les regles i poder atorgar el Nobel a títol pòstum a Federico Garcia Lorca.

Però mentrestant, l’Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica ha d’anar a l’Argentina perquè s’investigui sobre les circumstàncies de l’assassinat de Garcia Lorca, determinar qui van ser els autors de l’acte criminal, qui va donar les ordres, qui va col·laborar, en quin punt va ser enterrat… Han d’anar a l’Argentina, perquè aquí, a l’Estat espanyol, no hi ha manera que s’obri un cas a la Justícia. I així com en el cas de Garcia Lorca, hi ha desenes de milers de persones enterrades en fosses comunes, a tot l’Estat, sense saber ben bé a on. Entre víctimes de la guerra civil i de la dictadura feixista, de persones desaparegudes es calcula ben bé 140.000.

Senyors del grup municipal del PSC, votarem a favor de la moció, perquè García Lorca és, a més de l’autor d’una obra literària de valor universal, una icona de l’antifeixisme. Però ho farem a pesar que siguin vostès precisament qui portin aquesta moció al ple. És una vergonya que els familiars, els descendents de les víctimes del feixisme, 80 anys després, no puguin recórrer a la Justícia d’un Estat pretesament democràtic per esclarir els fets i comptar amb el suport institucional necessari per localitzar les restes dels seus éssers estimats.

És una vergonya que després de més de 22 anys de governs del PSOE a l’Estat estiguem com estem. El cas García Lorca és una vergonya per a l’Estat espanyol i per a la UE per permetre-ho.

Tenim un problema greu amb la Justícia de l’Estat, amb l’aparell judicial, com va posar en evidència la sentència de la Manada, o com posa de relleu la situació dels presos polítics, que són ostatges d’una operació d’Estat que no té cap altre objectiu que la més pura persecució política, la persecució d’unes idees i d’uns posicionaments polítics. Una cosa que és completament contrària als fonaments d’un Estat de dret i democràtic.

García Lorca és la icona de l’antifeixisme, de les víctimes del feixisme. Des del grup de la Crida per Sabadell els hi reclamem que siguin coherents. Si porten avui a aquest ple aquesta moció, els reclamem que actuïn en coherència i es pronunciïn també contra una operació d’Estat que manté segrestats a les presons i a l’exili a unes persones per motius exclusivament polítics.”