Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Un dels compromisos del nou govern municipal és la revisió del nomenclàtor de la ciutat dins el marc de Revisió de la Memòria Històrica de l’espai públic. Aquesta revisió està prevista mitjançant una metodologia participativa, amb Comissions de treball polítiques, tècniques i una Taula d’entitats, que hauran de formular propostes perquè puguin ser validades políticament.
A la pràctica, aquest procés, ni tan sols s’ha iniciat. El passat 28 de juny es va fer la presentació a les entitats i als grups municipals per part de la regidora de Cultura. Es va lliurar als presents l’informe elaborat per l’historiador local Josep Abad i ens vam emplaçar a una nova reunió el setembre per establir criteris de treball i iniciar el debat, després d’haver analitzat aquest informe.
La funció de la Taula és afavorir un debat ciutadà ampli, serè, rigorós i constructiu, sobre un tema que porta implícita una important càrrega política i identitària, per arribar al màxim consens sobre com dignificar la denominació de l’espai públic, eliminant totes aquelles referències encara existents de fets i personatges antidemocràtics i contraris a la llibertat, l’ètica i la dignitat de les persones.
Aquest debat ciutadà però, s’ha intentat torpedinar amb una esperpèntica i malintencionada polèmica, posant en el seu epicentre una falsedat: la “voluntat del govern municipal de retirar el nom d’Antonio Machado”. Una “tempesta” iniciada amb un article del Sr. Antonio Santamaria, i publicat pel iSabadell el passat 5 de juliol, on fa una lectura esbiaixada i decantada cap a la seva ideologia de l’informe de Josep Abad.
La polèmica posterior, amplificada per alguns mitjans escassos d’informacions rigoroses i per persones i personatges que opinaven sense disposar ni haver llegit el contingut de l’informe, no perseguia obrir un debat legítim i constructiu, sinó que pretenia erosionar el govern municipal i intentar dinamitar el procés de revisió del nomenclàtor.
Sembla ser que en aquesta ciutat tot s’hi val, sobretot si el què es tracta és de qüestionar un govern de transformació. Però amb aquesta barroera tempesta d’estiu a qui s’ha “tocat” és al paper de la Taula del nomenclàtor i les persones i entitats que en formen part que eren les destinatàries de l’esmentat informe.
L’informe elaborat per l’historiador Josep Abad és tan sols un element més de treball, amb la voluntat expressa de “generar un debat profund i públic”. Un document que pot agradar o no, que es pot compartir o no. Que es pot qüestionar, criticar, matisar o alabar, però que de cap manera podia ser esbombat al marge de la Taula del nomenclàtor i abans de que fos comentat per aquesta.
Quina legitimitat s’han atribuït per a fer-ho els qui han qüestionat aquest informe amb afirmacions falses i tretes de context, després de fer-se amb el document de sotamà perquè no formen part de cap Taula ni Comissió?
Un informe que, per a ser justos i contràriament al què s’ha dit, en cap moment proposa quins noms s’han d’eliminar, atès que no li correspon a l’autor fer-ho. A banda de fer una radiografia de les denominacions actuals de carrers i places i de descriure, segons el seu criteri, els motius del perquè hi són, relaciona els “Carrers dedicats a personatges, topònims i episodis històrics que cal revisar” (apartat 7.1) i les “Propostes de noms a incorporar” (apartat 7.2).
Malgrat tot aquest desafortunat enrenou, cal confiar en el paper positiu i responsable de les persones, entitats i institucions de la Taula del nomenclàtor. De no deixar perdre l’oportunitat d’iniciar de manera col·lectiva, rigorosa i democràtica el necessari debat ciutadà de revisió de les denominacions de l’espai públic, deixant al marge polèmiques enverinades i políticament interessades que únicament perjudiquen la ciutat.