Aprovada per unanimitat (amb l'absència del PP i el regidor no adscrit)
Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de Convergència i Unió
Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup municipal d’Entesa per Sabadell
Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’Iniciativa per Catalunya Verds
Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’Esquerra Unida i Alternativa
EXPOSEN QUE:
El deute públic representa avui un dels principals problemes de les institucions públiques, que afecta quotidianament a la vida de la ciutadania i als serveis públics, degut a l’obligatorietat de les institucions de fer front prioritàriament al deute financer per davant dels serveis públics i el manteniment de les estructures de solidaritat i benestar.
El 30 d’agost de 2011 els grups Parlamentaris del PSOE i el PP al Congrés de Diputats van presentar conjuntament una proposta de reforma constitucional en lectura única i deixant només de termini per presentar esmenes fins les 14h del dia 1 de setembre, que, un cop aprovada, va consagrar la obligatorietat del pagament del deute de les institucions per sobre de qualsevol política pública per garantir el benestar de la ciutadania.
A Sabadell el compliment de l’obligatorietat del pagament del dèficit, consagrat constitucionalment per l’acord anteriorment esmentat, condiciona l’estructura del pressupost municipal, sobretot un cop formalitzada l’operació de sanejament financer concertada a través de la via ICO amb CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER per un import de 22.725.582,58 €, segons acord del ple municipal de l’11 de maig de 2013.
Aquesta operació és conseqüència del Pla de Pagament de Proveïdors 2012 impulsat pel Ministeri d’Economia i d’Hisenda, pla que ha estat qüestionat per diverses formacions polítiques de l’Ajuntament de Sabadell per seguir beneficiant la banca privada, ja que el govern central va donar diners públics a la banca privada a un interès inferior a l’1%, i aquesta n’ha cedit després a les administracions públiques cobrant elevats interessos del 5,939%.
Tal com ha reconegut l’Expert Independent de les Nacions Unides sobre els efectes del deute extern en el seu informe del 13 d’agost de 2012, “les càrregues excessives de deute extern tenen un impacte negatiu en la realització dels drets humans i el desenvolupament en els països deutors a través de la desviació de recursos dels serveis socials bàsics i a través de les condicions adjuntes als mecanismes internacionals d’alleugeriment del deute”. I així mateix, la Resolució aprovada pel Consell de Drets Humans del les Nacions Unides en sessió de 5 de juliol de 2012 recorda que “tot Estat té la responsabilitat primordial de promoure el desenvolupament econòmic, social i cultural de la població i, a aquest efecte, té el dret i l’obligació de triar els seus objectius i mitjans de desenvolupament i no s’ha de veure condicionat per fórmules específiques de política econòmica externes” i afirma que, “des del punt de vista dels drets humans, la liquidació de deute amb fons oportunistes en condicions abusives té un efecte negatiu directe en la capacitat dels governs per a complir les seves obligacions en matèria de drets humans, especialment els drets econòmics, socials i culturals”.
La reestructuració del deute i les quitances són pràctiques reconegudes en la legislació internacional, la cancel•lació dels deutes il•legítims ha estat possible en el passat, tant a Europa com a països en vies de desenvolupament, i aquesta cancel•lació es relaciona amb un alleujament immediat de les necessitats bàsiques de la població.
Tot i no estar reconegut pel dret internacional, les Nacions Unides recomanen que les legislacions nacionals contemplin les causes d’il•legitimitat del deute, i els casos recents del govern noruec i equatorià ens demostren que els poders públics poden fonamentar-se en aquesta il•legitimitat per negociar o anul•lar part del seu deute contret.
Entre els moviments socials, juristes, organismes internacionals etc. està consensuat reconèixer com a causa d’il•legitimitat del deute el fet d’utilitzar mecanismes polítics i econòmics que facilitin de forma deliberada l’augment del deute o les decisions polítiques que augmenten aquest en contra de l’interès general de la població.
És per això que, a proposta de la Plataforma Auditoria Ciutadana del Deute, PROPOSEN:
PRIMER: Considerar il·legítims els interessos contrets amb les entitats financeres privades CAIXABANK, CATALUNYA BANC, BANC DE SABADELL, BANCO BILBAO VIZCAYA, BANCO CAM, BANCO COOPERATIVA – CAJAMAR, BANCO ESPAÑOL DE CRÉDITO, BANCO POPULAR ESPAÑOL, BANCO SANTANDER, BANKIA i BANKINTER pel capital de 22.725.582,58 euros en el marc del Plan de Pago de Proveedores 2012 del MEF, on s’ha aplicat interessos del 5,939% per a pagar amb diners públics, que aquesta entitat financera ha obtingut a interessos inferiors a l’1%.
SEGON: Instar al govern municipal a quantificar la xifra total d’aquests interessos i a traslladar a l’Assessoria Jurídica de l’Ajuntament l’anàlisi de la viabilitat de les accions legals davant la justícia espanyola, europea i internacional per aconseguir la nul·litat d’aquest deute il·legítim, si no són declarats il·legítims pel govern estatal.
TERCER: Una vegada el govern municipal hagi quantificat la xifra total del deute il·legítim, es donarà compte del mateix a la Plataforma d’Auditoria Ciutadana del Deute.
QUART: Denunciar l’opacitat amb què el Ministerio ha promogut i obligat els diferents ajuntaments a contreure els crèdits derivats de l’operació de sanejament financer de l’ICO. Garantir l’accés al conjunt de la ciutadania de la documentació respecte aquests crèdits.
CINQUÈ: Instar l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya a fer una declaració de denúncia del procediment, característiques i condicions en què s’han plantejat les operacions del Pla de Pagament a Proveïdors instrumentades a través dels crèdits ICO.
SISÈ: Traslladar els presents acords a la Conselleria d’economia i coneixement de la Generalitat de Catalunya, al Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas, a les agrupacions i associacions de municipis i a les entitats bancàries afectades.
No obstant això, el Ple resoldrà.
Carles Rossinyol Vidal, Portaveu del Grup municipal de CiU
Virginia Domínguez Álvarez, Portaveu del Grup Municipal d’ES
Carme Garcia Suárez, Portaveu del Grup municipal d’ICV
Marisol Martínez Torres, Portaveu del Grup municipal d’EUiA
Sabadell, 4 de novembre de 2013
IL·LUSTRÍSSIM SR. ALCALDE PRESIDENT DE L’AJUNTAMENT DE SABADELL