Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
LLARGA VIDA AL GOVERN MUNICIPAL DEL PSC
A l’entrar a la Sala de Plens quedem sobtats. El regidor Antonio Vega, cap de llista del PP, seu a un extrem dels escons habitualment ocupats pels regidors i regidores del govern. Després la presidència ens informarà de la seva escissió del grup del PP. Ja dèiem a la crònica de març que pintaven bastos a les files del PP, però fins el punt de provocar un regidor no adscrit… no era imaginable.
Pel PSC fantàstic, s’amplia el mercat on aconseguir vots de consens. Fins ara només comptava amb la rígida competència entre EUiA i ICV. Aquesta última formació política amb l’ànim de mostrar-se, per damunt de la seva rival, amb més capacitat de govern, sovint ha fet de crossa al PSC. Des d’avui, tal com apareix una botiga de comerciants xinesos, al PSC se li ha millorat l’oferta, ara té a l’abast la competència entre el PP i l’escissió. En resum: una oposició més esmicolada i llarga vida al govern del PSC.
La segona sorpresa és a l’ordre del dia que recollim de la cadira, set punts resolutius del govern i deu mocions de l’oposició! Quan l’oposició canviarà “paper” per rigor o dispersió per notícia? Quan farà l’esforç de discernir entre la proposta mereixedora del rang d’una moció i la més pròpia de ser proposada al govern en una junta de portaveus? Tan difícil és posar-se d’acord i cada grup municipal presentar només una moció per sessió?
Amb el remor de les xiulades que ens arriben de la plaça, fetes pel veïnatge de la Serra d’en Camaró, comença el Ple i s’enllesteix de forma ràpida fins el dictamen quart. És el primer punt calent, tracta de les noves tarifes de les escoles bressol.
Les intervencions, tant del ponent com de l’oposició, són similars a les realitzades en el Ple del maig del 2012 durant el qual s’implantà la tarifació social per a aquest servei. El debat dura mitja hora. La majoria d’intervencions arriben fins el límit permès (PSC,EUiA, ICV) repetint els arguments i emprant series de xifres comparatives impossibles de seguir amb els xiulets de fons. Tot plegat una arrencada de sessió pesada i tediosa.
Entre mig, la portaveu de l’Entesa per Sabadell després de reconèixer la millora respecte l’any anterior, demana una tarifació social amb un tram per baix que no exclogui a ningú i manifesta desconèixer si s’ha complert el compromís que cap infant quedés fora del servei, fet l’any passat, perquè no ha rebut la informació sol·licitada. A la rèplica es queixa del discurs del ponent per ser orientat a fer escoles sostenibles econòmicament i no a garantir la cohesió social.
ICV ens recorda que ells van impulsar la tarifació social. EUiA declara que la proposta no compleix els requisits d’una tarifació social i assegura ser un augment encobert, perquè exclou famílies pel tram inferior. CiU és limita a fer observar que no és un servei obligatori, així dóna a entendre que ja fa prou la Generalitat. El ponent afirma no poder fer més, ja que la responsabilitat és de la Generalitat. El seu concepte de cohesió social, diu, és mantenir obertes totes les escoles escampades pel territori i nega el compromís retret per la portaveu de l’Entesa,Virgínia Domínguez.
Finalment les tarifes són aprovades pel PSC i ICV, amb l’abstenció del regidor no adscrit, PP i CiU. En contra EUiA i l’Entesa per Sabadell.
PD: A l’acta del ple de maig del 2012 s’hi pot llegir:
(Ramon Burgués) Nosaltres mantenim la voluntat, i per això hem agafat la tarifació social, per tal de no excloure ningú. Veurem si ho aconseguim o no. Ara també se’n quedaven gent fora. Vostè diu que no. Ara també se’n quedaven gent fora. Per tant, intentarem que sigui el menys excloent possible…
ES VOL DUPLICAR L’ESTRUCTURA DE L’ALCALDIA
El canvi d’alcaldia, a conseqüència del cas Mercuri, ha provocat modificacions dels llocs de treball. La falta de consens obligà al govern, en el Ple d’abril, a deixar damunt de la taula la formalització de la nova estructura, avui, un cop pactada (veurem amb qui), es proposa l’aprovació.
Altra vegada el ponent és en Ramon Burgués, el qual dedica més de la meitat del temps a explicar-nos la legalitat actual i a emfatitzar la rellevància de comptar amb personal adient per assolir els serveis. Quan finalment detalla els canvis, la nostra testa ja sembla una tassa de xocolata calenta on la densitat de la normativa s’ha anat dissolent amb els xiulets persistents que provenen de la plaça.
Les intervencions de l’oposició ens permeten entendre el rerefons de la proposta. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, mostra la contradicció d’eliminar les places que queden lliures de la plantilla però no les dels càrrecs de confiança. Dit d’altra manera, s’eliminen places de servei a la ciutadania i es mantenen les susceptibles de ser ocupades pel comandament polític. El contrasentit arriba fins el punt de duplicar l’estructura, perquè l’alcalde es dota d’un equip nou però sense desmantellar l’anterior.
Al sentir això ens preguntem, tan forta és la ingerència del Manuel Bustos com per mantenir encara la seva organització? ICV, EUiA i CiU també es mostren en desacord amb la proposta. Hi afegeixen la seva disconformitat en com es realitzen les noves incorporacions, on s’eludeix el concurs inicial fins que la persona ocupant està en condicions de defensar la plaça. També es queixen de mantenir els càrrecs de confiança imputats en el cas Mercuri.
El PP declara estar plenament d’acord amb els arguments emprats pel ponent per a justificar la reducció de places, però denuncia la incoherència del seu partit quan això mateix es diu des d’altres institucions i anuncia el seu vot en contra. El ponent a la rèplica, en castellà i amb una actitud de submissió, demana al portaveu del PP que s’ho repensi i consideri el vot.
Se’ns escapa, però algun acord s’ha trencat entre el PSC i el PP, així doncs només queda el vot favorable de l’estrenat regidor no adscrit, que havia anunciat una abstenció. S’ha acabat el debat i la presidència passa a la votació:
—Vots en contra?
Des de tots els grups s’aixequen les mans.
Immediatament els ulls se’ns en van cap el solitari Antonio Vega. Sorpresa!
—Vostè també senyor Vega?… doncs decau el dictamen —dissimulant un gest de perplexitat l’alcalde afegeix— passem al pròxim dictamen…
Com no s’espavili l’home sense paraula…
Els dos dictàmens següents són d’Urbanisme i Espai públic. El primer fa referència a l’aprovació inicial de la modificació del Pla General del sector de Can Gambús. Cal una redistribució dels usos del sòl per poder adaptar la zona a les servituds d’alçada per seguretat que obliga la proximitat de l’aeroport. Ara el ponent és Josep Ayuso, l’home sense paraula, el qual fa una exposició sense gaire soltesa dels fets i de les modificacions que se’n deriven.
L’oposició diversifica els arguments. Per EUiA es perd una vegada més sòl industrial. ICV troba una millora respecte el sòl comercial. Entesa per Sabadell es queixa que encara no s’hagi donat resposta a les al·legacions que va presentar en el seu moment. CiU manifesta el dubte de si l’aprovació inicial es va fer obviant el pla de seguretat aeronàutic.
Després de rebre, a cau d’orella, un cop de mà del Joan Manau, el ponent fa una rèplica amb un to no massa convincent. El fet provoca una detallada explicació per part de l’alcalde sobre les prescripcions de seguretat que afecten a Sabadell i Sant Quirze i com la normativa ha obligat a modificar el Pla. Entesa i EUiA no accepten la proposta. Amb l’abstenció d’ICV i els vots favorables del PSC, PP i el regidor no adscrit, la modificació segueix el seu curs.
El dictamen d’Espai Públic proposa llogar a l’empresa adjudicatària dels serveis de neteja el primer soterrani de l’aparcament municipal, situat al carrer Blasco de Garay, perquè l’utilitzi com a centre logístic. Després d’una curta exposició de l’home sense paraula, l’oposició qüestiona la falta d’un pla de mobilitat a la zona per minvar el possible impacte sobre el veïnat i el fet de ser un lloguer molt beneficiós per l’empresa si és consideren els 15 anys d’explotació.
Ara és la Montserrat Capdevila qui ajuda al ponent a rebatre els arguments de l’oposició. Josep Ayuso explicita que el fet de situar la maquinària de neteja en aquest indret és una millora pel cost del servei i afirma que el seu volum no fa necessari la realització un pla de mobilitat alternatiu ni un estudi de contaminació acústica.
El dictamen rep l’abstenció de la majoria de grups de l’oposició, excepte CiU i EUiA que voten en contra.
QUAN LA TRANSPARÈNCIA FA DE CORTINA
S’ha fet el recés. Hi ha pau acústica, els veïns de la Serra d’en Camaró ja han deixat la plaça. Durant les dues hores i mitja de sessió només dos regidors del govern han respost les interpel·lacions de l’oposició. Com el tres imputats, la resta de l’equip s’ha limitat a votar i més d’un a mantenir una actitud allunyada mentalment de la sala.
Es reprèn la sessió amb tres mocions seguides de CiU. Demana: racionalitzar les estructures de participació, millorar la transparència municipal i que les entitats de les arts escèniques organitzin la Cavalcada de Reis.
A la primera pretén que els consells de districte tinguin autonomia de gestió com a Barcelona. La comparació és una mica agosarada perquè a la Ciutat Comtal cada districte és major que tot Sabadell. CiU vol incloure aquest tema en el debat pel canvi del model de participació. Les intervencions giren sobre si incloure el punt condiciona o no el mateix debat respecte el model de participació. Són de l’opinió que el condiciona l’Entesa per Sabadell i ICV, i s’abstenen amb el regidor no adscrit. Mentre PSC, PP i EUiA donen suport a la proposta.
Millorar la transparència. Des del públic l’expressió es fa engrescadora, però el globus queda punxat a les primeres paraules del ponent. Resulta ser la proposta per fer una auditoria econòmica de l’Ajuntament, arran dels fets viscuts aquests darrers mesos. Han perdut el rumb o volen camuflar la seva actitud davant el cas Mercuri? Si CiU associava la gestió econòmica de l’Ajuntament amb la corrupció desemmascarada (cosa que no ha fet ningú), perquè no ho deia en el seu moment?
Tots els grups destaquen, a la seva manera, la contradicció entre el títol de la moció i allò que es demana. La portaveu de l’Entesa per Sabadell es manifesta decebuda que “transparència” no sigui valorar l’actuació política i només es facin propostes per a fiscalitzar els comptes municipals, quan l’Ajuntament ja disposa d’instruments per fer-ho: la Comissió de comptes, la Comissió de contractació, els informes de morositat i la figura de l’Interventor general del qual, afegeix, no tenim cap queixa. ICV diu que si l’objectiu és un seguiment econòmic ja hi ha prous controls, no calen més despeses i EUiA també es qüestiona l’oportunitat de la despesa.
En nom del govern, Ramon Burgués afirma, sense posar-se vermell ( sé que no m’hauria de sorprendre, però…), que la transparència ha estat la forma d’entendre la gestió municipal, que sempre han actuat de manera transparent, …transparent, …transparent,… i sorprèn a CiU acusant-la de no assistir a les reunions de control econòmic (aquesta és l’altra, qui assisteix a les comissions temàtiques?). El PP, com sempre, ens parla de fora. De la transparència a les altres institucions, les que ho són i les que no (és fàcil imaginar a quines es refereix) i acaba dient que així no es resolen els problemes econòmics actuals.
El portaveu de CiU explica les bondats d’una auditoria i és justifica amb l’oportunitat de fer-ho pel canvi de govern, moment que l’alcalde li recorda que el canvi ha estat dins del mateix grup municipal, el qual assumeix i representa la gestió econòmica feta des de l’inici del govern del PSC.
La moció no prospera pels vots en contra del PSC, ICV, Entesa i l’abstenció de la resta de grups.
LA CAVALCADA DESTAPA LA CONTINUÏTAT DEL GOVERN
La moció sobre la Cavalcada de Reis està redactada des del supòsit que hi ha un grup d’entitats disposades a dirigir, organitzar i coordinar. Tanmateix no s’esmenta cap col·lectiu i deixa a mans del govern explorar aquesta possibilitat. Un contrasentit que el ponent, Carles Rossinyol, eludeix al resumir la seva intervenció com la petició per recuperar el model inicial, el model “Farrés” (Caram! El Farrés va fer alguna cosa bona). En el redactat de la moció, però, això no s’explicita i el seu contingut permet diversitat d’interpretacions.
La dispersió d’arguments permet negar o positivar una proposta segons el seu rerefons, en aquest cas intensificar la participació de les entitats. Això és el que fa la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, la qual ens exposa la situació d’ara, les possibilitats i els condicionants. Amb una intervenció d’un minut, demana un canvi radical del model actual, fet a “cop de talonari”, i vetllar per una organització més de ciutat. Ens recorda que, exceptuant l’última edició, darrerament sempre l’ha feta la mateixa empresa de fora de la ciutat. Insisteix en que l’Ajuntament permeti més marge d’implicació a les entitats, sempre que hi estiguin disposades.
La resta de grups opten per la postura contrària. EUiA, amb raó, diu que per les seves connotacions a nivell de ciutat, la moció està poc treballada. ICV fa un gir en la lectura i desmenteix que la proposta sigui el model Farrés perquè, afirma, és un intent de sostreure la titularitat de la Cavalcada a l’Ajuntament. La Consuelo Santos, del PP, també secunda la lectura feta per ICV (Hum…), defensa que la responsabilitat ha d’estar a mans municipals i recorda el nivell de seguretat que requereix un esdeveniment com aquest.
El Joaquim Carné, en nom del govern, primer ridiculitza el comentari del “model inicial”, fet pel portaveu de CiU, al recordar que la Cavalcada era feta per la Falange i després passà a mans de l’Ajuntament. Per ell encara és el model Farrés perquè la titularitat continua sent de l’Ajuntament. Ara ja s’entenen les coincidències anteriors. Després afirma que continua mantenint-se la participació de les entitats, com a l’època Farrés, i prossegueix adreçant floretes carregades de vesc a cadascuna de les portaveus d’EUiA, ICV i PP perquè s’han manifestat en contra de la proposta de CiU.
Que a la moció li falten concrecions i diu unes coses allà on el ponent n’ha sintetitzat unes altres, ja ho hem dit a l’inici, però una cosa és millorar-la i l’altra estripar-la. El regidor del govern fa trampa, diu mantenir el “model Farrés”, per fugir del debat real. Compte! Ho fa en el període dels cent dies pel “canvi”, quan té l’oportunitat d’anunciar que treballarà per millorar la gestió, per implicar més a la ciutadania en les decisions municipals.
Amb aquesta actitud, el Joaquim Carné, denota que la seva intenció és d’estricta continuïtat, de mantenir-se per sobre del bé i el mal. Encara no ha aprés que són aquests comportaments els que han obert la porta als afers del cas Mercuri. No es proposa escoltar, corregir i millorar. Fins i tot el seu pensament continuista queda reflectit amb un lapsus quan esmenta a l’alcalde Bustos i el senyor Sánchez, referint-se a l’actualitat. És lamentable que la resta de grups, com atrapats amb vesc, s’escarrassin en reproduir el seu argument.
Durant els anys que vaig estar responsable polític d’aquesta activitat (1983-1987) mai es va contractar una empresa de fora de la ciutat per a la realització de la cavalcada i penso que s’estimulà la participació de les entitats fins on els era possible. Aquesta fita es va mantenir, com podem llegir a la memòria del Departament de Cultura de l’any 1991: Un dels objectius principals de l’organització és el de facilitar el treball de diversos grups i entitats de la ciutat que, gràcies a les seves iniciatives i propostes, poden convertir la Cavalcada en una activitat participativa i de producció col·lectiva… i detalla el volum de la participació.
Abans de posar-se a la boca la continuïtat o no d’un “model Farrés” seria bo que el regidor, fes una lectura de la documentació dels qui l’han precedit per copsar l’abast i el significat real a què el comprometen les expressions que utilitza. Que faci de regidor de cultura no hi ha res a dir, però no documentar-se en allò què li pertoca és sorprenent, si no decebedor.
Com el lector/a ha deduït la Cavalcada de Reis continuarà com fins ara pels vots en contra de la moció del PSC, PP i ICV. S’ha abstingut EUiA. Un possible canvi només l’ha impulsat CiU i Entesa.
UNA MOCIÓ ANTIBORBÒNICA
Retirar el retrat de Juan Carlos I del saló de Plens i protegir les comunitats de veïns dels impagaments de la banca, han estat les dues mocions defensades per EUiA.
La intervenció del ponent, Juan Miguel Mena, en defensa de la primera, ha estat una sorpresa per la seva contundència i pel fet de relacionar-la amb les actuacions borbòniques a la ciutat de Sabadell. Penso que l’excepcionalitat de l’al·legat llegit, entre somriures de complicitat i cares de circumstàncies, hores després que l’audiència de Palma ha anunciat retirar la imputació de la infanta Cristina, justifica fer-ne la publicació íntegra:
Avui, des d’EUiA, presentem una moció de passat, de present i de futur. És una proposta que vol ser un compromís amb la nostra història, una reprovació a l’actitud de l’actual cap de l’estat i un cant a la república que, estem convençuts i convençudes, ha de venir més aviat que tard. Aniré per parts.
Per què és una moció de passat?
Perquè Sabadell, històricament, ha sigut una ciutat afectada per la imposició dels Borbons però que ha sabut actuar amb la dignitat que requeria. L’actual dinastia borbònica es va establir en forma de monarquia absolutista després de la Guerra de Successió espanyola (per cert el proper 2014 commemorem el tricentenari de la caiguda de Barcelona a mans de les tropes borbòniques). Durant aquesta històrica guerra, que va acabar amb els drets nacionals, llibertats civils i les institucions pròpies de Catalunya per a sotmetre’s a la imposició borbònica, Sabadell va patir de forma molt directa les repercussions de l’anomenada Batalla de Talamanca, que es va produir els dies 13 i 14 d’agost de 1714, i que va acabar amb la mort de més d’un centenar de persones i 700 ferits.
Per tant, els Borbons, els avantpassats de l’actual Rei d’Espanya, van iniciar el seu regnat matant literalment el poble de Catalunya. En aquest sentit, és del tot necessari restaurar, com a mínim simbòlicament, la dignitat de totes aquelles persones.
Però els Borbons no només han maltractat el poble en aquest Guerra de Successió. L’actual Rei, no ho hem d’oblidar, va ser designat Rei d’Espanya i Cap de l’estat el 22 de novembre de 1975, per la via dels privilegis, per l’anterior cap de l’estat, el dictador feixista Francisco Franco. A més, l’actual Rei va ser format sota els principis del Movimiento, als quals va jurar fidelitat.
Per què és una moció de present?
Perquè durant el seu regnat, Joan Carles I i la seva família han acumulat una fortuna de dubtosa procedència. A més, en l’últim període, la família Reial s’ha vist involucrada en un cas de corrupció, el Cas Noos, amb lligams amb la trama Gürtel de finançament irregular del PP de València. La filla i el gendre del Rei i, amb la aquiescència i la callada per resposta, de tota la família reial s’han vist implicats en actuacions vergonyants. El Rei mateix, amb episodis com la cacera d’elefants, l’amiga íntima Corinna, les seves amistats perilloses o els comptes suïssos que alguns mitjans de comunicació adjudiquen a la família reial, no el fan una víctima del seu gendre i la seva filla, sinó que el fan un còmplice necessari.
I avui més de present que mai. Avui mateix l’Audiència de Palma de Mallorca, a instàncies de l’advocacia de l’estat, ha deixat sense efecte la citació com a imputada pel cas Nóos de la Infanta Cristina. Per tant, malauradament, veiem com hi ha una justícia per a uns i una de diferent per a uns altres. La impunitat amb què la família reial campa per l’estat és més preocupant que mai. Això sí, aquesta vegada, el cap de l’estat i pare de la desimputada a dictat del govern no ha fet cap declaració. Diuen que ‘qui calla, atorga’. I el Rei, que resta callat, està sent còmplice de les actituds del seu gendre i la seva filla.
Així doncs, un cap de l’estat d’aquestes característiques és indigne de presidir el Saló de Plens, que és l’essència de la democràcia, d’una ciutat com la nostra. Si l’estat espanyol fos una democràcia autèntica i real, el cap de l’estat s’escolliria per la via democràtica de la urna. En canvi, una monarquia és, de facto, un veto a la democràcia. Si Juan Carlos Alfonso Víctor María de Borbón y Borbón-Dos Sicilias fos el president d’una república ningú té dubtes que les properes eleccions les perdria, pels seus escàndols i la seva ineficàcia, de forma rotunda. Malauradament, Joan Carles I no el podem fer fora per la via de les urnes.
I per què diem que és una moció de futur?
Precisament per això. Perquè hem d’obrir un procés constituent a l’estat i a Catalunya que reforci la nostra democràcia i la converteixi en una democràcia real i no estètica com ho és ara.
En una democràcia real el cap de l’estat s’ha de triar democràticament. I d’això se’n diu república. El nostre compromís, doncs, és amb els valors republicans. No en va, Sabadell, ha estat una ciutat històricament lligada a aquests valors i va ser de les poques ciutats catalanes que, durant la setmana tràgica de 1909, va declarar la república des del balcó de l’Ajuntament a la nostra ciutat. I això ha quedat per la història.
Per tant, Aquesta moció que presentem avui des d’EUiA és d’una gran satisfacció per a aquests dos regidors però fonamentalment per a tota la nostra gent, especialment la nostra gent gran. Els nostres companys i companyes que van viure i patir la indignitat que un cop d’estat expulsés el govern legítim de la II República i deixés la gestió de l’estat a una dictadura, sagnant i feixista, com la del General Franco que, un cop mort, va reinstaurar la Monarquia.
El poble de Catalunya i del conjunt de l’estat han hagut de veure, fins en tres ocasions, com els Borbons sortien per la porta i tornaven a entrar per la finestra. Des d’EUiA estem convençuts que, més aviat que tard, els tornarem a fer fora i aquest cop ja no tornaran a entrar.
En aquesta moció tenim dos objectius clarament diferenciats. Un de simbòlic i una altre lligat a la memòria històrica.
El simbòlic. Pretenem evitar la indignitat que el retrat d’una figura com la de Joan Carles I presideixi aquesta Sala de Plens al costat d’un president de la Generalitat escollit a les urnes i que vostès saben que políticament no ens agrada gens, però que l’ha escollit el poble i tenim la possibilitat de canviar-ho quan el poble així ho consideri. En canvi, l’altre, el del seu costat, aquest no el podem canviar de forma democràtica.
Per poder retirar el retrat de Joan Carles I del Saló de Plens som conscients que s’ha d’instar a administracions superiors. És l’article 85.2 del Reglament d’Ordenació, funcionament i règim jurídic de les entitats locals qui determina aquesta imposició, juntament amb el Reial Decret 2568/1986.
Per tant, el que demanem a la moció és instar al govern de l’estat a modificar aquest article i retirar l’obligació de col·locar la figura del Rei en el Saló de Plens. Hem rebut una esmena, la veritat és que molt intel·ligent per part de l’Entesa per Sabadell que mostraven la preocupació per no quedar-se amb l’anècdota de la fotografia mida carnet. Amb la intenció de sumar més grups a l’aprovació de la moció, el redactat definitiu d’aquest punt és el de “retirar el retrat del rei de la seva ubicació actual i buscar un emplaçament de menor preeminència en la Sala de Plens”.
I, com deia, tenim en aquesta moció un objectiu lligat a la memòria històrica. Sabadell, com la resta de Catalunya, ha d’establir un calendari d’actes pel 2014 que commemorin els represaliats i represaliades a Sabadell i comarca per l’exèrcit borbònic, perquè en va haver-hi, i declari Sabadell com a ciutat compromesa amb els valors republicans com així ho ha estat històricament.
Finalment, vull acabar dient que som conscients que aquesta és una proposta amb un marcat accent ideològic. Sobre la concepció de l’estat i sobre la concepció de la democràcia. Més que una moció republicana, o no només republicana, perquè si no l’haguéssim presentat el passat mes d’abril, és una moció antiborbònica. Ja ho he explicat abans, per les connotacions que els Borbons han tingut en el passat respecte del poble, especialment de Catalunya, i per les actituds que mantenen en l’actualitat.
Entenem que des de Sabadell, segurament, no canviarem una part important del món. Però avui està als llibres de la història, amb dignitat i no amb frivolitat, el dia que Sabadell va declarar la república des del Balcó de l’Ajuntament. EUiA considerem que a aquesta monarquia l’hem de fer caure pacíficament de la forma que sigui i no està malament començar per retirar el retrat del seu capo.
Gràcies! Salut i república!
No caldria dir-ho, però millor deixar-ne constància. Entesa per Sabadell i ICV han donat ple suport a la moció. El PSC, el PP i el regidor no adscrit han votar en contra i CiU… s’ha abstingut.
UN ALTRE PROBLEMA PROVOCAT PER LA BANCA
Sense temps per refer-se de la derrota republicana, EUiA continua i planteja mesures per eradicar els impagaments de la banca a les comunitats de veïns.
Els col·lectius de veïns amb habitatges que passen a titularitat d’un banc, es troben amb què aquests no satisfan les quotes dels pisos per a sufragar les despeses generals i es veuen obligats a suportar-les entre la resta de la comunitat. Sovint això coincideix amb comunitats on els efectes de la crisi es fan notar més i en conseqüència desencadena un notable increment de problemes i malestar.
Segons les dades exposades, la banca i els promotors immobiliaris acumulen el 53% de les quotes pendents. El deute ja equival al 16% del pressupost anual de les comunitats.
La ponent Marisol Martínez proposa exigir als bancs el compliment de les seves obligacions com a propietaris. Per això demana que l’Ajuntament reclami a les entitats financeres, amb les quals treballa, els pagaments de les despeses comunitàries allà on en són propietaris, de la mateixa manera que els exigeix pagar l’IBI. Afegeix que s’ajudi i assessori a les comunitats en el procés de reclamar el pagament als bancs.
Tots els partits, govern i oposició, amb intervencions breus, es mostren favorables a l’iniciativa i la moció és votada per unanimitat.
El resultat, l’alè d’una victòria turgent per a EUiA.
ARA L’APARCAMENT DELS MOSSOS. QUI DEFENSA LA CIUTAT?
Existeix una línia d’actuacions fetes per l’anterior govern municipal que sota la mascarada de col·laboració entre institucions van en detriment de Sabadell. Entre les més conegudes la cessió de sòl a la Delegació d’Hisenda o el cas de la Caserna de la Guardia Civil. La pregunta és immediata, si van en contra de la ciutat qui n’ha tret rèdit polític d’aquestes col·laboracions?
Avui l’Entesa per Sabadell planteja al Ple, amb una moció breu i sense parafernàlia, demanar a la Generalitat el compliment immediat de l’acord que té subscrit amb el municipi, sobre la utilització fins l’any 2008 dels terrenys per l’aparcament dels Mossos a la Serra de Pedralba (davant de Castellarnau).
Per donar força a la demanda i permetre al govern municipal utilitzar-la com a element de pressió, no es fa cap valoració sobre l’actuació del propi govern en aquest afer. La petició consisteix en: Sol·licitar al Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya que compleixi els acords del conveni subscrit amb l’Ajuntament de Sabadell el 25 de juliol de 2005 i restitueixi les condicions prèvies del terreny cedit i procedeixi a retornar-lo a l’Ajuntament de manera immediata.
Davant dels fets i la claredat de la proposta costa d’entendre com el PSC i CiU, les forces majoritàries, hi voten en contra. El primer argumenta que fan el seguiment de l’acord (la última gestió documentada és del 2011) i pensen fer un nou conveni. Els segons expliciten que davant d’un nou conveni no cal reclamar res. Al PP ja li sembla bé el conveni mentre la Generalitat pagui; sempre situat “fora de Sabadell” no té en compte que el Pla General no ho permet. EUiA i ICV es mostren favorables a la proposta tot i que posen en dubte la diligència del govern municipal en el seguiment de l’exhaurit conveni.
Com diu la Virgínia Domínguez, entre uns i altres ja fa cinc anys i no s’ha resol un problema que pertany a la Generalitat. La qual té l’obligació de fer un Pla de mobilitat i preveure un aparcament pel Complex Central dels Mossos d’Esquadra, així com l’Ajuntament és responsable de recuperar l’espai per la ciutat. La ponent mostra la seva sorpresa perquè CiU tampoc defensa els interessos de la ciutat (el PSC ja n’ha donat proves) i es manifesta a favor d’eternitzar el problema, diu, amb la concreció d’un nou conveni.
Així amb els vots en contra de PSC, CiU i l’abstenció del PP i del regidor no adscrit queda rebutjada la proposta. El Ple no insta a la Generalitat el retorn dels terrenys.
EL LLEGAT DEL MANUEL BUSTOS O COM TRASPASSAR LA VARA AL PP
El PP presenta una moció al Ple on demana amb veu ferma una intervenció radical i immediata a Can Puiggener per aturar la degradació social del barri. Em quedo bocabadat. Sento indignació, vergonya aliena, els colors em pugen… Com és possible viure aquest nivell de contradicció en la praxi política? El partit que lidera les polítiques econòmiques i socials més dures de la democràcia. Qui instaura la precarietat laboral i elimina les mesures favorables als sectors socials més desprotegits, en benefici de les grans fortunes, a Sabadell es permet el luxe de fer com el llop del conte, presentar-se amb pell de be i sortir en defensa d’un dels barris més afectats per la crisi.
L’estrenada Consuelo Santos, de forma hàbil, es val d’una de les deixadeses de l’època Manuel Bustos. Recordem-ho: abans que la crisi fes preveure uns impactes de desfeta econòmica i d’atur com els actuals, ja es denunciava l’estat de precarietat social present en certs barris de la ciutat. Però el govern municipal, des de la rutinària gestió del dia a dia, es va mantenir indiferent a les alertes polítiques que rebia. Va fer orelles sordes a les peticions de programes integrals de dinamització comunitària, els quals podien actuar a mode de prevenció, segons els professionals, per evitar el col·lapse social en els indrets on es posaven de manifest les dificultats de convivència.
El govern de Manuel Bustos ni va impulsar programes d’actuació integral ni va reactivar les poques intervencions de caràcter social programades dins del Pla de Barris eliminat per la Generalitat. L’aturada va provocar una moció de l’Entesa, en defensa de la represa de programes socials substitutoris, que va ser aprovada per unanimitat el passat mes de març.
L’Associació de Veïns de Can Puiggener, davant la reiterada inoperància del govern municipal, va demanar una reunió de totes les forces polítiques per tal d’acordar un pla d’actuacions que permès refer la convivència al barri. El govern municipal, amb el Josep Ayuso al davant, es va comprometre a fer un Pla de treball per ser consensuat posteriorment entre tots els grups municipals. Es van fer dues reunions però ja no es va avançar més per l’esclat del cas Mercuri.
Ara, pel seu compte, el PP amb el vistiplau de l’Associació de Veïns, present a la sala, proposa un seguit d’actuacions radicals pròpies del seu perfil polític: patrulles de policia local d’actuació immediata, retirar les ajudes socials a les famílies que provoquin problemes de convivència, demanar l’actuació de les entitats financeres sobre els habitatges ocupats, fer retirar les antenes parabòliques, que l’Ajuntament refaci o enderroqui els edificis de la seva propietat abandonats (?), que es demani a les companyies elèctriques la revisió de les instal·lacions amb la policia local per localitzar connexions irregulars i revisar el padró municipal per detectar pisos “patera”. Ni una sola mesura per fomentar el diàleg, la convivència o per ajudar a les famílies amb precarietat social, només l’imperi de la llei per l’acció del garrot.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, explicita com es viu la proposta en el Ple al manifestar la seva preocupació per l’oportunisme i populisme del PP amb la criminalització de la població segons la seva procedència. Un enfocament amb el qual fins ara no hi estàvem acostumats, diu. I continua: “…la solució no és una moció, i encara menys una moció tan reaccionària i repressiva, que en molts temes només planteja persecució, en lloc de proposar solucions. La solució és treballar, a partir de totes les dades i diagnòstics que ja existeixen sobre les diferents problemàtiques, a partir del coneixement dels educadors i altres professionals que han treballat al barri. La solució és destinar-hi recursos, en la línia del que ja vam proposar fa dos mesos, en aquest Ple…”. I en acabar anuncia el desacord del seu grup.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, després de destacar que el problema ve de lluny i amb una intervenció on busca la proximitat amb l’Associació de veïns, demana el que serà la proposta de tots els grups: deixar la moció sobre la taula per a treballar-la conjuntament, tal com s’havia acordat. La portaveu Marisol Martínez, manifesta el desacord d’EUiA, tant amb la diagnosi com amb la solució plantejada pel PP, i demana reprendre junts les reunions de treball. CiU es limita a constatar com el govern no ha fet els deures i fent-se entenedora de les circumstàncies anuncia el seu vot a favor.
El govern se sent atrapat, el Josep Ayuso, lamenta la situació i demana disculpes. (un fet insòlit en l’home sense paraula). Manifesta el seu desacord amb algunes de les propostes, també demana deixar la moció sobre la taula. Després d’assegurar que els problemes de Can Puiggener són complexos i sense solucions fàcils. Solucions totes difícils de gestionar i de portar a la pràctica (sobretot si es mira cap una altra banda), continua amb un reguitzell d’enunciats sobre les actuacions fetes pel govern a Can Puiggener. Escoltant-lo sembla que ja no es pugui fer res més, perquè són tantes les referències que esgota el temps de la intervenció.
La ponent del PP es veu les orelles, sense considerar la proposta de treball conjunt feta des de tots els grups, anuncia que per deferència amb l’Associació de veïns no deixarà la moció sobre la taula. El seu interès és, diu, denunciar la situació.
ICV i EUiA manifesten què amb aquests continguts no poden donar suport a la moció i conjuntament amb l’Entesa, emplacen al govern a reactivar les reunions immediatament per a solucionar la preocupació de l’Associació de veïns.
En aquest moment el Josep Ayuso anuncia el vot a favor. Altra vegada l’alè queda suspès. Un estupor, acompanyat per una sensació de buit, envaeix la sala. Se’m posa la pell de gallina. Quina manera més pueril, insubstancial, de tancar un debat social. Poques són les decisions municipals on la ideologia política hi juga un paper tan rellevant com ara i davant d’això es permet l’assentament ideològic del PP. Em pregunto si el portaveu Josep Ayuso és políticament incompetent o és el propi PSC qui ha perdut definitivament els referents ideològics? En efecte, les propostes del PP van endavant pels vots a favor del PSC, CiU i el regidor no adscrit, amb el desacord de l’Entesa, ICV i EUiA.
Gràcies, senyor Bustos! Amb la seva perseverant actitud de gestionar de cara a la galeria, ha aconseguit que avui l’esquerra de la ciutat quedi desautoritzada i alhora ideològicament desprestigiada. Sí, a vostè li dic, a vostè que a pesar de les diverses imputacions encara és políticament present a la sala, on sense mirar cap i cara no aparta els ulls de la tauleta tàctil, fent-se absent d’allò que passa a l’entorn.
Sí. Ho ha fet molt bé, ha esplanat el camí perquè el botxí, disfressat de benefactor, tingui raons per afirmar ser el portador de les millors opcions per a una futura gestió municipal.
PER UNA RENDA GARANTIDA DAVANT LA POBRESA
L’última moció és presentada per ICV i és de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l’anomenada Renda Garantida Ciutadana. La ponent, Carmen Garcia, explica qui promou la iniciativa i el seu objectiu: garantir una renda de mínims a les persones o famílies en situació de pobresa. El Juan M. Mena, en nom d’EUiA i arran de la seva informació com a parlamentari, amplia l’exposició. Així sabem que la IPL s’ha gestat en el si del seu grup a la Diputació de Barcelona, i com el govern de la Generalitat ha posat pals a les rodes a l’hora d’iniciar-ne el tràmit, però ara ja va endavant.
El redactat dels acords que es proposen, de fet, més que donar suport a uns objectius socials, semblen la defensa d’una actuació política concreta, arran dels entrebancs que ha rebut en el Parlament. El primer és prou explícit: Sol·licitar al Parlament de Catalunya l’admissió a tràmit de la ILP, i en el seu moment el debat seriós de la proposta. Que la proposta no sigui desvirtuada i el text sotmès a la votació final estigui avalat per la comissió promotora.
Redactat així li posa fàcil a Jordi Font de CiU, el qual argumenta que la ILP ja està en tràmit, com s’ha dit, i que demanar un debat seriós és un menyspreu al Parlament, perquè tots els debats a la Cambra Catalana són seriosos, com ho són els del Ple de l’Ajuntament. Afegeix que el text final serà, agradi o no, el resultat del debat parlamentari, com no pot ser d’altra manera. Així doncs, segons el seu parer, la moció no té raó de ser.
El PP destaca que la ILP és una revindicació d’ICV (ho diu en un to despectiu). Dit això, s’esplaia amb el retret tòpic: l’anterior presència d’ICV al govern de la Generalitat i de mantenir-se impassibles, aleshores, davant d’aquests problemes. Després d’assegurar que no hi ha diners per fer efectiva la Renda Garantida, seguidament explicita el sentir més genuí del PP: som els defensors dels més vulnerables, però no estem d’acord en oferir allò que provocaria desmotivació per buscar feina i alhora augmentaria el frau.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, explica que a Catalunya hi ha un 30% de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa i això obliga a buscar altres formes de redistribució de la riquesa. Manifesta el suport del seu grup a la ILP i en conseqüència a la moció.
En representació del govern municipal la Marta Farrés exposa com s’ha agreujat la gestió, per atendre aquest col·lectiu de persones en estat de pobresa, arran de la retirada per part de la Generalitat del PIRMI. Anuncia el suport del govern a la moció i als objectius de la ILP. El conjunt de la seva intervenció i la forma d’integrar el debat, poden fer pensar que estem davant d’un altre PSC perquè no té res a veure amb el de la moció anterior. Malauradament, estem davant del mateix pastor però no sabem cap a on vol conduir les ovelles. Ni tan sols sabem si pot evitar que se li esgarriïn.
La ponent replica la intervenció de CiU amb una extensa exposició tècnica sobre la pobresa a Catalunya i com la Generalitat ha rebaixat les aportacions d’ajuda. EUiA, l’Entesa i PSC amb les respectives intervencions li fan suport i complementen més políticament l’exposició feta. La primera destaca la possibilitat d’altres fonts de diners per sufragar la Renda Garantida que es proposa: frau fiscal, casa reial, exèrcit, etc.. La segona reclama a CiU i PP no ridiculitzar una proposta encaminada a una major justícia social i la regidora del PSC diu que d’aplicar-se aquesta modalitat de renda, seria una mesura real contra la “malaltia” i no l’aspirina que actualment es veuen forçats a donar des de l’Ajuntament.
Finalment la proposta d’ICV arribarà al Parlament pels vots a favor del PSC, EUiA i Entesa, amb l’abstenció del regidor no adscrit. CiU i PP s’hi han mantingut en contra.