Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
INFORME DE QUI FA DE SÍNDIC I INICI DEL PLE
A les files del govern, com qui ha quedat per llavor, els tres imputats del cas Mercuri, entre ells Manuel Bustos i el seu germà. La sessió comença amb la memòria d’activitats de qui fou nomenat, en l’època de les martingales Bustos-Soriano, per fer de síndic.
De fet, més que presentar una memòria, és un al·legat moralista sobre com caldria que funcionés l’administració amb un to per sobre del bé i el mal… en conseqüència queda justificada l’activitat d’un síndic.
El personatge esmenta l’ètica sense aprofundir, així, no he pogut aclarir una pregunta que m’he fet diverses vegades, amb quins valors ètics es va emmirallar per acceptar el càrrec de síndic en les condicions que es va aprovar? Tampoc l’ètica li serveix per fer un comentari, ni un esquitx, relacionat amb els fets viscuts per l’administració municipal durant els cinc mesos del cas Mercuri, o per pensar que quan felicita efusivament al personal administratiu del seu entorn deixa de banda al personal de la resta de la Casa Gran, que cal suposar igual d’eficient, però sense cap padrí per ser esmentat en públic. A l’acabar la intervenció coneixem números, dades sobre el volum de l’activitat feta des de la seva oficina, però no coneixem resultats respecte anys anteriors ni quins canvis substancials s’han introduït a l’administració per a millorar-la. Dit d’altra forma, perquè no es repeteixin actuacions no desitjables.
Seguidament s’aprova l’acta del Ple anterior, pren possessió la nova regidora del PP, M. Consuelo Santos i s’accepten per unanimitat les deu medalles de la ciutat corresponents al 2013. Altra vegada la rutina administrativa fa del reconeixement de la lloable activitat de les persones o entitats que treballen per la ciutat, més un repartiment de xavalla què d’argent.
Continuem amb la rutina, sense gaires objeccions s’aproven les tarifes pels bucs de música moderna i les rellevants subvencions pels espectacles infantils de Rialles i el programa de formació de cantants d’òpera. En vuit minuts s’esfumem 33.000 euros.
És en la nova contractació del servei escolar de menjador on es dóna la primera intervenció de tots els portaveus i es valora àmpliament el tema. La contractació d’aquest servei el febrer de 2011 ja va suscitar un intens debat entre el govern i la portaveu de l’Entesa per Sabadell per les condicions en què s’oferia. Ara l’empresa contractada ha renunciat a prestar el servei i cal licitar de nou. EUiA, ICV i l’Entesa mostren la seva disconformitat amb el servei però només l’organització sabadellenca, que també reclama un servei directe, s’absté en la votació. La resta de grups hi donen el vistiplau.
A partir d’aquí, el Ple llisca sense problemes. S’aproven les tarifes dels apartaments tutelats de la gent gran, s’accepten el conveni proposat amb el Club esportiu Sant Nicolau i la modificació del reglament del Consell Municipal de Solidaritat. El primer dictamen sense cap intervenció però amb l’abstenció de tots els grups, el segon i tercer per unanimitat.
Economia i personal segueixen el mateix to. S’aproven els suplements al pressupost del 2012, sense intervencions, amb el vot en contra de l’Entesa per Sabadell i l’abstenció de la resta de grups. La modificació de llocs de treball es retirada pel ponent. Segurament perquè no ha aconseguit pactar-la amb ningú per estar relacionada, arran del cas Mercuri, amb les modificacions del nou cartipàs.
QUÈ AMAGA EL GOVERN MUNICIPAL A L’ILLA CASANOVAS?
La polèmica retorna amb dos temes urbanístics pendents de fa temps. El primer és la modificació del pla general per facilitar l’edificació a l’àmbit del Despatx Coromines, edifici protegit situat a la plaça del Gas just on comença el carrer de Sant Feliu. En acabar el nou ponent d’urbanisme Josep Ayuso (l’home sense paraula), intervenen només ICV i l’Entesa.
El regidor d’ICV, Carles Marlés, apunta l’interès de la proposta i anuncia que un cop estudiada, si s’escau, presentaran esmenes. La portaveu de l’Entesa, pel que es veu ja l’ha estudiada perquè deixa anar una bateria d’objeccions. El ponent no té arguments per replicar, de fet la presentació només ha consistit en exposar la normativa que empara la modificació. La Virgínia Domínguez a la rèplica qüestiona el conjunt del dictamen on es proposa un conveni que obligaria a la propietat a retirar el contenciós i en conseqüència l’Ajuntament faria la modificació parcial del Pla. Sembla incoherent, diu, aprovar alhora el conveni i la modificació. El dictamen passarà a exposició pública amb els vots del PSC i PP, la resta de grups s’abstenen.
El canvi d’usos de l’illa Casanovas és el segon tema. Fa referència a l’illa situada a l’avinguda de Barberà fent cantonada amb el carrer de Calders, a l’inici de la carretera a Santa Perpètua. Actualment està classificada com a sòl industrial i el ponent defensa obrir-la gairebé a tots els usos. La pregunta a l’aire és, per què ara i aquí?
El tema porta cua. Després d’una aprovació polèmica al ple de febrer de 2012, on el ponent era l’actual imputat Joan Manau, la Generalitat per donar-hi el vistiplau va obligar a complir unes prescripcions prèvies. Ara ja es compleixen i es proposa l’aprovació definitiva. Entesa, ICV i EUiA reiteren el seu desacord amb la proposta. Les objeccions se centren en la pèrdua de sòl específicament industrial i en no haver-hi explicitada cap demanda d’activitat en concret. El debat queda resumit amb el comentari final de la portaveu de l’Entesa: “la seva manca de transparència i l’obstinació per amagar els interessos reals al darrera d’aquesta modificació, no ens permeten donar un xec en blanc a un canvi d’usos genèric que només vostès saben perquè el fan”.
A la rèplica el ponent no és capaç de defensar la modificació més enllà de repetir en ordre diferent, per tercera vegada, la normativa i els avantatges de disposar de molts usos. Això fa pensar que l’home sense paraula ho passarà malament sinó fa una immersió ràpida en els temes urbanístics, perquè l’oposició està adobada i té tots els antecedents per mà. Vist el debat i els interessos en joc es fàcil deduir-ne el resultat de la votació. Entesa, ICV i EUiA en contra del canvi d’usos i PSC, PP i CiU a favor.
Sembla que el fantasma dels plens fins a les tantes de la nit planeja a la sala, perquè quasi no s’intervé o si es fa és de curta durada. Aquest és el cas del 14è dictamen on sense intervencions rep l’aprovació de tots els grups, excepte de CiU que s’absté. A pesar del tràmit ràpid cal destacar que el dictamen és rellevant i singular. Rellevant perquè el govern confisca, a l’empresa adjudicatària de les obres del Pavelló Poliesportiu de la Zona Nord, la fiança dipositada i alhora li aplica una penalització per danys i perjudicis al no realitzar les obres dins els terminis fixats, després de concedir-li diverses pròrrogues. Parlem d’un total de 411.000 euros.
Singular, perquè no és gens habitual que el govern penalitzi el retràs de les obres. Tot el contrari, sovint les queixes de l’oposició en el Ple són per fer una gestió laxa en perjudici dels interessos públics, al permetre excessives pròrrogues i ampliacions de cost respecte les condicions inicials de l’adjudicació en algunes obres. Aquest no ha estat el cas.
L’AUGMENT DE L’AIGUA DESTAPA LES DIETES DEL GOVERN
Avui és la l’aprovació definitiva del Reglament que ha de regir el subministrament de l’aigua al municipi, el qual es va debatre el juliol passat. En general, amb petits matisos, tothom el considera un bon reglament i una correcta actualització del mateix. Es destaca que, entre altres possibilitats, permetrà a l’Ajuntament fer un seguiment sobre el consum responsable.
L’OPA que pateix la companyia, la representació de l’Ajuntament a l’empresa mixta i el control de les tarifes, són temes que es barregen entre les tres úniques intervencions dels grups de l’oposició, EUiA, ICV i Entesa per Sabadell. Per a ponderar-los i clarificar la incidència de cada un d’ells, després del ponent, pren la paraula l’alcalde, però té el detall de fer-ho abans de finalitzar la ronda d’intervencions. Així l’oposició pugui fer-li la rèplica si s’escau. El reglament és aprovat per unanimitat.
Amb la proposta de les noves tarifes, s’aixequen altra vegada les llances, la confrontació retorna. S’eleva la duresa del debat però sense deixar el to de guant blanc (govern i oposició) amb que avança el Ple. El debat prossegueix només entre el govern i les forces d’esquerra a l’oposició. El ponent, Lluís Monge, fa una breu intervenció formal on anuncia un increment de l’aigua del 2,67%. Està satisfet perquè és per sota de l’IPC i de la majoria d’increments de Catalunya.
El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, exposa arguments per elevació. Denuncia com la ciutadania no fa res més que pagar les baralles entre les grans empreses, els interessos que defensen i els bunyols dels governs (en referència a l’adjudicació del servei d’aigua en alta, feta per la Generalitat i qüestionada pels tribunals). Es queixa del nou augment i anuncia l’oposició del seu grup.
D’entrada la portaveu d’ICV manifesta el vot en contra respecte l’increment. Es mostra contrària a l’externalització del servei, denuncia que no es valora suficientment la repercussió dels augments sobre la població i emplaça al govern a opinar sobre l’OPA, ja que no descarta la hipòtesi d’un nou augment quan aquesta es resolgui.
La portaveu de l’Entesa, Virgínia Domínguez, recorda que és el tercer increment en poc més d’un any. El gener del 2012 un 3,1%, el mes de novembre un 23% sobre el preu de l’aigua i ara un 2,7%. Recorda l’OPA sobre la companyia d’aigües i argumenta que abans d’un augment caldria veure com minimitzar l’impacte aplicant opcions d’estalvi i n’exposa un exemple: “I en aquest sentit considerem completament immoral que, mentre es plantegi traspassar la pujada a les butxaques dels consumidors, hi hagi personal tècnic i càrrecs polítics d’aquest ajuntament que continuïn cobrant dietes astronòmiques pel sol fet de formar part del Consell d’Administració de la Companyia d’Aigües”
A la sala s’ha fet un silenci absolut, i prossegueix: ”segons les darreres dades publicades per la pròpia companyia, de l’exercici del 2011, CASSA i les societats del seu grup van destinar 337.000 euros a la remuneració dels seus consellers. Entre aquests, l’alcalde Manuel Bustos va rebre 11.360 euros, el regidor Paco Bustos 9.741 euros, els regidors Joan Manau i Ricard Estrada gairebé 4.000 euros cadascú i el sr. Jordi Ferrer, cap d’economia de l’Ajuntament ni més ni menys que 27.322 euros”.
Amb un intent de mostrar impassibilitat es fan les cares llargues en alguns escons del govern, però la portaveu encara no ha finalitzat: “Tots eren consellers en representació de l’Ajuntament i hauria estat molt més correcte i ètic que aquests diners revertissin en el pressupost municipal, una demanda que a algú li por semblar utòpica, però és el que es feia quan aquest Ajuntament estava governat per l’alcalde Antoni Farrés”. Per aquest motiu, anuncia, el seu grup votarà en contra del nou increment.
Aquesta tercera intervenció toca el taló d’Aquil•les del PSC local. No se sent, però no fora gens estrany que el govern estigués fent cruixir les dents, preparem-nos per a la rèplica. CiU i PP han refusar intervenir, així doncs el Lluís Monge contesta immediatament. Justifica l’augment dient que la companyia ha d’equilibrar pressupostos i que el govern ha intentat minimitzar l’increment (no explicita com), i res més. Res més?!
Segurament la brevetat del ponent fa intervenir a l’alcalde, el qual de forma clara i concisa, sense perdre el to recupera el comentari de la portaveu d’ICV i li demana que no avanci esdeveniments. El govern, afegeix, vetlla que els increments no siguin per damunt de l’IPC, procura perquè es mantingui la plantilla de la Companyia i exerceix el control del servei.
A la segona volta EUiA demana esperar a la resolució dels tribunals abans de fer l’increment, ICV insisteix amb la pèrdua del control de la companyia arran de l’OPA i l’Entesa es lamenta que fet i fet s’avanci cap a la pèrdua de la municipalització del servei.
El ponent continua sense discurs polític i es justifica amb una qüestió semàntica. Es queixa que es parli de l’augment de novembre perquè no era una tarifa i opina que l’increment actual és dins de la normalitat. A l’escoltar-lo des del públic quedem perplexos, certament, la pujada del 23% de novembre va arribar imposada per la gestió de la Generalitat, però per la població va resultar un increment més. No sembla que sigui tan difícil d’entendre, oi?
El debat es tanca des de la presidència. En Juan Carlos Sánchez, amb una intervenció breu i a mode de resum contesta a EUiA dient que si la Generalitat perd davant dels tribunals, la segona opció encara serà més cara. Es dirigeix a ICV amb els arguments anteriors però hi afegeix la bondat del reglament aprovat anteriorment i destaca l’impossibilitat d’evitar l’OPA perquè l’Ajuntament no disposa dels milions necessaris. A partir d’aquí es passa a la votació. A favor els únics beneficiats, PSC i CiU. En contra Entesa, ICV i EUiA. Abstenció PP.
I els arguments de la portaveu de l’Entesa per Sabadell es queden sense rèplica, sense cap justificació o matisació. El govern municipal, com qui ha sentit el vent i no sap de quin torrent, s’ha fet l’orni… i el Ple resta en pau.
LA RUTINA DELS GOVERNS BUSTOS PERDURA
Segueixen dos dictàmens dels anomenats “macos” perquè tothom està d’acord, d’antuvi, en els objectius que es proposen: la millora de l’aire i aprovar el mapa elaborat sobre el soroll a la ciutat. El primer tema, però, atrapa de mig a mig al ponent, Lluís Monge, el qual s’ha limitat a recollir la motxilla del seu antecessor Ricard Estrada, sense mirar el llast històric que conté.
Bé, però anem a pams. Es proposa signar l’Acord de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat per un aire més net. Al sentir-ho arrufo les celles, un altre paper de bones intencions, penso. Un més dels que firmen sovint els nostres polítics per invocar la seva sensibilitat. Algú hauria d’establir una ètica municipal on aquest tipus de documents només se signessin si van acompanyats d’accions concretes amb assignació econòmica. Qualsevol altra cosa fa tuf d’intentar deixar contenta i enganyada a la ciutadania que ha dipositat la confiança en el govern local.
El ponent explica, quasi recita a corrua, el contingut de l’adhesió. Diu que la defensa de la millora de l’aire, al ser una contaminació difusa, ha de fer-se des de les institucions supramunicipals. Oh! L’argument l’ha trobat dins de la motxilla. No hi ha canvi, és la mateixa rutina. Justificar la desídia del govern amb el discurs que els municipis poc hi poder fer per a millorar la qualitat de l’aire.
L’acord només rep la consideració de dues intervencions: ICV i l’Entesa per Sabadell. En Carles Marlés, regidor d’ICV, dóna la impressió que aquesta vegada no va gaire documentat. Com qui es treu un conill de la màniga, pregunta per l’afer de l’estació lectora de la contaminació a la Carretera de Prats (la què provocà els titulars als informatius nacionals) i seguidament manifesta el seu acord amb el document.
En nom de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, recorda que el 2007 es va aprovar pel Ple, a proposta del seu grup, un seguit de mesures per a millorar la qualitat ambiental les quals no s’han desenvolupat i les esmenta. El 2010 es va aprovar un pla de mobilitat, afegeix, i no en sabem res de les seves conseqüències. Ara se’ns proposa aprovar un document amb propostes que haurien d’estar fetes des de fa cinc anys. Demana no actuar des de la “moda” (enguany és l’any europeu de l’aire) i complir més allò de “facta non verba”, o sigui “fets, no paraules”.
A la rèplica, com si les peticions d’actuacions haguessin estat fetes en xinès, el ponent lamenta no haver-se explicat bé (l’hem entès perfectament!) i insisteix que la sostenibilitat rau en temes d’àmbit supramunicipal i segons el seu parer la vàlua del document és que “lliga a totes les administracions”. No m’atreveixo a dir que el Lluís Monge no s’ha llegit el document, però a la capçalera ho diu molt clar els ajuntaments “insten” a les administracions supramunicipals… No és un acord entre administracions, és només una petició.
Però quan llegeixo integrament la proposta m’adono que l’acord va més enllà, en l’apartat final els mateixos ajuntaments promotors fan quatre compromisos i proposen nou actuacions. A l’adonar-me’n em venen unes ganes irrefrenables de cridar al costat del Julià Moltó: facta non verba!!
Tema “maco” votació unànime. A pesar de tot, amb aquesta absurda rutina, un paper més a la motxilla.
El mapa sobre el soroll rep les abstencions d’ICV i CiU. El primer grup anuncia que la seva intenció és fer-hi esmenes. L’opinió del segon ens és desconeguda, no ha fet cap intervenció.
LES RETALLADES ARRIBEN A LES ENTITATS VEÏNALS
Encetem el debat de l’àmbit de Relacions Ciutadanes, el tema és la reducció de la subvencions a rebre per les entitats veïnals. El ponent continua sent el Lluís Monge, que ha fet un canvi de barret. Sobta que qui ha estat bregant durant els quatre dictàmens anteriors sobre sostenibilitat ara passi a temes de relació veïnal. Coses de tolerar un govern amb tres imputats sense cartera, fet que obliga a repartir els papers de l’auca entre la resta.
El tema és delicat, com totes les retallades a ningú l’agrada reduir l’aportació i al govern municipal tampoc. El fet ja era d’esperar després de la reducció feta a les altres partides econòmiques. El ponent presenta el tema amb un to com si caminés de puntetes mentre parla, busca com anunciar-ho de la forma més suau. Fins ara les associacions podien rebre fins a 3.000 euros pel seu programa anual i 500 per a activitats puntuals, això queda reduït a 2.000 euros i 300 euros respectivament. En resum, un 33% menys.
Es pot parlar de si reduir una tercera part és la proporció raonable, de si cal prioritzar altres retallades, de si és el moment de fer-ho, etc. però en el fons tothom sap que d’una forma o altra ja és inevitable. Això explica la reacció feble dels grups de l’oposició d’esquerra, els quals, arriben a votar-hi en contra més per actitud contra les retallades que per disconformitat amb el govern.
Així doncs, a pesar de l’intent d’ICV d’aplaçar el dictamen amb l’argument de buscar un consens, sense gaire debat, la proposta va endavant amb els vots favorables del PSC i CiU. Les abstencions d’EUiA i PP i la postura en contra d’ICV i Entesa per Sabadell.
A partir d’ara les associacions veïnals, a la reducció d’associats i a la pèrdua d’espònsors comercials caldrà que afegeixin la disminució de l’import de les subvencions. Tot plegat una prova de foc que posarà de relleu quines han estat capaces de desenvolupar musculatura durant l’època de les vaques grasses.
UN CAS FLAGRANT D’INEPTITUD POLÍTICA
Després del recés, quasi a 2/4 de deu de la nit, es reprèn la sessió. En Manuel Bustos ha deixat el Ple, ja no fa companyia al govern com a imputat. Això vol dir que té altres prioritats i el seu vot ja no es considera decisiu per a resoldre la corrua de mocions que ens esperen. Mentrestant, entre el públic s’han incorporat veïns i veïnes dels pisos de Sant Julià i exhibeixen cartells demanant una solució.
ICV fa dues propostes. A la primera demana resoldre la situació dels habitatges de l’Illa 9 del sector de Sant Julià. El problema s’arrossega des fa anys arran d’un canvi de legislació que ha significat una polèmica entre l’Ajuntament i la Generalitat sobre qui ha de fer-se responsable de les zones comunitàries, on les dues administracions s’acusen mútuament de ser els responsables únics. És un cas flagrant d’ineptitud política per les dues parts, al tolerar que una qüestió administrativament mal resolta pugui afectar al veïnatge durant anys i panys.
La ponent, Carmen Garcia, demana de forma resolutiva: un compromís de l’Ajuntament perquè el problema sigui resolt dins d’un termini de tres mesos. A més fa la petició d’un conveni a tres bandes on s’inclogui als veïns, la modificació de l’IBI per homologar-lo a altres situacions similars i l’arranjament de la zona.
Tots els grups (ara intervenen també CiU, PP i PSC) malden perquè es resolgui aquesta situació i anuncien el suport a les propostes de la moció. La portaveu de l’Entesa per Sabadell, però, hi afegeix l’estranyesa que la proposta vingui del mateix grup que durant el govern del tripartit a la Generalitat va tenir a les seves mans la responsabilitat de resoldre aquest tema. El comentari aixeca remor entre el públic.
La resposta ve del propi alcalde. Explica com Sant Julià és un tema que diverses vegades s’ha tractat entre l’Ajuntament i la Generalitat. Finalment va ser desencallat políticament a les acaballes del tripartit, diu, però els serveis jurídics no li van donar el vistiplau abans del canvi de govern i va quedar aturat altra vegada. Ara es compromet a incloure el tema a la propera visita prevista amb el conseller Santi Vila… i la moció és acceptada per unanimitat.
PROPOSTES PER PAL·LIAR ELS DESNONAMENTS
Seguidament la portaveu d’ICV, Carmen Garcia, exposa els acords recollits a la segona moció. La concreció i l’amplitud de la proposta fan pensar que el tema ha estat abastament treballat. En resum es demana: instar al govern central aturar momentàniament els desnonaments mentre no es promulgui la nova normativa, que l’Ajuntament deixi d’operar amb aquelles entitats bancàries promotores de desnonaments en el municipi, que la policia municipal no ofereixi suport als cossos judicials al produir-se un desnonament, que el 50% dels habitatges del futur banc dolent siguin dedicats a lloguer social i demanar a la Generalitat la posta en marxa un programa de seguiment i ajuda a les persones desnonades en coordinació amb el món local. Explicita que l’últim acord s’ha incorporat a petició del PSC, una forma d’anunciar que ja compta d’antuvi amb el vot favorable del govern municipal.
És un tema calent. Tothom té present el rebuig, aquesta mateixa tarda, a les Corts de la proposta de la PAH per part del govern del PP. En conseqüència tots els grups demanen intervenir. De fet, a pesar d’una contenció en les intervencions (no es fa una segona volta) és un dels punts més extensament tractats en el Ple d’avui.
La portaveu d’EUiA anuncia el vot a favor i es lamenta de no haver rebut el mateix suport quan el seu grup va presentar una moció similar (segons ella) el maig passat. Ep! Recordo la crònica. Jo li recomanaria repassar-la, així faria memòria de com una nefasta actitud política pot fer davallar propostes d’interès social.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, es remet a la moció presentada pel seu grup l’octubre del 2011 a petició de la PAHC, consensuada i aprovada per unanimitat. Demana un balanç detallat del compliment de l’esmentada moció. Anuncia el vot favorable del seu grup perquè la proposta d’avui, diu, proposa coses noves per anar més enllà.
El portaveu del PP, com si estigués en un escó del Parlament, ens detalla tot allò fet pel govern central per apaigavar els desnonaments. Es permet el luxe de dir que ha estat l’únic govern que ha fer coses en aquest sentit i ens recorda el nombre d’afectats durant el període Zapatero. Tot plegat un discurs de cos present perquè el pensament el té lluny de Sabadell. Això sí, es mostra contrari als escarnis a polítics. Seguidament, CiU, amb una intervenció breu, ens recorda que la Generalitat també treballa en la nova llei hipotecària i anuncia el seu vot favorable.
La Marta Farrés, en nom del govern del PSC es mostra entusiasmada amb la proposta i els seus continguts i justifica l’aportació feta pel seu grup. Emprant l’expressió de moda diu que el tema de l’habitatge els socialistes el porten al seu ADN. Realment s’ha passat tres pobles, perquè s’arrisca a que li diguin: ara s’entén, aquest ADN és l’àcid que ha corroït el país com una metàstasi. Una cosa és la gestió que proposen fer a nivell municipal i l’altre el comportament nefast dels seus coreligionaris des del govern de l’estat.
Tothom vota a favor i, més enllà del què es podia pensar, el PP s’absté.
L’EQUIP DE GOVERN NO VOL POSAR FI AL QUART CINTURÓ
El passat mes de desembre, en plena crisi del cas Mercuri, el Ministerio corresponent, o sigui la Dirección General de Calidad y Evaluación Ambiental y Medio Natural, va emetre una resolució anunciant l’arxiu de l’expedient d’avaluació ambiental del projecte conegut com a Quart Cinturó per finalització de termini.
El traçat del vial té els seus orígens 50 anys endarrere, en plena eufòria “desarrollista”, quan es fonamentava el creixement econòmic amb infraestructures viàries que mantenien la dispersió territorial i menystenien els impactes ambientals. Avui ja sabem que no podem resoldre així les necessitats de mobilitat, si volem una sostenibilitat en el temps. Coneixem el valor de preservar els espais naturals i sabem les conseqüències d’augmentar la contaminació de l’aire.
Ara si es vol insistir en la realització del Quart Cinturó s’ha de tornar a iniciar l’estudi del seu impacte ambiental amb el que suposa de temps i costos econòmics. L’Entesa per Sabadell, fent-se ressò de les entitats ambientalistes, proposa desistir del projecte i avançar cap a altres models de mobilitat més d’acord amb els temps actuals. A la moció s’han adherit en qualitat de proposants EUiA i ICV.
En aquest sentit la portaveu, Virginia Domínguez, proposa demanar al Ministerio la desprogramació del Quart Cinturó, sol•licitar a la Generalitat excloure del Pla Territorial les reserves de sòl i desafectar els espais del municipi de Sabadell. Ben segur que la proposta no apassiona als afectats pel cas Mercuri. Recordem que una part del poti-poti consistia en l’arranjament de les finques de Sant Julià (parc agrari), on es preveia la instal•lació d’estructures comercials arran de la seva proximitat al Quart Cinturó.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, fa una exposició extensa sobre els mals del Quart Cinturó i els èxits aconseguits per les entitats promotores de la Campanya contra la esmentada via. Parla de les noves alternatives de la mobilitat i diu que la proposta és similar a la tramitada al Parlament pel seu grup. El to del seu prolífic discurs denota un intent de protagonisme en una moció a la qual s’ha sumat com a proposant.
Possiblement per això, en Juan M. Mena, fa una intervenció carregada d’ètica: “em sembla que la ponent de la moció ha explicat perfectament la intenció de la mateixa. És per tant, una moció treballada per l’Entesa. Podem dir que literalment el que hem fet des d’EUiA és afegir la nostra firma i reconèixer el treball de l’Entesa que en aquests temes tots sabem que són molt àgils”.
Esteban Gesa, portaveu del PP, continua situat fora de Sabadell. Exposa les dades d’un informe ja desfasat de la Cambra de Comerç de Barcelona per a continuar sostenint amb un discurs estrictament economicista la validesa del vial B-40, o sigui el Quart Cinturó.
En nom de CiU, Jordi Font, encara que defensa interessos similars al PP, té l’habilitat de fer-ho amb uns arguments actualitzats i més pròxims. El fet de refer l’estudi de l’impacte ambiental és una oportunitat, diu, per fer-lo segons els criteris actuals i reconsiderar les peticions de millora fetes des de les diferents institucions.
Qui es col·loca fora del discurs polític és Josep Ayuso del PSC. L’home sense paraula afirma que l’estudi s’ha arxivat per un error humà i defensa la vigència del Quart Cinturó amb un recull cronològic de les “adhesions” assolides. La primera que esmenta ja delata, però, la trampa del discurs o la tipologia de les adhesions. L’any 1993 arran del Pla General, diu, Sabadell ja es va definir de manera favorable respecte el Quart Cinturó.
No, no, senyor Ayuso, Sabadell es va definir sobre un Pla General que incloïa obligatòriament la incògnita sobre la construcció d’un Quart Cinturó. El que va fer el govern municipal va ser contemplar el traçat d’aquest vial, amb les previsibles reserves de sòl, com a condició “sine qua non” perquè li fos aprovat per les institucions supramunicipals el nou Pla General tant necessari per a la ciutat.
El govern del moment, per fixat el possible recorregut, va mantenir diverses reunions amb els grups ecologistes opositors i la pagesia, a fi de capissar el traçat més adient donades les circumstancies. Dit sigui de passada, fins ara no s’ha vist una actitud de diàleg i capacitat de recepció similars en el govern municipal davant dels temes territorials polèmics.
A la rèplica la Virgínia Domíguez, lamenta la concepció immobilista del territori mantinguda pels grups majoritaris i destaca la incoherència del govern el qual sense escarafalls signa un manifest contra la contaminació de l’aire, per la seva relació amb l’esperança de vida (dictamen anterior), i alhora promou una mobilitat que l’intensifica. També clarifica, a l’home sense paraula, que la finalització del termini no ha estat provocat per un error humà, sinó per la cadena de requeriments entre les pròpies institucions. Fet que mostra, afegeix, com pel govern central el vial B-40 no és un projecte prioritari.
La moció no prospera pels vots en contra del PSC,PP i CiU.
QUI HA DE FER COMPLIR ESTÀ JUDICIALMENT IMPUTAT
La portaveu d’EUiA, Marisol Martínez, explica que la gestió de la Policia Municipal és un tema que sempre els ha preocupat però ara amb el cas Mercuri els dubtes s’han agreujat. Per això, amb una moció, proposa constituir una comissió específica, des del Consell de Seguretat, amb una vicepresidència de l’oposició per auditar la gestió de la Policia Municipal i després informar al Consell i al Ple sobre el resultats.
S’esforça en matisar que les preocupacions van dirigides a la gestió del màxim comandament, en cap cas es qüestiona la labor o la professionalitat dels agents. Destaca que la moció ha estat treballada amb els grups municipals i recull aportacions del PSC, CiU, PP i Entesa. No esmenta ICV, no sabem si per un “lapsus memoriae” arran del nyigo-nyigo que es porten o perquè realment no hi ha fet cap aportació. Tanmateix per les col·laboracions ja podem entreveure que la moció té moltes possibilitats d’assolir la unanimitat.
La ponent ha fet una exposició ponderada. Ha quedat clar l’objectiu de la moció i l’esperit de consens del seu redactat. Malauradament però, en la cultura del Ple, els aplaudiments desmesurats d’una claca, que pensava enaltir la intervenció, l’han entelada.
Després d’una petició de silenci des de la presidència intervé la portaveu d’ICV, Carmen Garcia. Ens explica la transcendència dels serveis policials i el pes d’aquest servei en el conjunt de la gestió municipal. Demana una vegada més la retirada del màxim comandament del cos, imputat en el cas Mercuri, qüestiona el fet d’implicar al Consell de Seguretat però anuncia el vot favorable del seu grup, després de proposar que la vicepresidència sigui assolida per EUiA.
En Julià Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, ens recorda que el Consell de Seguretat encara no s’ha reunit en aquesta legislatura i lamenta que ho faci arran d’una moció. Critica el model actual de la policia municipal, allunyat d’una policia comunitària, demana la dissolució de la unitat de reforç policial i celebra la proposta d’una comissió auditora.
Les següents intervencions són més breus. El PP es pregunta, què es vol amagar al no convocar el Consell de Seguretat? CiU es mostra favorable a la proposta de vicepresidència feta per ICV. El PSC en paraules del Cristian Sánchez, responsable de la Policia Municipal, es manifesta disposat a la màxima transparència però demana sensibilitat per no devaluar, amb un debat maliciós, el principi d’autoritat dels agents al carrer.
Amb la mateixa actitud contemporitzadora però amb un to rotund, la Marisol Martínez contesta al Cristian Sánchez: el debat està al carrer perquè el màxim responsable de la policia és persona imputada, a les seves mans està evitar-ho. I afegeix, difícilment impedirà el debat mentre el màxim exponent de qui ha de fer complir l’autoritat està judicialment qüestionat.
Sense una segona volta d’intervencions… s’aprova la moció per unanimitat.
TOTS CONTRA LA INVOLUCIÓ MUNICIPALISTA. TOTS? NO!
El Ple finalitza amb el debat d’una moció col·lectiva en defensa dels municipis. Més que una proposta d’actuacions concretes, és un al·legat a favor de l’actual model municipalista arran de la llei que prepara el govern central per limitar els serveis municipals, amb la qual es vulnera altra vegada l’autonomia local i les competències de la Generalitat.
De fet, la proposta de l’executiu de Mariano Rajoy feta amb el paraigua de la crisi econòmica, té càrrega de profunditat. Proposa eliminar competències o serveis que ara fan els ajuntaments i traspassar-los a les Diputacions, on seran gestionats per empreses subcontractades. L’esperit de la llei és canviar cap un model de gestió privada fiscalitzada per institucions on la representació política no és escollida directament per la ciutadania. En poques paraules: s’anul·la o es disminueix el servei i s’allunya la capacitat de decisió del ciutadà. Conseqüència: reducció del benestar i pèrdua de la qualitat democràcia.
En Ramon Burgués del PSC i Carmen Garcia d’ICV fan intervencions molt similars a favor de la moció. Amb els mateixos arguments canviats d’ordre, denuncien la vulneració de les competències municipals i de la Generalitat, així com l’estat precari del finançament local. Només un 14% de la despesa pública és local, diuen, lluny del 25% reivindicat des de l’inici de la nova etapa democràtica.
En nom de CiU, Jordi Font explica com la proposta de llei també és qüestionada per altres organitzacions municipalistes a la resta de l’estat. Reconeix el fet d’ajuntaments que en època d’abundància han estirat més el braç que la màniga, però això no justifica, afirma, canviar les regles del joc.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Dominguez, qualifica la llei d’hipòcrita arran de la denominació: Ley de racionalización y sostenibilitat de la Administración Local. A més d’empobrir els ajuntaments, anuncia, també vulnera el principi de subsidiarietat, present a tots els tractats europeus, on es postula que allò que afecta a la ciutadania ha de ser resolt per l’autoritat més propera, amb el benentès de fer-ho des de l’elecció directa dels representants socials i amb criteris de democràcia participativa. Les Diputacions no compleixen cap d’aquests supòsits.
La Marisol Martínez, portaveu d’EUiA, ho explicita d’una altra manera: la llei és un procés d’involució i recentralització contra els més dèbils, els municipis.
El portaveu del PP, Esteban Gesa, “dedueix” per les intervencions que no s’ha entès la llei i tranquil·lament dedica els cinc minuts a explicar-la… Al finalitzar demana als grups municipals que s’informin i els repta a proposar una alternativa. Sembla doncs que ell és qui no ha escoltat a la resta de grups.
La moció va endavant amb el vot a favor de tot el consistori excepte el PP.