Per Sebastià Ribes i Garolera
TENIM POLÍTICS AL GOVERN MUNICIPAL?
Encetem el ple de setembre, amb un ordre del dia molt de tràmit. La ressaca de vacances sembla encara present, perquè la majoria de temes entren a debat sense la presentació del ponent. En conseqüència des del públic ens cal deduir les propostes del govern per l’enunciat de l’ordre del dia i les intervencions fetes des de l’oposició, quan en fan.
Possiblement aquesta mateixa relaxació estiuenca justifica les perles deixades anar pel regidor Ramon Burgués durant l’aprovació del Compte General. Però anem a pams. Un cop aprovada l’acta anterior i les dates per a les festes locals del proper any, es tracten en bloc els vuit punts referents a la pròrroga dels contractes de les empreses de serveis que gestionen les escoles bressol.
Des de l’oposició només intervé el regidor d’EUiA, Juan M. Mena, per anunciar l’abstenció del seu grup ja que encara no s’ha encetat políticament el debat sobre els serveis susceptibles de contractar o no, tal com està compromès el govern municipal pels acords d’un ple anterior. Opina que per la diversitat d’empreses, hi ha disparitat d’aplicació de serveis i alhora, afegeix, no volem ser còmplices de la política de retallades de CiU que camina cap a la privatització.
Sembla un bon argument oi? Però el traeix la seva dèria anticapitalista perquè els serveis són els mateixos, estan fixats al plec de clàusules i moltes d’aquestes empreses són cooperatives. No és precisament l’exemple més punyent de privatització.
A primera vista eren punts de simple tràmit, però el regidor d’EUiA n’ha tret postura política. Per això es fa més estrany, un cop coneguda la votació, que la resta de l’oposició no hagi comentat el perquè del seu vot. Els vuit dictàmens són aprovats amb els vots del PSC i l’Entesa, s’abstenen CiU, PP i EUiA.
El següent punt fa referència a les noves tarifes del servei de menjador escolar per ajustar-les al nou IVA, el qual passa del 8 al 10%. L’única intervenció des de l’oposició torna a ser d’EUiA. La portaveu, Marisol Martínez, es queixa que l’empresa no hagi absorbit part de l’increment o el total. Cal demanar a les empreses un ajustament en els beneficis, diu, cas contrari per a elles la crisi no existeix.
Les paraules de la portaveu deixen el dubte a l’aire, el govern municipal fa una gestió política o segueix rutinàriament la gestió administrativa? Amb altres paraules, parla amb les empreses perquè s’ajustin a les noves circumstàncies o simplement aplica les clàusules dels contractes i qui dia passa any empeny? Si ens trobem en el segon cas, caldria recordar que per això l’Ajuntament ja disposa d’un bon estol de tècnics força competents, el que ens cal són polítics que facin de polític, que negociïn i s’escarrassin perquè la realitat sigui més permeable a la normativa imperant.
Aquí el silenci de l’oposició és més interpretable, les noves tarifes s’aproven amb els vots favorables del PSC, CiU i PP i l’abstenció d’EUiA, Entesa i ICV.
ELS COMPTES DEL 2011
El govern municipal sempre ha volgut fer una qüestió tècnica de l’aprovació dels comptes de l’any anterior. Seria com preguntar, estan o no estan ben fets els assentaments comptables de l’exercici corresponent? Lògicament la resposta és que sí, cas contrari caldria qüestionar la feina feta per un dels dos personatges garants del correcte funcionament administratiu de l’Ajuntament: l’interventor.
Tanmateix els números són col·locats correctament en les partides que prèviament han decidit els gestors polítics. Si hi ha un saldo negatiu és per les decisions incorrectes o no dels polítics, però mai perquè l’interventor hagi autoritzat una gestió econòmica improcedent.
Amb un dèficit de l’exercici del 2011 de 7 milions d’euros i amb 47 milions de factures impagades és fa inevitable el debat amb arguments polítics, més si el propi ponent Ramon Burgués, a pesar de demanar-ne una valoració tècnica, fa una intervenció política. Al començar explica que el dictamen ja ha estat presentat a les reunions de la Comissió Especial de Comptes. A la primera, dit sigui de passada, només hi havia una representant de l’oposició, la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell. A la segona i tercera, s’hi van afegir CiU i PP. Així doncs ni EUiA, ni ICV han seguit les explicacions fetes per l’interventor sobre el passat exercici econòmic o, dit d’altra forma, han menystingut l’únic moment en tot l’any, on el garant del procediment econòmic municipal rendeix comptes a tots els grups polítics.
Durant la intervenció el Ramon Burgués, després d’esmentar que l’exercici del 2011 és un dels pitjors dels darrers anys, ens deixa anar la primera “perla” a l’atribuir el fet a la “crisi mundial” que estem vivint. També hi afegeix els efectes dels pocs ingressos procedents del govern central i l’incompliment de pagaments del govern de la Generalitat, però no deixa cap porta oberta a possibles errors en la gestió feta des del propi govern municipal.
La portaveu de l’Entesa remarca que enguany estan molt satisfets pel compliment del deure de transparència que ha demostrat el nou interventor posant a l’abast tota la informació acompanyada de les explicacions pertinents, però no poden donar per bones les decisions polítiques que han acompanyat aquests números. El dèficit és el fracàs de la gestió política feta pel PSC, diu, el qual en part és responsable de la situació actual de les finances municipals i de la supeditació de l’Ajuntament a les decisions del Sr. Rajoy.
ICV i EUiA també són del mateix parer, la crisi no explica ni pot ser l’excusa de la situació econòmica de l’Ajuntament, la qual també es veu afectada per la forma que s’ha gestionat. El PP reconeix que l’any 2011 no es van fer bé les coses i CiU afegeix com a prova el fet d’haver pujat els impostos.
En la rèplica el ponent defensa la bona gestió feta si es considera, diu, que van accedir al govern a l’any 1999 amb una ciutat sense papereres ni bancs,… Aquesta segona “perla” de la ressaca estiuenca provoca somriures entre el públic. A banda de l’infantilisme de remuntar-se a una situació de fa tretze anys per a justificar la situació actual, si una cosa no faltava a la ciutat eren papereres i bancs. Les primeres havien florit per tota la ciutat dotze anys abans de la mà de l’Antonio Trives, aleshores responsable polític de Via Pública, i els bancs metàl·lics s’havien estès en un nombre tal, que fins i tot el subministrador els va etiquetar en el seu catàleg com a “Banc: model Sabadell”. El Ramon Burgués, però, insisteix tant en eludir les seves responsabilitats en el dèficit, que la portaveu d’EUiA li puntualitza que si continua argumentant així es veurà obligada a canviar el vot. ICV anuncia la seva abstenció precisament perquè tota la responsabilitat no l’atribueixen al govern municipal.
La portaveu de l’Entesa lamenta la rèplica del Ramon Burgués i li recorda que precisament des de l’any 1999 l’Entesa està reclamant una gestió més austera i al fer-ho, durant aquest temps, s’han sentit dir de tot. Ara, quan han sorgit els problemes, resulta que es culpa de les altres administracions i elements externs. I afegeix: nosaltres entenem que una bona part de la situació actual es responsabilitat del partit socialista.
Finalment el ponent, ja amb to d’autoconvenciment personal, explica que quan el capvespre es retira cap a casa i fa un repàs de la jornada pensa convençut que ha fet els deures, allò que tocava. Al sentir-lo em venen a la memòria les paraules de la Virgínia Domínguez en un ple anterior: “Ha quedat clar, vostès no tenen la culpa de res, només han tingut mala sort…”
El Compte General de l’exercici 2011 passa el tràmit del Ple pel vot d’abstenció del PP, CiU, ICV i EUiA amb l’única discrepància en contra de l’Entesa per Sabadell.
SABADELL FA UN PAS DE GEGANT
Amb un any i mig de retard
Dins l’apartat d’urbanisme es presenten a l’aprovació inicial l’ordenança de l’Edificació i la dels Expedients Urbanístics. El primer que sorprèn és que unes ordenances d’aquest nivell siguin presentades amb quatre paraules escasses des del govern a pesar que ja foren discutides fa un any i mig. És això la posta en escena de la poca feina feta?
La resposta ens la donen els grups de l’oposició. EUiA i ICV expliciten el mateix, s’ha tardat massa per fer les correccions que havíem recomanat (les dues organitzacions aleshores formaven un sol grup municipal). El regidor de l’Entesa per Sabadell, Julià Moltó, destaca la transcendència de la regulació i les aportacions fetes en el seu moment, però es queixa que després d’un any i mig encara no s’incorpori el “Manual de bastides” tal com es va acordar. És una falta de respecte als grups municipals, diu, no fer efectius els acords presos. Penso que és alguna cosa més que una falta de consideració, recordem que l’Entesa va votar-hi a favor perquè el regidor ponent va dir que s’incorporava. CiU i PP en fan una qüestió de tràmit. Tot i les crítiques, els grups s’abstenen per facilitar-ne el pas a l’exposició pública.
Cap a l’estalvi energètic amb majúscules.
La mesa de contractació ja ha ordenat les ofertes presentades per accedir al contracte dels serveis d’enllumenat i subministrament elèctric. Amb paraules més entenedores: ja tenim proposta d’adjudicació del servei. Ara cal la ratificació del Ple. No cal estendre’s amb la transcendència d’aquesta proposta per a la ciutat, vam comentar-ho en la crònica “El somni de qualsevol alcalde o alcaldessa” on resumíem que Sabadell faria un pas de gegant a l’aplicar aquesta nova tecnologia.
El ponent, Francisco Bustos, repeteix les virtuts del projecte i ens explica que s’han presentat quatre propostes de set empreses, algunes agrupades en forma d’UTE. Una UTE és la unió temporal de dues o més empreses perquè el conjunt pugui formar una unitat econòmica o tecnològica que compleixi amb els requisits que exigeixen les bases de contractació.
En Julià Moltó, regidor de l’Entesa, manifesta la satisfacció del seu grup per com avança la proposta però insisteix en anar més enllà: “aconseguir l’obtenció d’energia elèctrica a partir de la instal•lació de plaques fotovoltaiques als edificis públics de la nostra ciutat”.
EUiA, acèrrima defensora de no externalitzar, reconeix altra vegada que aquesta innovació tecnològica fa inviable momentàniament que el servei sigui assolit directament pel personal municipal, motiu pel que no votaran en contra. ICV, com en el ple de maig, incomprensiblement no fa cap intervenció.
La classificació de les ofertes ha d’haver estat impecable, perquè CiU que quasi sempre troba pèls en aquests procediments tampoc no intervé. De fet, de les quatre propostes, només dos han estat a l’alçada per competir i tal com es dedueix del dictamen els tècnics han hagut de filar prim per decidir.
Encapçala la proposta de la mesa la UTE d’Aluvisa, l’empresa que fins ara ha executat el manteniment elèctric de la ciutat. Vist a distància l’empresa guanyadora no és cap sorpresa. És un exemple més d’un concurs per un servei d’embalum supeditat al llast administratiu vigent, on el resultat és previsible com vam comentat a l’apunt “Nova concessionària o la simulació del canvi”.
Sabadell enceta el camí cap a la nova tecnologia de l’estalvi energètic amb els vots a favor de l’Entesa, ICV , PP i PSC i amb l’abstenció de CiU i EUiA.
S’INCOMPLEIXEN ELS TERMINIS I NO PASSA RES
L’últim punt del Ple abans d’encetar el debat de les mocions dels grups municipals és aprovar o no la pròrroga per a la finalització de les obres de la xarxa de recollida pneumàtica de residus. De fet, el nou termini demanat considerant el tipus d’obra no és excessiu, tal com posa de manifest durant el debat el Sr.Bustos, si considerem el seu volum i el fet de realitzar-se pel subsòl del carrers del centre de la ciutat, on hi ha encara xarxes de serveis sense localitzar que dificulten fer previsions de termini. Això que sembla un bon argument, es desmunta si el contextualitzem tal com fa l’oposició, bé, una part de l’oposició.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell recorda precisament la polèmica sorgida a l’adjudicació perquè una empresa desestimada va fer recurs al·legant la impossibilitat de poder complir el termini compromès per l’empresa guanyadora. També es queixa dels arguments emprats per a sol·licitar la pròrroga, afectacions meteorològiques i arqueològiques, els quals són coneguts prèviament i per tant han d’estar inclosos en la previsió inicial. Juan M. Mena, regidor d’EUiA, a banda de denunciar la falta de previsió per a resoldre els problemes de mobilitat que ha provocar l’execució de l’obra durant el mes d’agost, fa observar que les pròrrogues ja són un costum en els darrers anys.
El ponent, Francisco Bustos, que continua mut quan li toca exposar el tema, replica que certament els efectes meteorològics i arqueològics són previsibles i estan contemplats. No són previsibles, diu, els serveis en el subsòl no documentats, la gruta trobada a la plaça del Pedregar i el retard ocasionat per l’obtenció del permís de l’excavació arqueològica per part de la Generalitat. Sorpresa! Dos es barallem i rep un tercer. És evident, amb aquestes explicacions l’oposició bel·ligerant no queda satisfeta.
I no és d’estranyar, des del públic no entenem com el polític pugui justificar-se amb uns fets i l’al·legació feta per l’empresa n’exposi uns altres. L’empresa a més demanava inicialment un termini fins el mes d’octubre, tal com alerta la portaveu de l’Entesa, ara resulta que es factible acabar durant el mes de setembre? Qui té els papers mullats?
Davant el problema inicial de l’al·legació sobre el termini d’execució, el més elegant per defensar el rigor en el procediment de concurs i deixar sense efecte les observacions fetes des de l’oposició, hagués estat aplicar una sanció a l’empresa per incompliment. Tanmateix, aquest gest de defensa dels diners de la ciutadania, exigint el compliment dels terminis fixats a les obres, està fora del model de gestió practicat pel govern socialista. Aquesta és en definitiva la raó veritable que ha esperonat una vegada més les intervencions de l’Entesa i EUiA.
La pròrroga és acceptada amb els vots a favor de CiU, PP i PSC. La resta de grups s’abstenen.
ÉS URGENT EL FOMENT DE L’OCUPACIÓ
Comencem amb dues mocions d’ICV. La primera moció per demanar el rebuig a les retallades en les polítiques del Servei d’Ocupació de Catalunya. La ponent, Carmen Garcia, fa una exposició dels índexs d’atur a nivell d’Estat, Catalunya i Sabadell i els compara amb els baixos percentatges europeus. Davant d’aquestes dades, diu, es fa incomprensible les retallades fetes en polítiques d’ocupació.
Anuncia que la moció ha estat ampliada amb dos punts més a petició del PSC. Això ja podria estalviar tot el debat, perquè és tant com anunciar que serà votada per amplia majoria, doncs és evident que els altres dos grups d’esquerra no s’oposaran a una proposta d’aquest tipus.
Efectivament, EUiA anuncia que se sent coparticipant de la proposta perquè el rebuig a les retallades el fa evident la seva coalició a totes les institucions. La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, també manifesta el vistiplau del seu grup i insisteix: “és realment preocupant que quan més necessària és la inversió en ocupació i desenvolupament local, menys diners rebran els Ajuntaments per a realitzar-les i serveis com el Vapor Llonch estan directament amenaçats”.
El portaveu del PP fa un intervenció tan rotunda en defensa del govern de Rajoy que inicialment sembla fora de lloc, però després, un cop llegida la moció ens adonem que el seu titular és confós perquè el contingut dóna prioritat al rebuig de la dràstica disminució del pressupost 2012 a nivell de l’Estat en polítiques d’ocupació, a banda de fixar també peticions dirigides al Servei d’Ocupació. Així es comprèn la reacció del PP, afirmant que l’ocupació és competència de les comunitats autònomes, i el resum final de la seva exposició quan diu que no poden donar suport a una moció on es demana gastar allò que no es té i rebutja les mesures d’un govern que només busca arreglar els desajustos provocats per governs anteriors. CiU també es justifica pels pocs diners disponibles a la Generalitat i en culpa al PP, fet que obra una rèplica i contra rèplica entre els dos.
La regidora del PSC, Montserrat Capdevila, explica els dos punts afegits a la moció: davant la falta d’expectatives pels joves es demana que la Generalitat emprengui mesures multidisciplinàries per a combatre l’atur juvenil i alhora que faci les convocatòries destinades a les polítiques d’ocupació municipals.
La moció és aprovada amb els vots d’ICV, EUiA, Entesa i PSC amb els vots en contra de CiU i PP.
EL PP IMPOSSIBILITA LA VIDA DEL PETIT COMERÇ
Si la primera moció d’ICV era en defensa de les polítiques d’ocupació, la segona no és menys rellevant: defensa del comerç de proximitat i rebuig de les mesures de liberalització del govern de l’estat espanyol. Les anunciades disposicions permeten a les grans i mitjanes superfícies obrir sense limitació horària i en conseqüència es transformem en una competència deslleial contra el petit comerç, l’activitat del qual no li permet assolir aquesta despesa. L’excusa per fer-ho és l’argument d’augmentar el consum.
De fet no vull per Catalunya el model que fa uns anys vaig veure a Portugal, on la majoria de pobles i ciutats mitjanes no tenen comerç de proximitat ni restauració. Està resolt a base de macrocentres de comerç i oci, on és possible comprar de tot, des d’un vehicle fins un quilo de patates. En el mateix lloc pots gaudir de sales de jocs o cinema i és possible trobar totes les variants de la restauració. Mentre, al capvespre, les viles històriques resten fosques i sense activitat social, com amorfes ciutats dormitori. Us podeu imaginar el centre de Sabadell o altres vies comercials de la ciutat sense un sol comerç o restaurant? Aquest és el camí que enceta la proposta estatal.
El ponent, Carles Marlés, exposa amb detall el conflicte que suposa pel comerç de proximitat la nova normativa que vol imposar el govern de Rajoy. A Catalunya, diu, fem comerç d’una forma diferent a Madrid. Recorda que la normativa vigent a Catalunya va ser una decisió de consens entre tots els sectors afectats i no una decisió unilateral com la proposada per Rajoy, la qual una vegada més lamina les competències de la Generalitat.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, es mostra convençuda que cal defensar i potenciar el teixit comercial urbà perquè també és un element de dinamització i de qualitat de la ciutat. EUiA mostra el seu acord al ser una proposta elaborada conjuntament amb ICV des de la Diputació.
La intervenció del portaveu del PP evidentment és extensa, però inconnexa perquè vol respondre a tots els arguments exposats. La normativa no s’imposa, diu, perquè els comerços són lliures d’escollir. Assegura que l’estat espanyol exerceix les seves competències, hi afegeix un seguit de comentaris, amb to pejoratiu, respecte la poca capacitat d’organitzar-se i adaptar-se del comerç de proximitat. CiU mostra també el seu acord amb la moció i defensa la competència de la Generalitat en aquesta temàtica.
Des del PSC, Montserrat Capdevila, explica que no està demostrat com en plena crisi més hores d’obertura corresponguin a més consum. Afegeix que la proposta pot beneficiar algunes activitats comercials però perjudica a moltes altres. Això és greu, remarca, quan es destrueix un model aplicat des del consens.
Com es pot deduir, el PP queda sol amb el seu vot en contra davant l’acceptació de la proposta per la resta dels grups.
LA CIUTAT ESFUMADA
La primera moció de CiU demana la constitució d’una comissió per a l’estudi i investigació de la gestió de l’Ajuntament de Sabadell en relació al projecte de la Ciutat de la Música.
El 2002, amb les eleccions municipals a prop, el govern local va iniciar amb gran pompositat, només cal veure el nom, un dels seus macroprojectes posteriorment volatitzats com el fum. Partides municipals i subvencions van ser destinades a contractar un comissari amb un sou d’alta gerència, a fer l’estudi del projecte i algunes coses més. El conjunt de les consignacions durant els sis anys assoliren la xifra de 4 milions i escaig d’euros. L’escandall de les partides, les baixes en els concursos i la manca de transparència del govern no permeten discernir com s’ha efectuat la despesa d’una quantitat gens menyspreable finançada per l’Ajuntament i altres institucions, amb el resultat de fer-se aigua poll.
La finalitat de la moció és conèixer una gestió feta fonedissa pel camí. El ponent Carles Rossinyol, la defensa amb un to respectuós, justificant la proposta des de la vessant d’aclarir els fets, d’afermar la transparència, fugint de qualsevol adjectiu que pugui sembrar un dubte sobre malversació dels diners. Explica per què seria partidari d’una comissió en comptes de tractar el tema en un informativa com li han demanat grups de l’oposició.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virginia Domínguez, insisteix en la dificultat per conèixer les despeses reals d’aquest projecte a pesar d’estar-hi especialment interessats. És de l’opinió, diu, que el més escandalós van ser els 500 euros que cobraven els membres de la Comissió Tècnica Assessora en concepte de contraprestació per assistir a les reunions, amb un total de 6.000 euros per reunió, despesa que ja llavors ens va semblar immoral i que mai no hem sabut per a què ha servit.
La Carmen Garcia, portaveu d’ICV, també comparteix la inquietud per clarificar els comptes i partides destinades a la Ciutat de la Música. Projecte, explica, que en el seu moment ja van fer palès el seu desacord i que afortunadament no va avançar perquè amb les circumstàncies actuals seria molt difícil mantenir-lo. Insisteix, però, en tractar el tema en una informativa i proposa esmenes al redactat de la moció.
La Marisol Martínez, portaveu EUiA, compara la política socialista a nivell de l’estat espanyol (fer aeroports sense avions o sense passatgers) amb la gestió feta a Sabadell, ciutat que no ha quedat al marge, diu, d’aquesta gestió irresponsable. I per justificar-ho esmenta els projectes que han estat fum, fum a preu d’or, durant aquests anys de govern socialista o que inicialment eren una cosa i han acabat sent una altra, com ara el parc industrial de Sant Pau de Riu-sec.
El portaveu del PP, Esteban Gesa, es mostra partidari de la transparència en la gestió i aprofitant que el Ripoll passa per Montcada deixa anar un discurs sobre les virtuts de la llei de la transparència, aprovada a instàncies del seu partit. A l’acabar manifesta el seu acord amb la proposta de CiU però opina que seria més adient abans de sol·licitar una comissió, fer una reunió informativa sobre el tema. La seva intervenció fa pensar que és la primera vegada que el Sr. Gesa sent a parlar de la Ciutat de la Música doncs com tothom sap és nou al consistori i resideix fora de la ciutat.
Joan Manau defensa la postura del govern. Segons el seu parer es demana una comissió perquè es vol donar a entendre que s’han fet coses rares amb els diners, cas contrari es demanaria una explicació a la sessió informativa. Però no hi ha res a amagar i no hi ha cap problema en explicar com s’han gastat els diners, afirma. Es lamenta que el govern de la Generalitat no hagués apostat abans pel projecte i que el resultat fos donar de baixa uns diners pressupostats davant la impossibilitat d’executar el projecte que la ciutat i les entitats musicals es mereixen.
A la rèplica, el ponent, davant les propostes de la majoria de grups, admet canviar la proposta d’una comissió específica per la realització d’una sessió informativa extraordinària, fet que provoca un conflicte amb el redactat dels punts de la moció pensada per sol·licitar una comissió i força a intervenir el Sr.Bustos per clarificar al Carles Rossinyol que el redactat només pot incloure la convocatòria de la sessió informativa.
Així doncs, amb l’esmena “in voce” la moció de CiU és aprovada per unanimitat.
GOVERNAR IGUAL PER A TOTHOM
El grup municipal de CiU, a la segona moció, proposa reglamentar que les entitats puguin utilitzar els equipaments municipals sense el personal municipal, fora de la jornada laboral, i sota la seva responsabilitat. Segons el ponent i portaveu de la coalició la proposta va encaminada a millorar l’oferta dels serveis municipals al facilitar espais a les entitats sense augmentar les despeses a l’Ajuntament.
Per la Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, la moció amplia les possibilitats de les entitats. Afegeix que li donaran suport des del supòsit que no significa reducció de la plantilla municipal ni una despesa més per les entitats. Pensa que està en la línea d’alguns precedents històrics i actuals com ara: el Centre Cívic de Can Deu o el Centre Cívic de Sant Oleguer.
Juan M. Mena, d’EUiA, fa observar com la proposta podria ser l’inici de l’autogestió de determinats equipaments, com ells han defensat sempre. La maduresa i la responsabilitat del teixit associatiu de la ciutat sobradament demostrat, diu, ho permet. A més celebra que CiU hagi recollit la seva proposta perquè la cessió no pugui ser causa d’una reducció de la plantilla municipal.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, amb una intervenció circular, repeteix el mateix però expressat de diferents maneres, es mostra preocupada perquè a pesar de recollir CiU la proposta sobre la plantilla no ha reduït aquesta modalitat de cessió a caps de setmana i festius, on en les condicions actuals no es disposa de plantilla municipal per oferir el servei. Per aquest motiu, anuncia, decidiran el vot després d’escoltar la resta d’intervencions. Pel que sembla no tenen opinió.
El PP es manifesta a favor, i seguidament el regidor del PSC, Lluís Monge, amb un to escèptic que amaga aires de ridiculitzar la proposta, explicita que no acaben d’entendre la moció. El que vostès demanen ja succeeix, afirma, i esmenta un seguit d’associacions de veïns usuàries directes dels centres cívics. Fa observar com la proposta podria acabar per afectar al personal, perquè si una cosa es pot fer a partir de les nou del vespre també és possible a partir de les set de la tarda o un matí. Refusa la modalitat d’autogestió i finalitza amb un estirabot per elevació al demanar en el portaveu de CiU que la Generalitat practiqui amb l’exemple en els dos casals cívics presents a la ciutat.
En la rèplica el ponent de CiU agraeix l’aportació feta per EUiA sobre el personal perquè amb el que s’ha dit des del govern, diu, acaba de comprovar la necessitat real d’especificar una mesura com aquesta. Assegura que les entitats no tenen la percepció de poder disposar tan fàcilment de les instal·lacions. I sense més arguments, acaba manifestant l’opinió que el fet d’aprovar-se la moció ajudaria difondre aquestes possibilitats.
És el Juan M. Mena qui dóna una resposta contundent al Lluís Monge, a l’assegurar que quan era president de l’Associació de Veïns de Torre-romeu hi havia entitats que tenien a disposició directa el centre cívic i d’altres, com ara ells, que mai no el podien utilitzar. Avui el que es demana, afegeix, és regular precisament això per què s’ha de governar igual per a tothom.
Coneguda la postura socialista, la Carmen Garcia es creix i ara, amb un to elevat i sense donar voltes a les paraules, directament, acusa a CiU de voler provocar explícitament que les entitats utilitzin els espais sense el personal de l’Ajuntament, amagant així una reducció del mateix. En conseqüència votarem en contra, afirma, encara que sigui coincidint només amb el PSC. En què quedem? Després de engruixir el seu discurs, ara resulta que coincidir amb el PSC és un estigma?
La Virgínia Domínguez també és de l’opinió que la possibilitat d’utilitzar els equipaments no és tan oberta com diu el Lluís Monge perquè es poden posar exemples en els dos sentits. El que cal és clarificar la situació, diu, perquè tothom pugui utilitzar els espais disponibles i no passi com ara que cal pagar un conserge pels caps de setmana.
El Carles Rossinyol després de mostrar la seva discrepància amb els arguments del govern, tanca la intervenció amb unes paraules dirigides a la Carmen Garcia recordant-li que ara per ara només es poden reunir fora d’hora les entitats amb recursos econòmics per pagar les despeses, les altres queden limitades. Es pregunta, això és el què es vol?
La moció queda rebutjada amb els vots de PSC i ICV, la resta de formacions polítiques la voten a favor.
ENCARA NO HA FINALITZAT EL MAL SON DELS MERINALS
L’última moció, la de l’Entesa per Sabadell, fa referència a l’estat dels blocs de pisos abandonats en el barri dels Merinals. Fa uns anys es van detectar problemes d’aluminosi en alguns edificis del barri, construïts a l’any 1957. Més endavant EDIGSA va fer el trasllat dels veïns afectats a pisos nous. Fruit d’aquesta operació, fins aquí modèlica, han quedat abandonats sis blocs que actualment pateixen una degradació progressiva amb seriosos problemes de seguretat i salubritat.
Tal com explica la ponent i portaveu, Virgínia Domínguez, la seva organització política mesos endarrere ja va denunciar l’estat i el perill d’aquests edificis situats al cor d’un barri molt poblat. Fins i tot es van dirigir a l’Agència d’Habitatge de Catalunya la qual va respondre que no hi havia cap data prevista pel seu enderroc. Per això, explica, avui demanem el suport de tots els grups per instar l’Agència a enderrocar immediatament els esmentats edificis.
Com és de suposar davant d’una proposta d’aquest tipus EUiA anuncia el seu suport i s’ofereix a col·laborar amb les gestions que calguin per fer-la efectiva. Des d’ICV troben raonable la proposta i a pesar del problemes econòmics de les administracions, les deplorables condicions dels edificis posen de manifest una situació cada cop més greu de seguretat i salubritat. Hagués estat bé per part d’ICV algun comentari que completés la informació sobre l’afer, atès que la gestió d’aquests habitatges havia estat a les seves mans des del Govern de la Generalitat.
El PP mostra el seu acord a la proposta i recorda que problemes similars, ja denunciats, s’hi troben en altres edificacions de Sabadell. O sigui és responsabilitat del govern municipal. CiU anuncia el seu vot favorable i explica com la resposta rebuda per l’Entesa per part de l’Agència ja manifestava que el retard era causat per la necessitat de finalitzar el tràmit dels expedients. El Ministerio de Fomento no ha fet efectives les quantitats econòmiques previstes al conveni per a la remodelació de barris, afegeix, i això dificulta l’arranjament. Comentari que provoca una rèplica del PP exigint no traspassar a Madrid allò que és responsabilitat de la Generalitat.
Amb una minsa intervenció, el PSC intenta treure transcendència a la proposta, a l’anunciar el seu vot a favor, perquè la moció ja s’ha fet efectiva abans d’aprovar-la (es refereix que el govern municipal ja ha sol·licitat l’enderroc).
La Virgínia Domínguez es mostra sorpresa perquè CiU disposi de la resposta que l’Agència ha fet a l’Entesa. Dit d’altra forma, com aplica la Generalitat el dret a la privacitat? El tràmit dels expedients, diu, ja està finalitzat i ara no és justificable el retard de l’enderroc sol·licitat i davant la indiferència mostrada pel PSC explicita com el fet de comptar amb una aprovació del Ple contribueix a recordar a la Generalitat la urgència de l’enderroc.
Sotmesa la moció a votació és aprovada per unanimitat.