Per Sebastià Ribes i Garolera
Després de trenta sis dies d’haver optat a canviar o validar el govern de la ciutat s’ha realitzat el “Ple de cartipàs”, moment en què el Sr. Bustos, reescollit pel consistori fa setze dies, ha donat compte de les seves resolucions per a configurar l’organització política que regentarà la ciutat durant el període 2011-2015. Alhora s’han acordat altres aspectes organitzatius com: la periodicitat de les sessions de Ple, de la Junta de Govern i els temes a tractar a cada lloc; el nombre i la composició de les Comissions informatives; les retribucions dels càrrecs electes i del personal eventual (1). Com es pot veure doncs, els punts de l’ordre del dia eren políticament rellevants i els dos últims especialment sensibles perquè possibilitaven fer-ne un ús demagògic contra el govern. Tanmateix ha estat un ple tranquil i totes les intervencions, sense perdre la duresa del moment, s’han desenvolupat dins del màxim respecte.
A banda, les persones que seguíem la sessió del Ple hem rebut dues sorpreses: La primera que el grup municipal d’ICV-EUiA encara no s’ha constituït (el Sr. Bustos no ha dit res al començar la sessió) perquè EUiA qüestiona el lideratge a ICV. Això ha significat que uns i altres s’han comportat com a regidors/res no adscrits, repartint-se el temps d’intervenció. Deplorable. La segona ha estat el nomenament del nou portaveu del PP. A la sessió anterior era l’Antonio Vega, la cara visible del PP durant la campanya electoral, ara serà l’Esteban Gesa, segon de la llista i no sabadellenc.
Dels temes esmentats el més punyent, com és de suposar, ha estat el debat sobre les retribucions dels polítics, govern i oposició. Quin és el sou adient per qui fa d’alcalde i per extensió a tot el consistori? No existeix cap criteri per fixar-lo. Les associacions de municipis recomanen un barem de referència, però el ventall proposat és tan ample que al costat de la diversitat d’opinions del món local acaba per no orientar res.
El govern continuista ha fet la proposta de retribucions comparant el cost per a la ciutat fa quatre anys i què costarà avui. Explicat així anuncia i magnifica una reducció del 31%, s’obvia la reducció feta amb el pla d’austeritat, però realment entre abans i després de les eleccions (presumiblement nou govern, nous criteris) només es redueix el cost en un 7%.
Durant el debat d’aquest dictamen els tres grups municipals de l’oposició, i els regidors/res no adscrits, van donar la benvinguda a la reducció, però les valoracions sobre la proposta van divergir. Des dels no inscrits en Juan M. Mena, amb un discurs generalista reconeix que el ponent proposa allò què la ciutadania demana, reitera la seva definició d’austeritat i fa una fugida endavant amb l’anunci que estarien per una regulació legal dels sous del polítics, però alhora reconeix que no és competència dels ajuntaments fer-ho. La Carme Garcia no hi afegeix res més, també lamenta la falta de regulació i confirma que amb la proposta s’envia un missatge d’austeritat a la ciutadania, però tanca la intervenció demanant més reducció sense cap concreció.
Des dels grups municipals la primera intervenció és de la Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, la qual retorna directament al tema des d’un discurs documentat i amb una proposta: “…en el context d’una ciutat amb 19.000 persones a l’atur, en un país en què el salari mig anual és de 25.000 euros, en què la màxima retribució en la funció pública per a les màximes responsabilitats del país és de 65.000 euros, de cap manera no podem compartir que el sou de l’alcalde es fixi en 81.576 euros, els dels tinents d’alcalde en 66.259 euros, els regidors a temps parcial en 30.200 euros. No compartíem aquest nivell retributiu en èpoques de vaques grasses, però en aquest moment ens sembla immoral ”. Proposa fer servir de referència la taula de retribucions per als funcionaris més qualificats de la Generalitat.
Després intervé el portaveu del PP el qual ens retorna a la generalització. Amb una exposició paternalista afirma celebrar la reducció de les retribucions perquè és la manera més simbòlica de solidaritzar-se amb els veïns de Sabadell. Seguidament, per sorpresa nostra, el portaveu de CiU renúncia a intervenir. Com és possible que el màxim grup de l’oposició no tingui res a dir sobre les retribucions dels polítics? Què tem?
En darrer lloc intervé el portaveu del PSC, en Josep Ayuso que desaprofita el temps disponible al repetir tot allò que ja ha dit el ponent, el seu company de partit. Sembla que li costa trobar el seu paper de portaveu perquè, com si presidís una reunió, fa resum de tot allò a favor del dictamen que s’ha dit a la sala. Fins i tot amb un toc moralista expressa: “la ciutat està fent un esforç i els seus representants hem de ser-ne un exemple” S’adona del que diu? Que l’esforç de la ciutat és del 7%.
Quan en Juan Carlos Sánchez, en qualitat de ponent, fa la rèplica, se li nota com escull amb cura les paraules, vol preservar el bon clima de les dues hores de sessió. La definició d’austeritat feta pel Juan M.Mena l’esmicola recordant-li pausadament com els serveis que es relacionen amb la cohesió social i la recerca de feina, fins ara, no han minvat i no és previsible que ho facin el proper any. La proposta de l’Entesa per Sabadell la rebutja, no es poden comparar les administracions entre sí, diu. Segurament la proposta l’ha sorprès i està descol·locat, no encerta a rebatre l’argument al fer-se la comparació amb una administració de rang superior on les retribucions municipals superen aquesta categoria. Puntualitza al PP que la intenció del govern no és fer un gest simbòlic sinó aplicar una austeritat progressiva que continuarà els propers anys. Ara! Aquest era el tronc correcte per vertebrar el discurs inicial i no passar per la cara només un 31% relacionat amb quatre anys endarrere, per obviar que la reducció d’avui és només del 7%. Que la ciutadania és major d’edat!
Abans de votar, com si el seu portaveu i el ponent no haguessin fet la feina ben feta, intervé el Sr. Bustos per tornar a defensar els sous i s’embolica amb un comentari fora de lloc i de mal gust. Acusa a membres de l’oposició (no diu quins) d’obtenir més ingressos que alguns càrrecs del govern, si se sumem els seus honoraris professionals i les retribucions que reben com a regidors. És una denúncia o enveja de capacitats professionals? Continua embolicant-se perquè estira de “la prehistòria” i recorda que quan ell era regidor a l’oposició, no disposava de tants mitjans com ara els seus oponents. Si acciona la moviola endarrere corre els risc que algú li recordi com el seu sou actual, proporcionalment, no té res a veure amb la nòmina de l’alcalde d’aleshores.
Amb les abstencions dels regidors/res no adscrits i el vot en contra de l’Entesa, s’aprova la proposta de retribucions pels vots a favor del PSC,CiU i PP.
Compte, els polítics diuen que “han rebut el missatge”, s’ha aprovat en el Ple allò que la població demana. Ei! No s’hi val després a indignar-se.
NOTES
(1) Per qui no estigui habituat al lèxic municipal val la pena clarificar algunes expressions anteriors:
La Junta de Govern és on el govern de la ciutat, setmanalment, pren les decisions sobre qüestions de tràmit per a garantir el funcionament administratiu de la ciutat.
S’anomenen Comissions informatives les reunions quinzenals que govern i oposició realitzen, per conèixer i debatre prèviament els temes que seran votats al Ple. Així doncs, el Ple és on es fixa la postura política sobre allò que teòricament ja s’ha discutit prèviament.
En aquest cas, com a personal eventual, s’entén els càrrecs de confiança que el govern lliurement pot contractar per a fer suport tècnic o administratiu als polítics durant els propers quatre anys.