Isidre Soler Clarena - Regidor portaveu del Grup Municipal d'Entesa per Sabadell
Josep M., ens vàrem conèixer pels anys 80 a Can Deu, on jo vivia i era membre de l’Associació de Veïns i on tu ens encomanares el teu entusiasme per la sanitat pública. No compartíem el mateix espai polític, però sí el somni d’impulsar un projecte sanitari pilot.
Tot estava per fer. La sanitat pública era un desert i Can Deu era una oportunitat per canviar les coses. Tu ja portaves molts anys denunciant els dèficits sanitaris, fent propostes i col·laborant amb els veïns i veïnes. Nosaltres ens vàrem posar al teu servei per millorar la sanitat.
L’any 1984, aquell somni començà a fer-se realitat en crear-se una xarxa d’atenció primària social i sanitària integrada. Així es van poder iniciar tres experiències pilot de Centres d’Assistència Primària, els CAP de Torre-romeu, Ca n’Oriac i Can Deu. I és en aquest darrer on vas quedar-te per exercir de metge.
Com a regidor de Salut, pel PSUC, entre 1979 i 1987, vas poder impulsar una política sanitària d’avantguarda que va servir de model arreu de Catalunya i que avui encara és vigent.
També vas tenir empenta per crear el Centre de Planificació Familiar, el Centre d’Atenció a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental, els Serveis de Salut Escolar, etc. i vas culminar la teva tasca amb la posada en funcionament del Consorci Hospitalari del Parc Taulí.
Tot i realitzar aquesta important labor com a regidor de Salut mai vas voler renunciar al que més t’agradava: fer de metge. Amb això ens vas demostrar que eres un polític honest, que el què realment et movia era el servei a la ciutat.
Però l’any 2004 ens vas deixar. Massa d’hora noi, pensa que això del dèficit sanitari encara no ho hem resolt. Molta gent et recorda com un bon polític i un professional excel·lent. Tan sols un petit retret: que fumessis mentre ens visitaves.
La gent que et va conèixer, que és molta, especialment la gent que vares tractar, et volia fer un petit reconeixement. Res de l’altre món. Ja ho sé que això no anava amb tu, però no et preocupis: ni monuments, ni grans actes, ni medalles a títol pòstum, res, una cosa simbòlica: afegir el teu nom al CAP del Nord. Quin lloc millor sinó aquell on vas dedicar tants esforços i vas atendre tanta gent?.
En quatre dies es recolliren més de mil dues-centes signatures i onze entitats del sector Nord i tretze de la ciutat varen avalar la petició. També els professionals del CAP del Nord. A principis de l’any passat la FAV la va adreçar a l’actual regidora de Salut, la Maria Ramoneda, convençuts que en poc temps tindries el merescut reconeixement.
Però noi, sembla que el camí no era tan planer. Al cap de nou mesos la regidora encara no havia donat cap tipus de resposta a la petició i la FAV li va reclamar una resposta concreta, perquè en aquest tema el silenci administratiu no funciona.
Finalment, el passat 15 de gener, la Maria Ramoneda va respondre, ensabonant-te una mica per la teva trajectòria, reconeixent que era receptiva a la proposta i que gairebé tothom hi estava d’acord, però, que s’havia constatat una divisió d’opinions entre veïns i veïnes que va originar que la proposta quedés aturada.
Davant d’aquesta situació, des de l’Entesa, on tens molts amics i amigues, vàrem decidir portar la proposta al Ple en trobar-se encallada en una regidoria. Per cert que, durant aquest any llarg que l’ha tingut al calaix, la Maria Ramoneda mai no ha informat a la resta de grups municipals de l’existència d’aquesta petició.
Vàrem proposar al Ple denominar CAP Nord-Dr.Josep Mª Plans l’actual CAP del Nord, per tal de mantenir la territorialitat del nom. La majoria dels grups municipals es refugiaren en subterfugis: que si un pacte no escrit de no posar noms de persones als equipaments (molts CAPs d’arreu en porten i a la nostra ciutat varies escoles i les pistes d’atletisme també) que si el Districte tercer hi tenia alguna cosa a dir,…res. Davant la manca d’arguments reals per oposar-s’hi varen fer valer que hi havia algunes AAVV que no compartien la proposta. Finalment el PSC, CiU i PP van votar en contra.
La veritat és que això m’ha deixat una mica trist en comprovar tanta mesquinesa entre alguns representants polítics que ara governen. Sembla que per a ells hi ha consens tan sols quan els seus hi estan a favor i consideren més l’opinió de tres associacions que la de vint-i-quatre entitats ciutadanes i mil dues-centes signatures.
Jo no m’hauria imaginat mai que el sectarisme aflorés davant d’una proposta tan raonable. Fins i tot, la regidora de Salut, Maria Ramoneda, respon que des d’aquesta regidoria mantenim la proposta de denominar el Centre de Salut d’aquesta zona Cap Nord-Dr. Josep Mª Plans. Ja ho veus, la ciutat no es governa des de la coherència i la generositat. Ara hi ha un altre estil.
Però no et preocupis Josep M., que la gent que et va conèixer et continua valorant, respectant i estimant, tant o més que mai. I això del nom, tard o d’hora, el tindràs perquè te’l mereixes.