Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Novament el PSC ha mostrat la seva veritable cara, la de continuar destruint el medi i a agreujar encara més l’emergència climàtica, apostant per projectes destructius i especulatius, contraris a l’interès general i que només beneficien a determinats interessos privats.
En aquesta ocasió l’ha mostrat en forma de coacció, condicionant el seu suport als Pressupostos de la Generalitat a canvi d’incloure tres projectes absolutament negatius pel territori i el medi ambient: l’aprovació del Pla Director Urbanístic que permeti construir el megaprojecte recreatiu, ludòpata i turístic Hard Rock a Vila-seca i Salou; l’ampliació de l’aeroport del Prat amb la conseqüent destrucció del valuós espai natural protegit de la llacuna de la Ricarda i l’execució de la B-40, el Quart Cinturó, l’autopista pensada per afavorir encara més la urbanització de la Plana del Vallès i que comportaria la desaparició dels pocs espais naturals i agrícoles encara existents.
Fins i tot sorprèn l’atreviment de triar com a moneda de canvi els tres projectes més bèsties i més polèmics que des de fa anys compten amb una gran oposició perquè responen a uns models de creixement i de mobilitat insostenibles i pels greus impactes que ocasionarien en espais que mantenen importants valors naturals i ambientals. Uns projectes del tot contraris a la imperativa necessitat de preservar la biodiversitat i d’aturar tot allò que comporti la destrucció d’espais naturals.
Lamentablement la manca de sensibilitat ambiental del PSC i la seva posició favorable a projectes destructius del territori i del medi no és cap novetat. La política neoliberal que exerceix des de fa dècades l’ha portat a defensar tot tipus de projectes que formen part de l’economia especulativa i d’un model depredador del territori, amb greus conseqüències per l’equilibri mediambiental.
A Sabadell i al Vallès tenim una bona mostra d’aquests tipus d’actuacions impulsades o recolzades pel PSC: la destrucció de part del Rodal amb el Golf de Torrebonica; el projecte, sortosament fallit, d’instal·lar el Zoo de Barcelona a Togores i al Torrent de Colobrers; l’inútil Gasoducte Martorell-Figueres amb un gran impacte a tot el seu recorregut; la negativa a l’ampliació de l’Espai natural de Gallecs per aturar la pressió urbanitzadora; l’obsessió malaltissa a favor del Quart Cinturó per acabar amb els darrers espais naturals del Vallès; o la proposta de destruir el riu Ripoll amb una piscina gegant d’onades artificials, el SurfCity,…
De res serveixen els clams generalitzats exigint actuacions efectives per aturar el desastre climàtic en el què estem immersos, evitant la pèrdua de biodiversitat, descartant projectes que comportin la destrucció d’espais agrícoles i forestals, apostant per una mobilitat sostenible que redueixi les emissions de CO2 i disminuint el consum energètic.
Immers en un particular autisme el PSC segueix aferrat a models de creixement del passat i obsolets per insostenibles. Continuen defensant propostes contràries a la racionalitat i a les polítiques mediambientals més bàsiques encara que incompleixin i contravinguin totes les lleis, resolucions, acords i estratègies contra el canvi climàtic, ja siguin catalanes, estatals o europees. I signen sense cap mena de rubor, ni d’ètica, Declaracions d’alcaldes contra l’Emergència Climàtica, perquè saben que no les compliran.
Esperem que el govern de la Generalitat no caigui en aquesta coacció del PSC i aposti per una veritable política mediambiental, en la que aquests i altres projectes siguin invalidats d’una vegada per totes en benefici de la qualitat de vida i del futur sostenible del nostre país i del planeta.