Isidre Soler Clarena - Regidor d'Entesa per Sabadell - Exmembre de la Comissió Permanent del Parc Catalunya
L’edició d’aquest Diari del passat dia 16 de maig publicava un article d’opinió del Sr. Simón Saura amb el títol “Parc Catalunya, espacio de todos”, en el que, contradient fins i tot el titular del seu article, intenta apropiar-se una vegada més del treball de moltes persones que van fer possible el Parc Catalunya.
El Sr. Simón Saura des de la seva particular visió de la realitat i de la història fa una ressenya tan parcial dels fets i amb tan poc rigor que, en el seu intent de vindicar el Parc Catalunya com un espai per a tota la ciutadania, acaba escrivint un pamflet partidista en el que pretén fer creure que el Partit Socialista va ser pràcticament l’únic protagonista d’aquella lluita popular que va aconseguir convertir en parc un espai que anava a ser urbanitzat.
La lectura de l’article en qüestió, sobretot per part d’aquelles persones que no van viure directament aquell episodi, indueix a fer creure que el Parc Catalunya és una realitat gairebé gràcies a l’esforç d’alguns militants socialistes.
Els centenars de persones que varen participar en aquella reivindicació ciutadana i aquells que vàrem tenir la sort de formar part de la Comissió Permanent del Parc Catalunya sabem que la realitat va ser una altra. La realitat és que la campanya a favor del Parc Catalunya va ser una lluita llarga i complexa, amb els seus alts i baixos, però per damunt de tot es va caracteritzar per ser un treball unitari, que va aglutinar l’esforç col·lectiu de molts sabadellencs i sabadellenques que, al marge de la seva adscripció política, es van implicar de valent per fer realitat aquell somni.
Sense desmerèixer el paper que l’AV de la Creu Alta va tenir en l’inici de la reivindicació i el treball dels i les militants d’organitzacions polítiques, – en aquells moments bona part de les persones socialment actives tenien una militància política – el Parc Catalunya va ser realitat gràcies a l’esforç dels partits polítics, de les organitzacions sindicals, de les entitats veïnals, culturals, esportives,… i de moltes, moltes persones a títol individual que vàrem treballar de manera unitària sota el lema “Sabadell necessita el Parc Catalunya”.
Totes les persones que van participar per fer possible el Parc ho va fer de manera desinteressada i amb un sol objectiu: que el Parc Catalunya fos una realitat. El primer Ajuntament democràtic va assumir aquest compromís ciutadà i va iniciar el procés que va portar a la seva materialització.
Voler-se atribuir, com pretén el Partit Socialista, bona part d’aquell treball col·lectiu és una barroera manera d’entendre quin ha de ser el paper de les organitzacions polítiques en el sí dels moviments populars i en el sí de la societat. Tan barroera com voler justificar l’alteració que ara aquest partit ha fet del Parc Catalunya amb la construcció d’un circuit de bici-trial, pel sol fet d’haver participat en el seu moment en la seva creació.
Però la memòria és tossuda i qualsevol intent de desvirtuar la realitat sovint es gira en contra de qui vol treure’n profit.