Nieves Garcia - Regidora d'Entesa per Sabadell
Si bé la Constitució de 1978 va assegurar formalment la llibertat religiosa i l’aconfessionalitat de l’Estat, en la realitat podem comprovar com aquests dos principis no s’han materialitzat encara a tots els àmbits de la vida. La societat, la política i el dret arrosseguen per diversos motius encara un contingut religiós.
Un exemple en seria el tema de les anomenades cerimònies de pas. En molts moments importants de la vida, naixement, matrimoni o decés, la societat no ha sabut substituir els ritus catòlics per altres de laics. Una excepció n’és el matrimoni: actualment el matrimoni civil està del tot normalitzat i tots els Ajuntaments, també el nostre val a dir-ho, s’esmeren a donar a les cerimònies matrimonials la solemnitat i la bellesa que es mereixen.
No passa el mateix en el cas dels funerals. A manca d’una cerimònia civil estàndard molta gent laïca, no creient o fins i tot enfrontada a l’Església, acaba acceptant en uns moments dolorosos, la cerimònia catòlica que s’ofereix per part de les funeràries.
Des de l’Entesa consideràvem, i així ho vam proposar a l’Equip de Govern, que l’Ajuntament, com a titular del servei de pompes fúnebres, modifiqués els procediments del serveis fúnebres per a que oferís cerimònies laiques per a totes aquelles persones que volguessin disposar-ne en un moment tan delicat. No es tractava d’enfrontar la cerimònia laica a la religiosa sinó senzillament d’oferir aquesta possibilitat de forma que els ciutadans i ciutadanes se sentissin recolzats si decidien optar per un ritual no religiós.
La llavors Regidora de Salut Carme Forcadell va acceptar amb entusiasme la proposta i s’endegà una comissió de treball la qual discutí i acceptà el protocol presentat per l’Entesa elaborat per una experta en aquests temes.
El canvi a la Regidoria feu retardar la posada en pràctica d’aquest projecte però finalment s’ha aconseguit que l’empresa concessionària de pompes fúnebres ofereixi cerimònies laiques als sabadellencs i sabadellenques.
Des de l’Entesa creiem que d’aquesta forma l’Ajuntament, com a institució d’un Estat definit constitucionalment com a Estat social, col·labora a fer efectiu materialment un dret, el de la llibertat de creença, que en alguns àmbits de la vida només existeix formalment.