Una sessió extraordinària

Sebastià Ribes i Garolera

El coronavirus ha aconseguit que el Ple extraordinari (mai millor dit) d’abril hagi estat el més distès de la història. El fet de realitzar-se per via telemàtica i veure’ns obligats a observar-lo en una pantalla com si fos un àlbum de cromos, sense l’escenografia i el xic de glamur que dóna veure directament a tots els càrrecs electes disciplinadament asseguts en el seu escó, a banda i banda de la sala, amb la presidència situada al mig, com si fos l’àrbitre d’un partit de tenis, sense banderes ni retrats imposats o domassos en defensa dels presos polítics, és de per sí viure de forma reposada el daltabaix protocol·lari més rellevant en els anals de l’activitat municipal.

De cop i volta tots els càrrecs electes se’ns han humanitzat, lluny de la rigidesa que els obliga un ple en viu, ens han mostrat que no són essers freds, distants, fent vida qui sap on. Hem vist que conviuen en parella, tenen fills, els seus entorns són diversos i ocupen habitatges d’allò més normals amb la cambra de bany ben assequible. Fins i tot en el transcurs d’aquesta sessió plenària han gaudit de la beguda més plaent en el got o tassa personalment més agradable. Segur que tots i totes tenien el mòbil a mà, però pel fet de no veure’l en el cromo personalitzat han perdut (tret d’un obsessionat a les files de JxS) aquell aire d’indiferència tan desagradable que es produeix quan els veus emprant-lo amb insistència a la Sala de Plens.

En el primer punt on es tractava de donar compte de les actuacions realitzades pel govern per fer front a la crisi sanitària ocasionada pel covid-19 és on l’oposició ha reconegut que la situació de pandèmia que viu la ciutat és excepcional i d’unes dimensions imprevisibles, en conseqüència han posat de relleu que no qüestionen les decisions del govern municipal per entendre que la magnitud dels fets i la diversitat de les respostes fa inevitable cometre errors i més quan no existeix cap antecedent d’una situació d’aquesta índole.

Amb aquesta reflexió per endavant el Maties Serracant, de la Crida per Sabadell, ha deixat de banda l’anàlisi de les actuacions però ha posat de manifest que el seu grup no s’explicava la tardança en reaccionar en un seguit d’accions, ni el comportament d’opacitat que han precedit les decisions del govern. El sentinella del govern, Pol Gibert, no ha estat capaç d’anar més enllà de fer-li unes respostes evasives al dir que s’han doblat les reunions de portaveus i s’han notificat totes les decisions als grups, i ha reblat amb una cantarella que ja es fa infantil: “hem trigat 10 dies en instal·lar comptadors provisionals d’aigua quan el darrer govern no ho va fer en quatre anys”.

Les subvencions al Rebost Solidari i a la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) de 404.000€ i 40.000€ respectivament han rebut llum verda per unanimitat i s’ha reconegut que l’aportació queda curta i es buscarà la forma de millorar-lo. La portaveu de la Crida, Nani Valero, s’ha queixat del import actual de les targetes moneder (facilitades per la Generalitat) com alternativa als clausurats menjadors escolars: “algú pot pensar que es garanteix una alimentació amb 50 cèntims al dia?”.

Tancava l’ordre del dia del Ple dues modificacions del pressupost vigent i la proposta per continuar el procediment de l’aprovació del Pressupost General previst pel 2020. Per la seva interrelació econòmica el debat de les modificacions s’ha unificat i la votació s’ha fet per separat.

Durant el diàleg de la primera modificació l’Anna Lara, de la Crida per Sabadell, ha mostrat un domini de la gestió econòmica al ser l’única que ha detallat imports i partides amb les quals el seu grup discrepava, entre elles les relacionades amb el pagament de l’estada de l’exèrcit, despeses protocol·làries o despeses de publicitat de dubtosa utilitat que es podien associar a la imatge corporativa del PSC. A pesar d’això, el vot de la Crida per Sabadell ha estat favorable perquè en el mateix dictamen hi havia els 800.000€ destinats als col·lectius directament afectats per la pandèmia. Sense cap més discrepància, el fet ha significat que el Consistori aprovés de forma unànime el dictamen.

La segona modificació era per a reconèixer totes les despeses del 2019 que no varen ser incorporades en el tancament de 2019, fet inevitable per la dinàmica municipal però qüestionable pel desproporcionat volum del seu import. Tota l’oposició s’ha abstingut, amb el ben entès que JxS ja és paragovern i en conseqüència ha votat a favor.

El procediment administratiu per aprovar el pressupost del 2020 iniciat en condicions normals, el qual recordem-ho va ser aprovat amb els vots en contra de la Crida per Sabadell, ERC i Ciutadans, no ha pogut complir els terminis d’exposició pública arran de la declaració de l’estat d’alarma. Tanmateix de forma excepcional pot continuar el procediment administratiu si el Ple dóna el vist i plau i pot facilitar recursos per fer front al covid-19. Això ha obert el debat de si és millor esmenar el pressupost davant la situació actual de la ciutat o si és millor aprovar-lo tal qual i fer-ne les modificacions després.

La Crida per Sabadell, considerant que ja no estava conforme amb la proposta inicial, ha estat l’única formació que s’ha abstingut davant la proposta de continuar, perquè no hi ha cap compromís sobre quines seran les prioritats que s’establiran a partir d’ara. En conseqüència, per decisió de la majoria, el tràmit del pressupost continuarà el seu curs.

Així doncs de forma reposada el govern ha vist aprovats tots els dictàmens presentats al Ple sense cap vot en contra i només s’han escoltat els dissentiments de la Crida per Sabadell. La resta de l’oposició sigui perquè té cua de palla, perquè ja li va bé o perquè és còmplice amb el govern no s’han manifestat.

Això sí, tota l’oposició veu necessari un espai col·lectiu de diàleg per definir a nivell de ciutat com encarar els efectes demolidors de la pandèmia i concretar-ne les prioritats. Espai que han denominar de diferents maneres (“Taula de Ciutat”, “Pacte de Sabadell” o “Front comú”) i que té una lògica indiscutible perquè de ben segur les prioritats posaran en evidència unes necessitats molt per damunt dels recursos disponibles. Fins ara, però, el govern municipal s’ha fet fonedís davant d’aquestes propostes i com si estiguéssim en un període de normalitat ha fet la política d’informar sobre fets consumats. Res d’excepcional.