Quan un “No” és el mirall d’una actitud roïna

Sebastià Ribes i Garolera

Possiblement mai un “No” ha defensat tan rotundament i simple l’estil Bustos en el Ple. Aquesta expressió adverbial la vam sentir al final del debat sobre la proposta de declarar la nul·litat dels actes administratius de la caserna de la Guàrdia Civil.

Recordem que la Caserna va ser cedida al 1928 amb la condició que fos l’allotjament de les forces de la Guàrdia Civil. Quan aquest cos la deixa a l’any 1997, l’Antoni Farrés, sempre obstinat en que la ciutat no perdés patrimoni, signa immediatament la reversió a la ciutat amb el director general de la Guardia Civil i un cop aprovat pel Ple s’escriptura la Caserna a favor de l’Ajuntament en qualitat de reversió.

El govern Bustos, amb CiU i ERC, va decidir la venda del solar per fer-ne habitatges però a l’iniciar la requalificació, la Guardia Civil qüestiona la titularitat i la validesa del conveni vigent (si l’objectiu és guanyar diners anem-hi tots). Moment que el Manuel Bustos, en comptes de defensar rotundament allò que és de la ciutat, acorda un conveni on Sabadell, per recuperar el que li pertany, ha de cedir un nou solar i pagar 3 milions d’euros.

Ep! El nou acord el fa directament amb el ministre Alfredo Pérez Rubalcaba del PSOE. Així doncs, el context polític del moment no és aliè a la decisió d’un conveni ni als signants. El Bustos estava en la seva màxima grandesa política, entre l’executiva del PSC i del PSOE, fent camí cap a ministre a cavall de la ciutat governada al seu estil.

L’Entesa per Sabadell immediatament presenta un recurs contra el nou conveni que bloqueja les actuacions, alhora la lentitud dels procediments legals, sense saber-ho, juga a favor. El 2007 CiU i ICV-EUiA s’han incorporat a l’oposició i s’afegeixen al Contenciós endegat per l’Entesa. El 2012 esclata el Cas Mercuri, al 2015 la ciutat compta amb un nou govern on el PSC queda a l’oposició, i al 2016 el Ple acorda iniciar la revisió de les actuacions per recuperar definitivament la Caserna.

Abans que l’Ajuntament disposi de l’ús de la caserna, el cos jurídic municipal recomana demanar un dictamen a la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat per assegurar-se una altra opinió qualificada sobre la nul·litat de les actuacions fetes pel govern del Bustos.

La Comissió Jurídica també interpreta que són nuls els fets i així arribem al Ple de febrer de 2018 on, tal com dèiem a l’inici, s’ha d’acordar la nul·litat dels actes administratius esmentats. Des de l’oposició es qüestiona el procediment seguit, CiU defensa prendre posició i si algú reclama ja es discutirà la propietat, els altres grups recorden que el Ministeri pot presentar recurs contra la decisió del Ple, que la resolució de la Comissió Jurídica només és consultiva i són de l’opinió de refer una negociació.

El govern insisteix, però, que el patrimoni de ple dret de la ciutat no és negociable i manifesta la plena confiança amb el procediment legal dirigit pel cos jurídic municipal. Òbviament el vistiplau del Ple s’obté amb el vot a favor dels grups del govern i de CiU.

Tot i les discrepàncies sobre el procediment tothom té clar que l’únic objectiu del govern, i de l’oposició, és recuperar legalment un patrimoni que mai ha deixat de pertànyer a Sabadell. És amb aquest anhel que Ciutadans, el PP i els regidors no adscrits s’abstenen (deixen fer al govern) i ens quedem tots de pasta de moniato quan el PSC, amb l’hereu Bustos al capdavant, vota amb un “No”.