Ca n’Alzina, delictes, connivències i mentides

Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell

La finca de Ca n’Alzina, situada en sòl no urbanitzable, es troba dins d’un àmbit de Protecció Especial pel Pla Territorial Metropolità. El Pla General Municipal d’Ordenació la preserva pels seus valors agraris i ambientals i protegeix la masia pel seu interès històric i arquitectònic.

Unes proteccions però que no van ser impediment perquè els propietaris transformessin radicalment tota la finca. Van abocar més de 50.000 m3 de terres, talar desenes d’arbres i reomplir torrents. Van ampliar la masia destinada a restaurant i construir més de 2.500 m2 d’instal·lacions per a convertir la finca agrícola en una hípica elitista.

Tot, absolutament tot es va fer sense cap tipus de llicència i, de manera incomprensible, el restaurant i la hípica han funcionat sense llicència d’activitat.

Ningú del govern municipal socialista coneixia aquestes actuacions il·lícites? Com els propietaris van poder actuar amb tanta impunitat? Qui aturava les denúncies efectuades durant anys per la Policia municipal? Qui impedia que els expedients oberts no tinguessin mai cap conseqüència? Perquè no es va fer restituir ni un pam del territori alterat, ni va ser enderrocada cap de les construccions il·legals? Va existir connivència entre els propietaris de Ca n’Alzina i el govern municipal del PSC?

Aquestes són algunes de les preguntes que l’any 2014 l’Entesa per Sabadell es va fer quan va decidir interposar la denuncia.

Unes preguntes que també deuria fer-se el jutge instructor quan va imputar al propietari de Can n’Alzina, l’exalcalde i l’arquitecte municipal de Polinyà, l’ex cap de l’Àrea de Planificació urbanística de l’Ajuntament de Sabadell, Maite Morao, i el llavors regidor d’urbanisme, Josep Ayuso, pels possibles delictes de prevaricació i contra l’ordenació del territori, després de conèixer els informes dels Mossos d’Esquadra i les declaracions dels funcionaris municipals, així com de l’ex Secretari general de l’Ajuntament de Sabadell, com a testimonis.

El passat dia 14, Josep Ayuso i Maite Morao, en les seves declaracions al Jutjat no van tenir cap inconvenient en falsejar la veritat sobre les seves actuacions per intentar donar cobertura a les actuacions il·legals a Ca n’Alzina. Tampoc no el van tenir per a responsabilitzar als tècnics i a l’anterior Secretari general municipals, per exculpar-se de les seves responsabilitats.

Josep Ayuso no va dir la veritat sobre qui va impulsar el Pla Especial que pretenia legalitzar les construccions il·legals, dient que s’havia aprovat inicialment el 2011, quan va ser ell, com a regidor d’Urbanisme, qui va tramitar l’aprovació inicial a la Junta de Govern del 20.12.2013.

No va dir tota la veritat quan va declarar que ell havia obert expedients sancionadors a la propietat, quan en realitat també havia signat els decrets que suspenien la tramitació dels dos expedients de disciplina urbanística més rellevants.

També va al·legar que ell havia precintat les instal·lacions de Ca n’Alzina, quan en realitat només va col·locar un precinte simbòlic 14 dies després d’haver-se dictat el Decret de precinte i dos dies després que finalitzés la competició d’hípica que no tenia autorització.

Aquesta arriscada actitud de Josep Ayuso i de Maite Morao s’afegí a la negativa a respondre les preguntes de l’acusació popular, per exemple, per quin motiu van tramitar un Pla Especial que tenia com a únic objectiu legalitzar les construccions il·legals com si haguessin existit sempre? O, per què no es van demanar informes previs a l’aprovació inicial del Pla Especial i no ho van fer fins que l’Entesa va presentar al·legacions i va denunciar les irregularitats?.

Tampoc van respondre per què no van precintar la hípica i el restaurant si mai no han tingut llicència d’activitats. O per què va ser el propi govern del PSC qui va suspendre el Pla Especial després dels informes negatius dels tècnics
municipals i que Josep Ayuso fos rellevat de regidor d’urbanisme.

Aquestes i moltes altres preguntes han quedat sense resposta davant d’unes evidents actuacions il·lícites i d’una eventual connivència, sobre les quals però confiem que els tribunals acabin per resoldre i no deixin impunes les responsabilitats comeses.