L’Entesa qualifica de cercle viciós la gestió del Sabadell Smart Congress, una fira empresarial per al benefici privat finançada per les empreses concessionàries de l’Ajuntament

140224 GM 3

L’Entesa per Sabadell revela que la contractació de l’empresa IDP com a suport científic es paga a un preu desproporcionat

L’Entesa per Sabadell qüestiona la gestió municipal del Sabadell Smart Congress 2014, celebrat a Fira Sabadell els dies 3 i 4 d’abril d’enguany. Més enllà de les reflexions sobre els continguts del congrés i la seva utilitat per a la ciutat de Sabadell, l’Entesa vol posar de manifest que la gestió econòmica de l’esdeveniment evidencia un balanç econòmic deficitari de més de 15.000€, uns costos de secretaria científica molt elevats i una aportació econòmica gairebé exclusiva per part d’empreses concessionàries de contractes municipals.

El congrés, sota l’aparença del suport a la innovació tecnològica és en realitat una fira comercial del sector tecnològic que es finança gairebé exclusivament a partir d’un cercle viciós amb les aportacions d’empreses amb vincles directes amb l’Ajuntament.

Més del 83% dels ingressos del Congrés provenen d’empreses que directa o indirectament tenen un contracte amb l’Ajuntament de Sabadell

140224 GM 3Les aportacions en forma de patrocini de SMATSA (concessionària del servei de neteja i recollida de residus a Sabadell), de Telefònica (proveïdor de serveis de telecomunicació de l’Ajuntament), de SCHROEDER – SOCELEC (subministrador dels LEDs instal·lats recentment a Sabadell) i CLECE (responsable de la gestió del servei d’atenció domiciliària) suposen ja més del 50% dels ingressos de l’esdeveniment.

Alhora, hi aporten diners com a patrocinadors les empreses Ros Roca (proveïdor del nou material de recollida de residus), Banc Sabadell (proveïdor de serveis financers), CASSA (responsable del servei de distribució d’aigua a Sabadell), Moba (proveïdor de SMATSA), Envac-Iberia (proveïdor tecnològic de la recollida pneumàtica), Empark-Dornier (concessionari del servei de grua municipal) i AUSA Center (proveïdor de vehicles del servei de neteja), que sumen un altre 30% del total.

En definitiva aquests fluxos de diners per part d’empreses concessionàries i d’empreses proveïdores de l’Ajuntament, que acaben revertint talment com si fossin impostos revolucionaris cap a activitats que organitza el propi Ajuntament. Més en aquest cas quan aquestes aportacions reverteixen de fet en una activitat bàsicament d’interès privat i amb un interès públic dubtós.

Només un 11% dels ingressos provenen d’empreses no relacionades directament amb contractes de l’Ajuntament. És simptomàtic el fet que altres empreses del sector tecnològic amb interessos en l’àmbit de la Smart City no hagin mostrat interès en patrocinar aquest congrés. Així mateix, també és destacable que només un 1,2% dels ingressos provinguin de les entrades dels assistents.

L’elevat cost de la secretaria científica

El 36% de les despeses del Congrés es van destinar a pagar els serveis de secretaria científica que va realitzar l’enginyeria IDP, el director de la qual, Enric Blasco, és alhora el president de CASSA. Tot i tractar-se d’una empresa contractada per Promoció Econòmica Sabadell per a dur a terme una part de la tasca de gestió, IDP apareix en tota la documentació del congrés amb el mateix rang d’importància que el propi Ajuntament. Cal dir que les tasques realitzades per l’empresa foren bàsicament de definició del programa del congrés, invitació i atenció als ponents i redacció d’un breu document de conclusions, per les quals facturà 42.000€.

L’Entesa considera que el cost d’aquests serveis és desproporcionat i no és en cap cas equivalent amb el valor dels serveis realitzats a preu de mercat, tenint en compte que es tracta d’un congrés de 2 dies amb un programa que inclou 32 ponents, una part d’ells provinents de les pròpies empreses patrocinadores.

Per aquest motiu, l’Entesa vol saber quins són exactament els costos reals que s’inclouen dins aquesta factura que s’està pagant amb diners públics del conjunt de la ciutadania, quin va ser el procés de selecció de l’empresa encarregada de la secretaria científica i en quins termes es va plantejar aquest encàrrec.