Autodeterminació i fi del règim borbònic

Lluís Perarnau. Coordinador de l'Entesa per Sabadell

La resposta de Rajoy a la consulta del 9-N és la resposta previsible del cap de govern del PP. Una resposta en consonància absoluta amb l’aparell estatal centralista i uniformitzador heretat del franquisme. Cap gest per mirar d’apaivagar la desafecció cap a l’Estat d’una gran majoria social a Catalunya. L’única resposta, la que figura a la Constitució… “la indissoluble unitat de la Nació espanyola, pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols”. Vaja, res d’extraordinari pel que fa a la política del PP amb Catalunya. El PP d’Aznar i Rajoy, el mateix que va recollir signatures per tot l’Estat en contra de l’Estatut, fent gala d’un anticatalanisme reaccionari i carregat de ressonàncies feixistitzants, el PP de Montoro i l’escanyament econòmic i financer, el de Wert i els atacs a la llengua, és una màquina colossal produint independentistes.

D’altra banda, des de la perspectiva de la democràcia, tant impedir la consulta del 9-N com la unitat imposada que se’n desprèn de la prohibició, es tracta d’una aberració. El contrast amb la resposta del govern britànic en el cas d’Escòcia és clamorós. Allí la qüestió plantejada, independència sí o no, es resoldrà democràticament. Sigui quina sigui l’opció que venci en el referèndum, la decisió tindrà un fonament democràtic inqüestionable. Allí el debat gira al voltant dels avantatges i les implicacions d’una opció i l’altra. Aquí se’ns reté manu militari per la via d’un marc constitucional que respon a un règim esgotat i a les acaballes, un règim polític que cada dia ens demostra que és IRREFORMABLE.

Aquí no hi ha cap possibilitat d’un escenari semblant al d’Escòcia, d’un acord amb el govern central per permetre la consulta, perquè l’autodeterminació de Catalunya representa un cop decisiu a un règim que trontolla. Que el procés d’autodeterminació avanci representa trencar amb el marc polític de la Constitució borbònica i fer caure un règim en què l’establishment català ha viscut molt i molt bé. No té res d’estrany, així, l’aprensió dels dirigents d’Unió a enfrontar-se a la legalitat estatal, ni els dubtes que assalten a alguns dirigents de CDC sobre el curs del seu gir sobiranista.

Diferents veus reclamen unitat al voltant del govern Mas, per impedir que es faci enrere en el compromís de treure les urnes el dia 9 de novembre. Generalment, són les mateixes veus que sempre troben un motiu o un altre perquè donem suport a un govern de dretes, al govern de Boi Ruiz i Irene Rigau, a un govern i uns partits (Unió i CDC) desacreditats per la corrupció i la política de retallades i privatitzacions que practiquen. Si finalment el dia 9-N se celebra la consulta, serà per l’empenta de les mobilitzacions i a pesar del govern. El procés avançarà com ha fet fins ara, per la força del carrer, com es va palesar el 2012 i el 2013 i es tornarà a palesar aquest 11 de setembre.

Des de l’Entesa per Sabadell fem una crida a participar massivament a les mobilitzacions d’aquest 11 de setembre. El mateix dia 11 a Sabadell, pel matí, a les 10 h. (pl. Marcet, pl. del Mercat, pl. Imperial), a la tarda a Barcelona, i el 10 a les 7 de la tarda a la pl. de la Creu Alta, a la manifestació de l’esquerra independentista ‘Nosaltres decidim’. Per fer avançar el procés d’autodeterminació de Catalunya, per defensar la consulta del 9-N, per la ruptura del règim del 1978, per unir a la lluita pels drets nacionals la lluita pels drets socials, perquè volem un país socialment avançat, amb justícia i equitat social. Perquè ho volem decidir tot.