LA UNITAT DE L’OPOSICIÓ TRONTOLLA (Crònica del ple del 5 de febrer de 2013)

Per Sebastià Ribes i Garolera

Encara que sota l’escut fosc de la ciutat, la presidència del Ple sembli copada pels “homes vestits de negre” el que confereix realment una sensació de negritud és el futur incert de la unitat d’acció de l’oposició, en un Ple on persisteixen quatre càrrecs electes imputats en el cas Mercuri, entre ells el Sr.Bustos.

Durant dos mesos, l’oposició, fraccionada en cinc grups municipals, ha mostrat una desconeguda, sorprenent i lloable capacitat de treball unitari. El fet de defensar i mantenir en els Plens una mateixa actitud ha estat el veritable mur de contenció davant un govern, que fidel al seu estil, ha pretès fer-nos veure com la normalitat formar part del cas de corrupció amb més persones implicades a la història municipalista.

Tanmateix avui hi ha un forat negre. El grup d’ICV, abans de començar el Ple, ha anunciat la seva intenció de votar quatre dels 22 dictàmens de gestió. Així doncs, un grup ha decidit encetar un camí perillós que pot suposar la fractura del bloc de l’oposició i avançar cap el túnel de la incertesa, la foscor del qual beneficia un govern incapaç de transmetre confiança davant d’uns fets que el qüestionen de soca-rel.

La sala està ocupada de gom a gom, però a diferència d’altres plens, el públic no és majoritàriament de la claca. S’hi veuen cares noves, persones dubtoses de seure o no en el límit de l’estrada. De sobte entren els “tres homes de negre” que falten i ocupen la presidència.

L’alcalde suplent ens explica que ara és primer tinent d’alcalde. Així queda resol el recurs de l’oposició que qüestionava el seu nomenament com a alcalde accidental i no hi ha cap impediment perquè pugui presidir el Ple. Afegeix amb detall com seran tractats els diferents punts de l’ordre del dia, arran de les dues postures manifestades des de l’oposició.

Seguint la tònica dels altres plens, els grups es neguen a intervenir i els tres primers punts, sense resoldre, queden damunt la taula. El cinquè i el sisè els defensa des del govern el Josep Ayuso. Tampoc no són aprovats, tanmateix això permet al govern la cobertura legal davant les empreses concessionàries. Fins aquí el Ple és un reflex de l’anormalitat que pateix la gestió pública de la ciutat.

El dictamen que segueix fa referència al Pla de Drets Civils i Ciutadania. L’explica una veu jove, Joaquim Carné, però sense capacitat d’afegir-hi cap novetat política més enllà de destacar-ne els elogis rebuts “…fa per l’Ajuntament de Sabadell model i exemple per la gestió de les polítiques públiques”. Una referència que sembla una ironia sobre el moment actual, més provinent d’una diputada de CiU, la qual Carné s’esforça en destacar. L’oposició continua amb l’actitud de no intervenir per explicitar l’anormalitat d’un ple amb imputats.

Aquest és, però, un dels quatre punts anunciats per ICV. Així, la seva portaveu demana la paraula i trenca l’àmbit de silenci de l’oposició. Després d’una explicació extensa per justificar o emmascarar la ruptura respecte l’actitud majoritària, on l’esmentada organització s’autoatorga una aureola de responsabilitat per damunt de la resta de grups, acaba amb un vot d’abstenció. El dictamen queda aprovat, el govern se surt amb la seva i durant uns minuts, en silenci, la unitat de l’oposició és esquerdada.

Algú diu no entendre-ho. Però no ens ha de sorprendre. Hem presenciat una d’aquelles accions que de quan en quan, incomprensiblement, ens brinda ICV i des de les quals conrea el dubte de la seva existència: transformar l’esquerra o ser la crossa oportuna del PSC? Possiblement és aquesta forma de fer allò que actualment limita la presentació d’una moció de censura. La moció no depèn exclusivament d’ICV, però sí que ha posat de manifest no voler-la liderar.

Els dos punts següents són votats a favor per part d’ICV, mentre els altres grups persisteixen en el seu silenci. És en el dictamen sobre la plantilla, l’últim dels quatre anunciats per ICV, on intervenen tots els grups de l’oposició per a clarificar la postura. Amb diferents paraules, però mantenint la concordança, diuen qüestionen la governabilitat: pèrdua de confiança, incompliment flagrant dels acords del Ple, menyspreu a la imatge de Sabadell, etc. Alhora, com a rèplica indirecta al comportament d’ICV, amb un to lluny de la confrontació precisen que: no hi ha garanties de compliment dels acords, tots els temes del Ple són un afer públic que per algú és transcendent, la responsabilitat de quedar aturada la gestió municipal recau en qui té el mandat governar, etc.

La presidència a l’observar com les intervencions no es corresponen amb el dictamen, en un intent de normalitzar el Ple des de la porta oberta per ICV, demana repetidament als grups de l’oposició que es reservin aquests comentaris pel final, però fent cas omís, un a un, desgranen les seves punyents intervencions. La primera guspira que remou el Ple la llença el ponent, Ramon Burgués, quan a l’inici de la intervenció diu: “suposo que no pensaran que no hi ha un equip de govern amb actuació democràtica” I el públic esclata a riure i a fer comentaris aixecant la veu. L’hora de les votacions dotze mans de l’oposició s’aixequen per votar en contra i el punt s’aprova pel vot a favor d’ICV. Els “homes de negre” han rebut un altre alè de subsistència.

Els següents punts, fins el 16è, no es tracten i queden sobre la taula. En aquest moment el Ricard Estrada, el regidor de Sostenibilitat, surt de la sala. Més endavant sabrem que en realitat ha abandonat discretament el Ple, fins aquí ha arribat. Els dos punts que segueixen sobre tarifes són votats i rebutjats per tota l’oposició.

I comença el debat de la moció presentada de forma unànime per l’oposició. Una nova proposta roent pel govern. Es demana que tots els imputats siguin substituïts dels seus càrrecs als organismes municipals o a les entitats on representen a l’Ajuntament. En definitiva, tret de les responsabilitats de govern, es demana refer el cartipàs.

No cal dir que els/les portaveus de l’oposició s’esplaien en arguments. CiU explica en què consisteixen les nou imputacions rebudes pel Sr.Bustos, cinc més afegides a les fins ara conegudes; el PP demana higiene política; l’Entesa concreta que és una petició de mínims, perquè ja es treballa cara a la moció de censura.

És en aquest moment, durant la intervenció de la portaveu Virgínia Domínguez, que els imputats Francisco Bustos i Joan Manau abandonen la sala fent escarafalls. Per la cara de l’alcalde accidental es dedueix que el numeret no estava previst. Continuen les intervencions. ICV esmenta l’increment d’imputacions i es queixa que el fet no rebi la consideració deguda per part del Sr.Bustos; EUiA matisa la diferència entre governar i ocupar càrrecs públics.

Arriba el moment de la rèplica des de les files del govern. El portaveu del PSC fa una intervenció a la defensiva ben desafortunada. Anuncia que en la seva defensa utilitzarà les paraules del president Mas i rep una escridassada des del públic. Més endavant utilitza l’opinió del ministre Gallardón i altre cop escridassada. Sense dir-ho utilitza la dita “Mal de molts, conhort de boigs” perquè com si parlés d’un simple constipat diu “tots els partits tenen imputats”. Davant d’això, l’alcalde accidental Juan Carlos Sánchez opta per intervenir i defensa la postura en contra de l’oposició amb l’argument que això obligarà a assignar pels càrrecs a persones no són coneixedores de l’activitat que se’ls encomana.

A les següents rondes d’intervencions l’oposició endureix els arguments i clarifica alguns dels comentaris fets des del PSC: s’ha gestionat com una xarxa siciliana; no qüestionem la presumpció d’innocència; mai hem acusat de cobrar comissions; hi ha el 30% de regidors del govern imputats; en política només són admissibles els polítics innocents.

El portaveu del govern, però, continua sense trobar el to. Assegura que tota la ciutadania va reconèixer el gest del Sr.Bustos al donar explicacions i rep protestes des del públic. Tota no! Jo no! Recorda com el grup del PSC ha demanat al Sr.Bustos que torni arran de la seva innocència i altra vegada el públic s’altera.

Tal com estava previst, una vegada més la unitat de l’oposició guanya la jugada i amb el compromís de l’alcalde accidental d’elaborar una nova proposta per a les delegacions qüestionades s’aixeca el Ple i “els homes de negre” es retiren convençuts que no serà l’oposició qui els foragitarà del govern.