L’Entesa per Sabadell insta el govern a explicar quina utilitat han tingut els 1.270.000 euros destinats a jardineres als fanals

Valora positivament la retirada de les jardineres, que l’Entesa havia demanat reiteradament

Finalment el Govern municipal ha anunciat la retirada de les jardineres que l’any 2006 va penjar als fanals de la ciutat i ho ha fet de la mateixa manera que quan va decidir instal·lar-les: sense donar cap mena d’explicació ni de justificació del benefici que ha comportat per la ciutat una despesa de 1.270.000 euros de les arques municipals. Cal tenir en compte que el cost de la instal·lació d’aquestes jardineres va ser de 310.000 euros i el seu manteniment ha representat una despesa 240.000 euros anuals.

Evitar aquesta despesa innecessària ha estat una de les propostes que l’Entesa per Sabadell ha vingut reclamant al Govern municipal a cada debat de Pressupostos dins del paquet de mesures econòmiques per reduir despeses supèrflues i destinar aquests diners a altres necessitats veritablement prioritàries per a la ciutat.

La resposta del govern a aquesta petició sempre ha estat negativa, i fins i tot motiu de mala praxi política quan, per exemple, l’any 2009, durant el debat del Pressupost municipal, el Tinent d’alcalde Sr. Joan Manau, va acusar l’Entesa per Sabadell i al llavors portaveu Isidre Soler de voler una ciutat gris, tot convidant-lo anar-se’n a viure a la Unió Soviètica “on les ciutats totes eren grises”, pel fet de plantejar l’estalvi de les jardineres dels fanals.

Des de l’Entesa per Sabadell valorem de manera positiva que finalment el Govern municipal hagi entès la necessitat d’estalviar aquesta despesa i retiri les jardineres, tot i que seria desitjable que donés les corresponents explicacions públiques sobre la utilitat que han tingut durant aquests 5 anys i els 1.270.000 euros invertits (més de 200 milions de pessetes).

Aquesta és una mostra més de la mala gestió pressupostària que ha exercit el Govern municipal durant tots aquest anys, destinant milers i milers d’euros de diner públic a despeses supèrflues, propagandístiques i ostentoses, enlloc de destinar-les a cobrir les necessitats reals de la ciutat, i més en uns moments de forta crisi econòmica i de retallades pressupostàries en serveis bàsics.