Articles d’opinió

14

03

2012

El gasoducte i la indolència

Isidre Soler Clarena. Coordinador d’Entesa per Sabadell

Articles d’opinió

En una societat que es consideri democràtica la sobirania les decisions que prenen els poders públics recauen en la seva ciutadania. De ben segur en això hi estarem d’acord.

Així doncs, aquells governs que actuen sota principis democràtics ho fan amb total transparència a l’hora de prendre decisions que afecten l’àmbit col·lectiu. Informen, consulten l’opinió dels ciutadans i prenen els acords en els organismes on hi ha representada la majoria de la voluntat popular.

Per contra, hi ha governs que, no només imposen les decisions que prenen sinó que fan mans i mànigues per amagar la informació i les conseqüències d’aquelles decisions. Practiquen una recepta molt antiga: com més desinformada estigui la ciutadania, més marge, més impunitat es tindrà per fer i desfer.

Aquest ha estat el comportament del govern municipal de Sabadell en el cas del gasoducte que està destruint els espais naturals de la part nord del municipi. El govern del PSC no ha optat per la transparència informativa, ni ha explicat els efectes reals del traçat escollit, ni ha tingut cap intenció de conèixer l’opinió de la ciutadania ni la dels seus representants, sinó que ha actuat sota l’efecte yimbi (ja m’està bé al meu pati del darrere).

Hom ha de saber que el gasoducte Martorell - Figueres, una canonada enorme construïda per ENAGAS amb la finalitat de vendre gas del Magreb a Europa, possiblement no passi d’Hostalric perquè França mai no ha optat de manera ferma per connectar la seva xarxa gasista amb la xarxa espanyola a Figueres. Però en canvi haurà afectat de manera irreversible els espais lliures del Vallès més ben conservats i amb uns valors naturals, ambientals i socials més elevats.

Des que es té coneixement d’aquest projecte l’any 2008, en cap moment ni l’alcalde ni el regidor de Sostenibilitat i Gestió d’Ecosistemes han explicat a la ciutadania els demolidors efectes que el traçat escollit tindria sobre els espais naturals del nostre municipi. Al contrari, han minimitzat els efectes reals i han menystingut qui ha alertat de l’impacte que generaria.

Han confós la transparència amb lliurar la documentació que tenen obligació de facilitar als representants municipals. Han confós informar la ciutadania amb assegurar que el gasoducte no creurà el Bosc de Can Deu (22.10.2011) i que l’impacte serà mínim (24.10.2011). Mai s’han plantejat l’exercici democràtic de consultar l’opinió ciutadana sobre el traçat i els efectes sobre els espais més emblemàtics del patrimoni col·lectiu.

L’alcalde no ha portat a la consideració del Ple municipal cap acord relacionat amb el gasoducte, ni l’acceptació del traçat, ni l’aprovació del conveni segons el qual l’Ajuntament accepta plenament el seu pas pels espais naturals, i les seves conseqüències, a canvi de 106.400 euros. Tampoc no hem vist que l’alcalde convoqués el Consell de Ciutat i disertes al peu d’un powerpoint sobre la seva decidida lluita per evitar que el gasoducte trinxés el Bosc de Can Deu, el riu Ripoll, Colobrers, els boscos de Can Vilar, el riu Tort, etc. etc.

No negarem que el govern municipal hagi mogut papers, ni hagi fet reunions, però haurem de convenir que el resultat ha estat un absolut fracàs per a la ciutat. Els impulsors del gasoducte no han tingut cap impediment i han pogut tirar pel dret trinxant boscos, rius i camps de conreu per fer passar una canonada d’incerta utilitat. Com fracàs és el fet que tot un govern municipal d’una ciutat com Sabadell, no sigui admès com a part interessada a les comissions de seguiment d’una obra que s’està executant en el seu terme municipal.

La governança no és acceptar a qualsevol preu els interessos privats, sovint molt allunyats dels nostres, encara que s’etiquetin d’interès general. És, per damunt de tot, defensar els interessos de la ciutadania i del llegat del patrimoni comú i fer-ho amb una actitud de fermesa sota principis de democràcia i transparència.

La defensa dels espais naturals, el progrés responsable, la gestió respectuosa dels ecosistemes o el desenvolupament sostenible no són etiquetes que hom es pugui autoimposar, sinó actituds i fets que cal demostrar.


top
  • Suivre la vie du site
  • En aquesta secció :