Ponència:_EL_MODEL_DE

Ponència: EL MODEL DE CIUTAT

Les prioritats per Sabadell

Tant podem parlar de "model de ciutat" com de projecte o projectes de ciutat, o simplement de ciutat, en el sentit que el terme "model" pot donar a entendre una obra ja feta, acabada, en canvi, projecte o projectes significaria pla a desenvolupar en el futur, que es va fent, que pot estar obert als canvis en la mesura que es va realitzant, d'aquí que s'adigui més al tarannà de les nostres reflexions les quals s'han centrat no solament en quin Sabadell volem per al segle XXI, sinó en quina ciutat promou l'Entesa i a trobar els mecanismes de comunicació amb la ciutadania.
Quin Sabadell volem per al segle XXI? Volem un Sabadell que vagi més enllà d'un simple plantejament planificador i urbanístic, volem el Sabadell de les persones, una ciutat amb cotes de llibertat més elevades, on la integració social i les oportunitats de millor qualitat de vida arribin a tothom.
Una ciutat igualitària que exigeix, entre altres, adequar les seves estructures urbanes a les condicions específiques en les quals desenvolupen la vida, no solament els homes, sinó també les dones i els infants, de manera que es faciliti l'ús quotidià de la ciutat en uns nivells més en concordança amb les necessitats i aspiracions de totes les persones que l'habiten sense exclusió de cap mena.
Entenem que cal fer compatible la racionalitat econòmica de la ciutat amb plantejaments sostenibles, respectuosos amb l'equilibri ambiental i economitzadors de recursos.
Coincidim amb les declaracions d'en Joan Subirats (1), que, en parlar de les capitalitats d'una ciutat, diu que "parlar del futur de la ciutat no és solament parlar d'infraestructures, és parlar, també, de gent, d'estils de vida, de com impulsar la continuïtat de les iniciatives cíviques que completen i diversifiquen el compte de resultats d'una ciutat" ( El País, 23-12-2000).
Així doncs, les línies fonamentals del programa -amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions i que va ser el resultat de la participació, els suggeriments i les reflexions de molts ciutadans i ciutadanes- sintonitzen amb el nostre plantejament del Sabadell del futur. Les quatre línies estratègiques: la integració i la igualtat social, el desenvolupament productiu, la sostenibilitat i l'actuació en el territori i l'impuls cultural, lluny de perdre vigència, continuen sent vàlides com a filosofia o marc ideològic de l'Entesa, i aquests aspectes han estat objecte de seguiment per part de les comissions de treball i del mateix grup municipal.
En la integració i la igualtat social plantegem la voluntat de contribuir a fer de Sabadell una ciutat més igualitaria i cohesionada i proposem programes integrals d'actuació, especialment en zones enfrontades a una problemàtica més complexa, amb la implicació dels ensenyants, les famílies, les entitats del barri, les AAVV, els esplais i les entitats.
Prioritzem l'educació com un gran instrument per assolir la igualtat d'oportunitats, defensem l'escola pública per assegurar una educació de qualitat a tota la població i parlem d'una atenció social sanitària integradora aconseguida mitjançant la participació ciutadana en temes de salut i donant suport a les entitats i amb campanyes i debats adreçats a grups com nens i nenes, joves, persones amb addicció, etc.
Pensem que la coordinació entre centres escolars, entre les AMPES, o la possibilitat d'un programa de suport municipal als centres, ajudarien a formular un sistema educatiu socialment més just, més integrador i més eficient
També pensem que l'existència de les escoles bressol ha esdevingut una necessitat a la nostra ciutat, caldria, doncs, fer-ne una previsió i elaborar un Pla d'Escoles Bressol.
Caldria recuperar i revisar el Projecte Educatiu de Sabadell per tal de fer-lo realitat i, en definitiva, s'haurien d'invertir més mitjans per a les polítiques de cohesió des d'ensenyament.
En el camp dels diferents barris de la ciutat i en particular en aquells on emergeix una problemàtica de marginació ens cal la formulació de Plans Integrals que permetin l'acció social i la municipal de manera més sistemàtica i amb objectius de redreçament.
En determinats barris cal també el plantejament d'accions de rehabilitació física dintre d'un capítol específic d'accions més generals d'integració i millora, a tall d'exemple, caldria fer polítiques per eliminar les barreres arquitectòniques dels milers de pisos de la nostra ciutat, mitjançant la instal·lació d'ascensors i la realització de les obres de rehabilitació necessàries.
Recordant el proverbi dels mohawaks i dels kazakhs(2) "Un poble és neci quan en les seves decisions no té en compte les set generacions passades ni les set generacions que vindran", creiem que és important tenir cura del desenvolupament personal i col·lectiu dels joves, que cal dinamitzar l'associacionisme juvenil i evitar les tendències consumistes de les discoteques i dels espais d'oci actuals.
La ciutat ha d'aprofundir en la definició del seu model sanitari públic i universal.
Volem un compromís ciutadà amb la cooperació internacional. Entenem que no és possible una opció de futur i de progrés aïllada del món, per això, creiem que cal afrontar el repte de fer viure més intensament la cooperació com una tasca de ciutat i arribar, amb la col·laboració de les ONG especialitzades, a les escoles, les AAVV., els casals d'avis, els centres cívics, les entitats culturals, les organitzacions sindicals, de comerciants, patronals, la universitat, etc.
Veiem les dones com a protagonistes del present i del futur de la ciutat. Cal potenciar la seva presència i valorar la seva opinió en tots els aspectes de la ciutat. Creiem que el programa per a la igualtat d'oportunitats Dona-Home hauria de ser un programa transversal amb autoritat en tots els àmbits municipals.
Creiem que caldria elaborar plans d'acció amb la col·laboració, en primer lloc, de les organitzacions de dones de la ciutat i també del món empresarial, sindical, cultural, veïnal, etc. prioritzant l'atenció a les dones maltractades, potenciant la tasca que realitzen les entitats de dones especialitzades en aquest tema. Proposem un habitatge tutelat per a les dones maltractades i també l'ampliació dels programes de formació ocupacional per a dones amb dificultats d'accés al mon laboral.
Participar en grups de treball i col·laborar amb totes les associacions de dones de la ciutat amb la finalitat de millorar la formació personal i laboral de la població femenina i de reconèixer la situació de la dona com a ciutadana de ple dret ha de ser un dels reptes de l'Entesa.
Ens proposem contactar i assistir a les reunions amb altres grups feministes d'altres ciutats per fer tasques coordinades sobre campanyes generals de temes específics.
Pel que fa al desenvolupament productiu de la ciutat, creiem que el conjunt de serveis són un actiu a consolidar i apostem per uns serveis orientats a la producció i no solament en relació al consum i parlem de producció en un sentit ampli que incorpora els serveis, la informàtica, etc.
El grup municipal de l'Entesa ja ha formulat algun d'aquests possibles projectes a escala de ciutat, com és el cas del projecte del sector Covadonga-Gran Via(@), per al foment de la implantació urbana de serveis dels sectors tecnològics emergents.
Tenim la formació i l'ocupació com a eixos clau per al desenvolupament productiu de la ciutat, i veiem necessari acostar el món de l'ensenyament al món productiu. Proposem definir noves especialitats estratègiques (amb nous camps d'interès productiu en la sanitat, en la informàtica i el disseny, etc.). Considerem que la política comercial de la ciutat ha de formar part del conjunt de mesures de la políticaeconòmica, així com també el reforç del teixit comercial de la ciutat és una garantia per consolidar el teixit urbà i econòmic.
Som conscients dels importants dèficits d'infraestructura, plantegem redefinir la xarxa de carreteres sense el Quart Cinturó, aconseguir millorar l'accés de Sabadell i, en particular, vetllar per la tercera sortida del'autopista A-18.
La sostenibilitat i l'actuació al territori. . L'Entesa parla d'una ciutat sostenible, lligada al medi ambient i proposa l'elaboració d'una auditoria mediambiental de la ciutat, amb l'impuls de programes d'educació mediambiental i cívica, de campanyes de divulgació i informació, de l'establiment d'indicadors de sostenibilitat.
Cal un enfocament de sostenibilitat en la gestió de la ciutat, en l'atenció als consums energètics i de matèries, en la reducció de residus.
A més de defensar l'espai públic com un espai de convivència per a tothom, especialment per als infants, la gent gran i les persones amb dificultats físiques, on tothom es pugui moure amb comoditat i accessibilitat, proposem una planificació integral de la mobilitat (xarxa cívica de carrers, pla director de bicicletes, supressió de barreres arquitectòniques, potenciació del transport públic...).
Si és important cercar el desenvolupament integral de la ciutat, prenent cura de l'espai públic, de la mobilitat, dels carrers i barris, encara ho és més el seu entorn. El Pla integral del riu Ripoll, l'Oficina del riu Ripoll i l'Oficina del Rodal serien els llocs per portar a terme programes de manteniment, recuperació d'espais, itineraris pedagògics, inventaris de patrimoni històric i natural, consolidació de la Via Verda, etc.
A nivell local ens calen accions per a definir projectes de futur, ja que avui només es segueix la inèrcia d'alguns ja formulats d'antic (Centre, Ripoll,...). La proposta de Covadonga-Gran Via(@) n'és un, però ens calen a altres nivells : com són l'acabament de la part nova de Can Llong a Can Gambús, la cornisa del Ripoll (del Poblenou a Torre-romeu), l'aeroport, l'increment del transport públic, el gran equipament del Parc de Catalunya, etc.
Ens plantegem la política territorial d'abast supralocal i comarcal com un camp decisiu al qual cal aportar idees i opcions : espais lliures, transport públic, etc., així com també de lluita per frenar projectes inacceptables : el túnel d'Horta, el Quart Cinturó, el golf del Prat, etc.
L'impuls cultural. La ciutat a més de repensar el seu futur amb un projecte competitiu, dinàmic, de benestar i progrés, ha de ser un element vertebrador dels diferents barris i de les relacions amb les ciutats veïnes. Parlem del Mapa cultural, amb la seva posada al dia, com a instrument bàsic d'orientació i de planificació de la política cultural municipal, de la transversalitat i la coordinació amb la política educativa.
Veiem la necessitat d'un model urbanistic o cultural, de repensar la funció dels centres cívics, d'elaborar un Pla d'auditoris i teatres, de donar suport a les propostes i a les activitats culturals d'interès col.lectiu fetes per entitats, col.lectius, persones de la ciutat.
Es fixen tres eixos: la centralitat cultural, la cultura com a eina de cohesió social i la memòria, el patrimoni i la identitat col.lectiva.
Cal crear elements de centralitat cultural en un àmbit supramunicipal, mitjançant la incorporació amb propostes de ciutat als projectes culturals supranacionals d'interès general i de ciutat, com ara el Fòrum per la Pau i les cultures del 2004.
L'acció pública de foment de l'activitat cultural a la ciutat ha d'arribar a tota la ciutadania mitjançant el desplegament d'estratègies socioculturals adequades a cada sector social i a cada àmbit territorial per afavorir l'estímul, despertar sensibilitats, millorar els valors col.lectius, tot incidint en els àmbits de la interculturalitat, la contemporaneïtat, la cultura cívica i l'associacionisme. En particular hem d'emprendre el debat sobre el caràcter i el funcionament dels diferents centres cívics per fer-los equipaments rendibles a la societat.
Creiem, finalment, que la ciutat ha de fer un pas endavant en la conservació, la difusió i el coneixement del seu Patrimoni. La creació de l'Oficina del Patrimoni esdevindria una concreció d'aquesta voluntat.
Aquesta transformació de la ciutat, l'Entesa la vol fer amb la implicació del conjunt de la ciutat i la participació de la ciutadania. Només amb una societat civil forta es pot concebre una ciutat millor i amb més capacitat social.
En aquesta ciutat, l'Ajuntament n'ha de ser una part important, però el desenvolupament d'un programa municipal com el plantejat demana la capacitat d'actuar amb el diàleg permanent i amb l'establiment de canals de col.laboració amb la ciutat.
Aquests canals han d'aprofundir en la responsabilitat compartida, en la línia dels exemples mé reeixits (Oficina del Centre, Taula de Patrimoni, Projecte Educatiu, Sabadell Solidari,...) i que s'allunyin de les fórmules banals o de propaganda. Plantegem que els mitjans de comunicació públics, com ara la futura ràdio municipal han de ser exemplars del seu caràcter públic.
Així doncs, el model de ciutat de l'Entesa situa la seva primera prioritat en l'ordre social, amb la voluntat de fer una ciutat més integrada i igual. Som conscients que ens movem en un marc econòmic canviant i que la ciutat ha de continuar amb personalitat i capacitat, tot i que en un marc molt més ample de relació territorial.
Per a tot això, ens cal un marc físic i ambiental de més qualitat, i que avanci amb un sentit sostenible. Finalment, una ciutat més avançada ho serà solament si en dóna prova en la sensibilitat i relleu cultural que ha d'impregnar la vida ciutadana.
A la ciutat li manca el gran debat del Pla Estratègic, el qual ha estat oficialment iniciat, però deliberadament buit de contingut. L'Entesa hauria de ser motor de propostes adreçades a la ciutadania en el sentit de repensar la ciutat, els seus problemes i els possibles projectes que encarrilessin les accions de futur. Tot allò que constitueix el sector públic a Sabadell, només una part del qual és l'Ajuntament, mereix una reflexió en termes de futur : sanitat, escola, territori,... Així com també l'espai privat de la ciutat es mereix una altra reflexió : evolució de l'economia, integració social, consum comercial i cultural, etc.
L'Entesa reivindica una política municipal basada en l'eficàcia i l'austeritat, allunyada de les formes de propaganda i dirigisme, que aprofiti l'esforç social de la ciutat i la capacitat de la nostra societat com a motor d'innovació. La participació entesa com a lligam entre l'Ajuntament i la ciutat i l'aprofitament de les potencialitats de la nostra ciutadania haurien de ser els motors del redreç.

(1) Joan Subirats: socióleg i periodista
(2) Mohawk:: tribu d'Amèrica del Nord
Kazakh: pertanyent a Kazakhstan, país de l'Àsia occidental

Model de ciutat i acció política
(Consideracions sobre com fer d'oposició des de l'Entesa).

La ciutat de Sabadell, en relació a altres ciutats mitjanes similars presenta una relativa presència de societat civil. És a dir, tot i les nostres mancances, som vistos per altres ciutats com a més potents i sòlids socialment parlant. Això no ens resol però les mancances de la nostra vida política i el dèficit que considerem que hi ha de cara a exercir una dinàmica social forta, a través d'una opinió pública que presssioni per a un progrés ciutadà.

La política local, en conseqüència, s'exerceix a casa nostra per part del poder local municipal des d'una gran llibertat, ja que manca aquesta pressió. Com a demostració, podem recordar que tenim un govern de centre, en una ciutat que ha votat l'esquerra. El govern actual parteix en la seva definició de ser una agrupació de les forces que mai no han manat en els darrers anys a Sabadell i fruit d'aquest motiu d'origen s'expliquen molts dels tics que li són propis : des de queixar-se continuadament de l' "herència", fins a la ingenuïtat d'il.lusionar-se per la simple novetat de la seva presència a la màquina municipal. En aquest context, tot i que el grup municipal de l'Entesa ha practicat una acció d'oposició en sentit positiu i reflexiu, és un fet sorprenent que des del govern municipal es llegeixi tota acció de l'Entesa com a exagerada.

La societat local no exerceix una pressió sobre l'Ajuntament que demani la formulació de projectes de futur en diferents ordres, ni en aspectes territorials o físics, ni socials ni culturals, ni ambientals. La manca de pressió és constatable tant en termes de ciutat cap endins, com des d'una visió més àmplia de la ciutat en un context del Vallès, de la regió metropolitana, o del país.

La ciutat manca per a la formació de l'opinió pública de la dinàmica social suficient, o més en particular del treball de mitjans de comunicació i d'entitats que permetin una maduració col.lectiva, de la qual la política municipal pogués beure'n. Determinats casos, com el treball de l'Adenc, de la Fundació Bosch i Cardellach, de la Unió Excursionista, de la Federació d'associacions de veïns, etc. només constitueixen excepcions en la dificultat d'articular unes línies de voluntat social. Si les entitats de caràcter voluntari estan mancades d'aquesta capacitat d'incidència, tot i que la seva opinió existeix, el panorama de les institucions més formals (les econòmiques, per exemple) es deixa sentir amb més buidor encara, ja que, en principi, la seva disponibilitat de mitjans i la seva professionalització són considerablement més altes.

La mateixa mutació econòmica de la ciutat i la seva dissolució en un context més ampli han fet que els plantejaments de model local s'hagin diluït. Ja fa molts anys les entitats i les institucions han delegat el paper dirigent a l'Ajuntament i mostra d'aquesta situació és la manca de coneixement i estudis locals, tant d'aspectes econòmics, com socials. Fa ja molts anys que des la societat local no es fan estudis seriosos i independents per part de les entitats i es mira cap al futur per sobre de la immediatesa.

Aquests problemes, que són similars en altres ciutats mitjanes com nosaltres, i que no són diferents del Sabadell mateix de fa uns anys (època Farrés), han consolidat un liderat de la política local que es centra en l'Ajuntament i no pas en una vida social autònoma. El cas és més greu en altres localitats, on la direcció de la ciutat s'exerceix incontestadament des de l'Ajuntament, sovint amb formes molt dirigistes, o en un desert social. A Sabadell no existeix aquest desert, però la vida social de la ciutat sembla insuficient de cara a plantejar un dinamisme que doni impuls suficient a la vida social i política. A Sabadell, però el resultat electoral, i sobretot l'articulació d'una majoria tot desplaçant l'Entesa del govern municipal porta a una situació especial, que és poc productiva. Si ara fa un any s'hagués produït a la fi del període Farrés una mutació completa del poder municipal, almenys l'inici d'una nova etapa hauria situat les coses en un context completament renovat. Però en la situació present, el govern municipal és presoner del passat, el qual no sembla saber transcendir-lo amb nous projectes, alhora que l'Entesa és volgudament vista com el passat, tot i que aquesta es plantejava un canvi i una renovació. Estem, doncs, aturats aquí... però el que caldria seria fer un pas endavant.

I el cert és la ciutat no pot viure de la curta direcció política, en sentit ampli, que exerceixen les màquines dels partits, allunyades de la societat, i concentrades en l'aparell municipal. L'Entesa portada a l'oposició i un cop experimentada la poca rendibilitat d'una actuació només de presència institucional, ha de plantejar-se objectius nous que ajudin a sortir del bloqueig actual. És a dir, el càlcul de la resta de partits d'alimentar-se d'un sac de vots de l'Entesa, sense canviar ni plantejar res de nou per a la ciutat és el pitjor dels escenaris possibles. La ciutat necessita idees i projectes i la presència municipal de l'Entesa hauria de servir per a aquest objectiu, al marge dels càlculs electorals que no són, ara per ara, l'objectiu d'avui.

El problema és, doncs, la presència social de l'Entesa. Aquest problema té dues vessants importants. La primera la generació d'alternatives i la segona és com connectar amb la població. L'Entesa ha de ser capaç, a partir del material que va suposar la discussió del programa electoral (que no és en cap cas un material poc important) de proposar sistemàticament alternatives. Una primera dimensió correspon al grup municipal amb la seva presència quotidiana a l'Ajuntament, i una segona part correspon a la resta de gent de l'Entesa. La capacitat de formular alternatives hauria de ser un dels mecanismes que donés sentit i il.lusió a treballar-hi.

El problema de formular alternatives va lligat a la vessant de comunicar-les, en la mesura que no fem un treball de laboratori sinó una experiència social. Per tant, sovint acaba sent més decisiva la incapacitat de comunicar que la dificultat de formular propostes. Podem dir, sense equivocar-nos gaire, que segurament és més difícil, o patim més, de manca de comunicació que de manca de possibilitats de formular alternatives. És a dir, vivim la sensació del buit social, del poc interès, de manca de politització de la població, més que no pas ens cou la dificultat de proposar. En termes actuals diríem que tenim un problema de "màrqueting". És a dir, estem situats en la dificultat de definir una oferta per a la població, sinó que ens cal que aquesta sigui compresa i acceptada.

Per a definir la nostra acció ens caldria una adequació entre el que produïm i l'esforç de treball que hi puguem abocar-hi. En les estructures polítiques és molt freqüent dispersar i perdre enormes quantitats de treball i il.lusió (reunions i poca projecció) amb resultats que són molt minsos. Per tant, hauríem de ser capaços de ser rendibles i encertar diana. El treball hauria de ser a mig termini i a també curt termini. És a dir, en termes de fer solatge a rendibilitzar en temps futurs i en termes d'actuacions menudes, de més curt abast i incidència.

En un treball a mig termini, per exemple a tres anys vista, que és quan podem contemplar si l'opció de l'Entesa és manté amb alguna vigència, seria el de constatar que existís en la població la sensació que la ciutat, o bé ha canviat i té un nou rumb (cosa difícil d'entreveure, ara per ara, ja que voldria dir que el govern municipal hauria encertat), o bé que hi ha una alternativa present (l'Entesa), que no ha governat, però que existeix. Un balanç d'aquest tipus en una situació de manca de politització de la població i amb altres inconvenients (dificultats de comunicació, poca opinió pública estructurada, etc...) demana unes accions específiques, molt ben muntades, per tal d'existir i ser conegut.

Si bé el treball diari d'un partit o d'un grup com l'Entesa parteix d'una divisió del treball segons barris, sectors d'interès o segons funcions internes, la situació actual i el balanç fet ens portaria que en paral.lel es mantingués una estructura unida de cara a fer campanya sistemàtica en els termes abans especificats. Hauria d'existir un nucli d'"agitació i propaganda" (una "agitprop", segons es definia en els vells termes) que permetés una programació de la presència pública. Plantejat en aquests termes és possible una acció que tendeixi a la presència pública i a la comunicació de propostes i denúncies que articuli tant les possibilitats del grup municipal (presència institucional), amb accions en altres nivells no institucionals (premsa, barris,...). L'economia de mitjans demana aquest tipus d'intervenció. Una acció que ha de ser a mig termini i a curt termini, com dues vessants d'una mateix projecte. Una acció d'aquest tipus és una veritable "campanya" (potser més freda que l'electoral, però no pas d'un signe diferent, a no ser que per campanya electoral es consideri només la "propaganda").

No seria important fer accions en tots els aspectes programàtics possibles, com arribar sobretot a determinats nuclis de la població. L'esquema hauria d'arribar a tothom en petites accions molt intel.ligibles i concretes i als sectors més especialitzats, però més minoritaris, a través d'altres accions més generals. D'alguna manera, el trànsit, els problemes de la via pública,... estan a l'abast de tothom, mentre que l'escola, el Pla Estratègic, el debat cultural, ho estan per a altres sectors més reduïts. Sense prescindir de cap sector, es tractaria d'assolir ambdós camps de manera ajustada. Tampoc no es tracta de disposar d'alternatives a tots els nivells. És millor el treball rigorós que la dispersió d'abraçar en excés, però ens calen accions en el dia a dia i, alhora, en relació als debats més profunds.

Els sectors més especialitzats haurien de rebre elements de les nostres alternatives en camps com l'educació, el Pla Estratègic, etc, d'una manera més continuada, a semblança de com el conjunt de la població hauria de ser receptora, per exemple i a tot estirar un cop a l'any, d'alguna proposta puntual. En general cal treballar alternatives que ens vinculin als diferents barris, tot ajudant a despertar debats o a participar en els que es produeixin. La vinculació amb els barris només és possible des de l'Entesa a partir de persones que ens facin d'enllaç.

Per als sectors més especialitzats, com per al propi debat intern de l'Entesa, es podria muntar una WEB amb tots els materials de què es disposa i es creen, de manera que ens fos obligat completar les alternatives que manquen, discutir les contradiccions, etc. Una WEB podria ser com un fons de cultura pròpia que contingués dels dels materials més vells, fins al recull d'hemeroteca amb les "perles" que com a oposició recollim de qui ens governa. Una WEB hauria de mantenir vives les alternatives que l'Entesa va elaborant a diari (per exemple : el debat sobre la sanitat, sobre el sector Covadonga,...). Cal tenir un dipòsit d'alternatives a mig termini temporal, que ens reforci com a alternativa. Cal actuar, no solament a partir de les errades del govern, sinó també a partir d'un capital propi. Un capital que no serà vàlid immediatament, però si a mig termini.

El pricipal problema que tenim a l'Entesa en relació a la població, és de continguts. Cal posseir continguts per demostrar que no solament es pretén assolir el poder com a quota electoral, sinó com a mecanisme per canviar la ciutat. Sense diferència de continguts no és possible una política a mig termini que no sigui marginal. Una WEB, és una manera d'aparèixer amb un fons de continguts que demostri l'exixtència d'una alternativa. Una alternativa ha d'anar des del més particular al més general.

Cal arribar a la població també amb material imprès, amb la refosa del butlletí del grup municipal per a fer-lo del conjunt de l'Entesa. El butlletí pot ser també una eina important de relació amb la població.

L'Entesa Hauria de ser promotora dels grans debats pendents a la ciutat: sobre el caràcter públic dels serveis que ens interessen en aquest nivell ( educació, sanitat, transport,...), sobre el caràcter de la gestió pública i la seva eficàcia al servei de la gent, sobre el paper de la ciutat en el seu medi, sobre la integració de la ciutat i la problemàtica social, etc. Els temes que són sensibles a aquest nivell són molts i en general estan mancats d'una proposta de projecte o alternativa: les llars d'infants, la problemàtica dels habitatges per remodelar, les opcions mediambientals, etc. a què es feia referència en la primera part d'aquesta ponència. les fórmules per propiciar el debat poden ser moltes: des del treball de les comissions de l'Entesa, fins a accions més obertes com tallers de reflexió.

Tancar Finestra