PRESSUPOST 2008
Ple municipal 12 de
novembre de 2007
Intervenció del portaveu d’Entesa per Sabadell Isidre Soler
Bon dia a tothom
Hem estudiat amb atenció
la proposta del Pressupost que ens han presentat pel 2008, que reflecteix quines
són les prioritats i els objectius de l’Equip de Govern, però
que també mostra quina és la capacitat del govern a l’hora de
gestionar els recursos de tots els sabadellencs i sabadellenques.
Un Pressupost que,
val a dir, ens ha causat sorpresa pel fet que sigui més baix que el del 2007 (5,7
milions d’euros menys en el conjunt de Pressupost i 22, 4 milions d’euros menys en la
partida d’inversions).
Què vol dir això?
Que el 2008 no és un any electoral i per tant no cal un pressupost d’inversions
inflat?
O vol dir que algú
els ha advertit que no poden continuar fent créixer la pilota d’unes inversions
que, sembla, no hi ha capacitat per gestionar.
Ho dic perquè en
els darrers 4 anys a la liquidació del pressupost hem passat d’uns romanents de
23,4 M€ el 2003 a 95,5 M€ al 2006.
Per altra banda no podem deixar de denunciar
el que considerem una mala pràctica que augmenta any rere any: l’excessiu desviament entre el
pressupost inicial i el final, a partir d’unes previsions inicials a la baixa, que
els hi permet modificar el pressupost
al llarg de l’any al marge del debat
polític.
Entenem, i ens felicitem, que hi puguin haver
uns majors ingressos que els previstos,
però fins arribar a una diferència d’un 29% ho trobem sorprenent per excessiva.
Si el 2003 la diferència entre el
pressupost inicial i el definitiu va ser de 8 milions d’euros (de 127 a
135, un 5,50 % més) el 2006 va ser de 55 milions d’euros (de 189 a 244,
un 29,10 %més)
Això fa difícil que ens puguem
creure el seu Pressupost.
Fa difícil poder-lo compartir. Un exemple:
En aquesta ocasió, aparentment, han fet cas
d’una de les nostres constants crítiques a la seva gestió: el gran increment de
la venda de sòl patrimonial per
finançar inversions. I sembla que ho han corregit amb una disminució considerable
dels ingressos per aquest concepte.
Però, qui
ens garanteix que en realitat no es vendran més sòl amb posteriors modificacions
del pressupost com venen fent habitualment?
El 2003 han passat d’una previsió de 2,5
milions d’euros en el pressupost inicial
per la venda de sòl, a 3,4 en el pressupost definitiu (1,1
milions més) a una diferència el 2006 de 30,5 inicials a 45,3
milions d’euros en el definitiu (14,8 milions d’euros més)
Per tant la seva gestió dels recursos ha
perdut credibilitat. No ens podem creure el seu pressupost.
No ens creiem ni compartim uns pressupostos
que reflecteixen una mala gestió econòmica dels recursos:
-
Les despeses ordinàries (els sous i els
serveis) pràcticament absorbeixen els ingressos
corrents, els ingressos propis. No
queden diners per afrontar nous projectes de ciutat.
Continua havent-hi poca
capacitat d’estalvi. De cada 100
euros que recaptem tan sols 3 euros
es podran destinar a inversions.
-
Hi ha una capacitat d’endeutament estancada. Uns préstecs,
que haurien de servir per afrontar projectes estratègics, es destinen
exclusivament a retornar els crèdits. (13
M € de crèdits i 13 M €
d’amortitzacions).
-
També hi ha poca capacitat per aconseguir més diners sense augmentar de manera desproporcionada la
pressió fiscal, ni vendre’s el patrimoni. Hi ha poca capacitat perquè altres administracions financin les inversions
a la ciutat.
Enguany la previsió de finançament d’inversions per part d’altres
administracions baixa un 30%. Hem
passat dels 15,6 milions d’euros del 2007 a milions d’euros pel 2008.
La capacitat econòmica de l’Ajuntament està gairebé esgotada com a
conseqüència d’una mala gestió econòmica que dura des de què vostès governen.
Com volen afrontar els grans projectes de
ciutat?
Com pensen finançar la Ciutat de la Música, o el Complex
museístic, o rehabilitar més
barris, o transformar la Gran Via?
Si no volen acabar d’hipotecar l’economia municipal i poder afrontar projectes estratègics, que donin
prestigi a la ciutat cal redreçar l’actual
gestió econòmica.
Redreçar-la no és una decisió comptable, és una decisió política.
Cal canviar les prioritats polítiques. Cal
una política d’austeritat que sembla
que vostès no estan disposats a assumir.
Vostès continuen
una política de ficció:
-
Han creat un organigrama municipal a mida de les
seves necessitats i no pensant en les necessitats de la ciutat.
Els nous càrrecs de confiança i
comissionats creats en aquest mandat representen un augment de gairebé 500 mil euros, que cal afegir als 800 mil euros de la resta de càrrecs de
confiança anteriors.
El què ens costen aquests
càrrecs de confiança equival als diners
que aquest any es destinen a la construcció de les Escoles Bressol de la Creu Alta i de Can Puiggener.
- Però també augmenta de
manera important el cost del personal
d’Alcaldia i de Presidència.
- Augmenta el personal d’Imatge i Comunicació.
- Augmenten les transferències a
determinades empreses municipals com la Fira SBD que no s’ajusten al projecte
per tots compartit. (havia de ser un espai
per les noves tecnologies i el coneixement, s’hi havia d’ubicar el CESTIC. Recorden?).
- Augmenten els costos d’equipaments de
dubtosa rendibilitat per la ciutat com la Pista
coberta atletisme o l’Alberg de
Joventut.
- Etc. etc.
Vostès han fet la màquina tan gran que s’acabarà menjant tots els recursos.
Per tant, si no hi ha més austeritat i més sentit
comú, si no gastem els diners amb despeses realment necessàries i deixem de
malbaratar en despeses supèrflues, o que busquen rendibilitat electoral, no quedaran diners per afrontar millors
serveis i millores necessàries per la ciutat.
El Programa d’inversions és prou explícit.
El descens és tan important que passem de 61,5
milions d’euros a 38,6. (22,4 milions d’euros menys) que confirma el
que anteriorment manifestava:
-
No ens trobem
en un any electoral, si més no municipal.
-
Que hi ha una
reducció de la capacitat d’estalviar
en despesa corrent per destinar-la a inversions.
-
I una disminució de les aportacions d’altres
administracions
Una altra qüestió són les prioritats a l’hora de distribuir els
recursos.
Els hi hem presentat una relació de temes
que pensem que van encaminades a millorar les condicions de vida de la ciutat:
- Rehabilitació del barri de les Galàxies. Un dels barris en pitjor
estat.
- Un Pla de xoc per arreglar les voreres de la ciutat.
- La construcció de rampes
per eliminar les barreres arquitectòniques a dos passos soterrats de la Gran
Via.
- Una inversió real per l’aplicació del Pla Director de les Bicicletes.
- La rehabilitació
del Vapor Turull com Hotel
d’Entitats.
Entre altres propostes.
Tot sigui dit que ens han escoltat. Però el
resultat és ben pobre: uns augments
genèrics molt minsos d’algunes partides, sense arribar a concretar res i
per tant sense garanties.
En resum: els
ciutadans pagaran més i tindran alguns serveis més, però també finançaran més
comissionats i més despeses supèrflues, mentre altres necessitats no podran ser
ateses.
I la ciutat tindrà menys inversió
estratègica.
Tot plegat fa difícil que ens
puguem creure el seu Pressupost.
El pressupost que no és tan sols una
qüestió comptable.
Reflecteix el model de ciutat que volem i el model
de gestió de la ciutat.
No
compartim ni el seu model de ciutat, ni la gestió que
fan.
No compartim alguns fets molts concrets:
- No compartim la seva política de personal i especialment l’excés d’eventuals i les contractacions irregulars de personal eventual passat a laboral.
- No compartim la intenció de crear un Consell de la Solidaritat, tal i com
manifesten en els propis objectius
del Pressupost.
- No compartim la seva voluntat de mantenir
la despesa innecessària per recuperar la Caserna
de la Guàrdia Civil.
- No compartim la gestió que fan dels recursos públics i per
tant dels pressupostos.
Per tant, no esperin el nostre suport als
seus Pressupostos, ni a la Plantilla.
Hi
votarem en contra