Crònica
d’un Ple-marató – 25 d’abril de 2007
(o
com bombardejar Sabadell de demagògia)
Fermo la bici al primer arbre que trobo i a tota velocitat pujo les
escales que menen a la sala del Ple. Estic nerviós: arribo amb el temps massa
just per un Ple tant important com aquest, l’últim de la temporada. Ja es veu
abans d’entrar que la nit promet: la sala està desbordada de gent que omple
totes les cadires, parets i recons possibles. Com puc m’esmunyo fins a una de
les cantonades de la sala, i fent contorsió acabo dret amb la llibreta
enganxada al pit, compartint part del meu espai vital amb un senyor que duu una
samarreta de
Comença l’últim Ple de la legislatura!
El Ple comença a bon ritme, aprovant per unanimitat els punts referents
a Alcaldia, a Secretaria General i a Gestió de
Parlem de solidaritat
Avancem una miqueta més però pam!, ens tornem a entrebancar al punt 16
de Cooperació i Solidaritat. Aquest punt proposa la ratificació dels acords que
permeten l’aprovació i formalització del conveni de col·laboració entre
l’Ajuntament de Sabadell, l’entitat Solidaris amb el Poble Saharauí,
el Frente Polisario i el
Ministeri de Salut de
Arribats a aquest punt,
- Dedueixo que si el govern del nostre Ajuntament col·labora amb el Frente Polisario és perquè, entre d’altres coses, comparteix la seva reivindicació d’exercir el seu dret inalienable a l’autodeterminació. Així doncs, què en pensa el govern sobre el dret inalienable d’altres pobles (posem per cas, el nostre) d’exercir lliurement aquest mateix dret?
-
Em sembla molt
correcte que el govern passi pel Ple municipal la decisió de donar 40.000€, en
aquest cas, a un projecte solidari. Però, digueu-me primmirat, trobaria encara
més encertat (més que res per proporcionalitat, eh) que també passés pel Ple el
regal de 3.000.000€ i un solar de
- I finalment –i escombrant una mica cap a casa–, no s’ha plantejat el nostre solidari govern de desenvolupar un projecte d’Incentius per al personal sanitari... del Parc Taulí?!
Abordem el primer gran tema de la nit:
Arribem, per fi, a l’apartat de proposicions dels Grups Municipals. I
comencem amb les dues que fan referència a
El primer a intervenir és en Joan Carles Sánchez (PSC), que ens fot un
repàs monumental de la història de la caserna (que malgrat tot, i torno a
escombrar cap a casa, no supera el que el camarada JC féu en l’últim Malapell). Comença amb el conveni que l’Ajuntament i
Però llavors el súper-mega-equip de govern
del PSCICVEUiACiUERC, tant units que no goso
separar-los ni amb guionets, requalifiquen part dels
terrenys de la caserna per a la construcció d’habitatge lliure posat a
subhasta. I és clar, una cosa és merda, i l’altre fems! I evidentment, la
benemèrita vol un bon bocí del pastís, un tall gruixut i amb cirereta, i de
seguida hi diuen la seva: “han surgido fundadas dudas sobre la propiedad del inmueble y la validez del acuerdo”; ara sembla
que hi havia un conflicte d’interpretació, que una cosa és “autoritzar la
reversió” i una altra “autoritzar a sol·licitar la reversió”. Trenta de juny de
2006: arriba un fax dient de “manera ferma” que “el Director de
A partir d’aquí, en Joan Carles ens explica que des del govern es valoren dues opcions: un litigi amb l’Estat o una negociació de les compensacions. Fan vàries consultes i totes coincideixen que el litigi seria massa llarg i prou important perquè l’Estat guanyés. Així que es decanten per la negociació, i negociant, negociant, acaben regalant 3.000.000€ i uns terrenys de 5.000m2 (10.000m2 edificables) a Sant Pau de Riu-sec per a la construcció d’una nova caserna. Acaba l’exposició remarcant el caràcter democràtic i dialogant que en tot moment ha tingut l’equip de govern en aquest afer, i destaca que aquests últims dos mesos han intentat generar un àmbit de debat entre tots els grups per tal de resoldre el conflicte.
Arriba el torn de les respostes. L’Isidre Soler (Entesa per Sabadell)
informa que el seu grup també ha fet consultes amb juristes de prestigi, els
qual han conclòs que la propietat és municipal de ple dret. Destaca que
és l’escriptura notarial de 1945 la que ja reconeix des del principi el dret de
reversió automàtica, i ressalta que durant els últims 7 anys ningú ha denunciat
l’acte notarial, la inscripció al registre de la propietat, etc. A més, ens
explica als presents que el regal dels terrenys de Sant Pau va passar per
Ara és el torn del PP, i en Soriano diu que presentar un litigi l’hi hagués semblat una incongruència, que només ens hauria costat temps i diners. I que per tant, donen suport al govern. Vaja, fent una duríssima oposició, com sempre... En Ramon Álvarez (ICV-EUiA) retreu quatre coses al govern; i finalment CiU, per boca d’en Joan Ignasi Sànchez, senyala que ells són els únics que no parlen en clau electoral, ja que cap dels dos es presenta a les properes eleccions. Creu que cap de les dues mocions no haurien d’haver arribat al Ple. “Ara no toca”, pel que es veu. S’abstenen.
Arriba la rèplica d’en Joan Carles i com acostuma a fer, llegeix
fragments d’actes per “demostrar” que sí que donaren informació sobre el nou
conveni amb el Ministerio, i que ningú no hi estigué
en desacord. Ens informa també que en contra del què s’ha dit, l’Estat sí que
ha demanat que es retiri la propietat del registre municipal, que ho han
sabut... aquesta mateixa setmana!! Ai carai, quines coincidències! Però em
podria fer el favor de buscar alguna reclamació ABANS de la requalificació dels
terrenys?!?! Però les bestieses encara no s’han acabat, i insisteix que, de
fet, tot i la requalificació (o gràcies a ella) segueix sent favorable pagar 3
milions a
Intervencions dilapidants... i colofons que
no tenen pèrdua!
L’Entesa enceta el segon torn de respostes insistint que la ciutat es pot estalviar tots aquests diners, una cosa que és òbvia però que es mostra irrealitzable i gairebé impossible als ulls dels que no tenen la voluntat ni l’interès d’aconseguir-ho. És ben clar, insisteix l’Isidre, que una de les finalitats del conveni és la col·laboració en la construcció de la nova caserna. La següent intervenció és la d’en Ramon Álvarez (ICV-EUiA), que no se li acut res més que defensar la requalificació!
I finalment, a les 20:45h arriba el que ja feia estona que estava
ansiós de sentir: la intervenció dilapidant d’en Paco Fernández (ICV-EUiA... o
no!). Comença dient que el seu vot serà diferent del seu grup i ens recorda que
l’han expulsat del partit al que ha militat durant tants anys. Afirma que pot
entendre la posició d’Entesa per Sabadell però no pas la del seu grup, ja que
no pot entendre ni acceptar que el seu partit “canviï la seva posició en funció
del 27 de maig”. I tot seguit passa a reforçar l’argumentari del PSOE
assegurant que el conveni que firmaren en Bustos i en Rubalcaba
era “forçat”: el Parc de Salut s’havia d’ubicar a algun lloc. Li fa por
–assegura–, que ens quedem sense el Parc per una decisió d’un jutge.
L’increïble colofó final és la seva posició a favor de la presència (ara i en
el futur) de
Un parell d’intervencions més i en Bustos conclou la discussió d’aquest
punt tot agraint les “sinceres intervencions” de tots els regidors i regidores,
i diu “solemnement” que durant les discussions tots els Grups o bé es mostraren
a favor de la negociació o bé restaren “en silenci”. I acaba atacant
frontalment el recurs contenciós administratiu presentat per l’Entesa contra el
conveni, dient que “no és contra l’Ajuntament de Sabadell, sinó contra el
conveni, és a dir, contra la ciutat”!! Però com s’atreveix!!!!
El punt s’aprova finalment amb els vots afirmatius del PSC, del Paco Fernández i del PP, amb l’abstenció dels dos regidors (que queden) de CiU, i amb els vots en contra de l’Entesa per Sabadell, d’ERC i dels dos regidors (que queden) d’ICV-EUiA.
Caserna i Parc de Salut... la lluita continua!
El punt 18 –la moció dels grups municipals d’EpS, ERC, ICV-EUiA i CiU a favor del Parc de Salut–, acaba sent una conclusió de la discussió encetada al punt anterior. En la seva exposició, l’Isidre Soler (EpS) ressalta que aquesta moció precisament deixa palès que els partits que la presenten estan a favor del Parc de Salut, i que això no està renyit amb el fet d’oposar-se a un mal acord per a la ciutat com és el conveni que es denuncia. I contestant a l’Alcalde, diu que com se li acudeix dir que és en contra de la ciutat si l’han posat precisament per defensar els interessos de Sabadell!
Per part d’ERC,
I finalment, després d’una intervenció més d’en Joan Carles (PSC), es tomba la moció amb els vots afirmatius de l’Entesa, ERC i els dos d’Iniciativa, la sorprenent abstenció de CiU (que no la presentaven ells, també?!), i el vot en contra d’en Paco, el PP i el PSC.
L’altre tema delicat: el CAP Nord – Doctor Josep Maria Plans
Canvi de tema! Porto ja molta estona dret i les cames i els peus em comencen a fer pessigolles que amenacen possibles rampes, fa moltíssima calor i crec que ja he suat més aquí que no pas a la platja. Però bé, seguim doncs amb la propera moció, la 19, que també presenta l’Entesa i que proposa d’anomenar també “Doctor Josep Maria Plans” al CAP del Nord. Però abans de la discussió per part dels i les regidores de l’Ajuntament, tenen la paraula 3 veïns de la ciutat per exposar-nos la seva opinió com a representants de 3 associacions de veïns.
La representant de les entitats que varen fer la petició ens defensa
fervorosament la figura del Doctor Plans, tot fent un repàs del seu valuós
llegat com ciutadà compromès, com a metge i com a Regidor de Salut de
l’Ajuntament entre el 1979 i el 1987. El Centre de Planificació Familiar, el
Centre d’Atenció a les Drogodependències, el Centre de Salut Mental, les
Oficines Sanitàries per a
La sabadellenca ens recorda que un total de 24 entitats de la ciutat (11 de les quals del Districte 3r) i 1.218 firmes de ciutadans avalen la proposta de consens d’anomenar Cap Nord – Doctor Josep Maria Plans a l’actual Cap del Nord. I finalment, pel què fa a la gent que argumenta que els CAP no poden dur noms de metges, ens recorda que en tot el Principat en tenim actualment 18 exemples que ho desmenteixen i que, per tant, si hi ha voluntat, no hi ha d’haver cap impediment.
Les altres dues intervencions són per part dels representants de l’Associació
de Veïns de Sant Julià i de l’Associació de Veïns de
Acabades les intervencions, l’Isidre Soler (EpS)
prossegueix amb l’explicació de la moció, destacant alguns dels arguments que
ja havia exposat la representant de les entitats que varen fer la petició. Ens
diu que el febrer de 2006
Per part d’Esquerra,
Torna a agafar la paraula l’Isidre Soler (EpS)
per insistir que no, que no pensen retirar la moció.
Indignació veïnal abans de l’última moció
Rebombori a la sala, els fervents seguidors d’en Bustos somriuen per
sota el nas, molts veïns marxen indignats i molts d’altres amb el cul
embutllofat. Un servidor nota ja una pèrdua de sensibilitat als peus, però quan
el formigueig a les cames em comença a recordar el primer cop que vaig acabar
Finalment s’entra a discutir l’últim punt de la nit, una moció de
Convergència i Unió sol·licitant l’aprovació d’un paquet de mesures econòmiques
en benefici dels ciutadans i ciutadanes arran de les obres de perllongament
dels FFCC a Sabadell. En Joan Ignasi exposa la moció. L’Isidre Soler (EpS) tot i mostrar-s’hi a favor –més que res perquè és una
qüestió òbvia que ja està contemplada–, destaca que no han tingut la moció fins
a l’inici del Ple i gràcies al Secretari.
És l’hora dels adéus i ens hem de dir... fins després!!
En Bustos interromp per comentar que sembla ser que hi ha hagut “insults contra regidors/es” i apel·la a la democràcia. Ai, ai, ai, que encara es complicarà això... Però no, més aviat s’acaba per clarificar del tot el Ple d’aquest mes amb l’anunci, més que cantat, de la dimissió d’en Paco Fernández Ortega com a regidor d’aquest consistori.
La dimissió, ens explica en Paco, és deguda a la seva expulsió d’ICV-EUiA,
la qual creu que es fonamenta en la seva posició a favor del Parc de Salut, en
contra del contenciós d’Entesa per Sabadell, i per la seva posició en quant a
política de pactes discrepant de la direcció del partit. Tot seguit ens fa un
repàs de la seva vida política com a regidor a Santa Perpètua i a Sabadell. I
acaba per assegurar que com a lluitador que és, li agrada definir-se sobretot
com a gladiador, perquè sempre ha volgut estar, afirma, amb els d’abaix. Amb tanta retòrica bel·licista, torna al meu cap
el record de
L’Alcalde Bustos, com sempre, fa el resum final del Ple, dient que tot i l’honor que representa poder-los concloure, no hagués volgut pas acabar-los com avui (i és que, qui sap si aquest serà el seu últim Ple assentat a la poltrona central... tant de bo!). I tot seguit passa a lloar i alabar les qualitats del regidor que acaba de dimitir. Reconeix la lleialtat d’en Paco al seu partit (no el del Bustos sinó el que era seu fins fa ben poc) tant des de l’oposició com des del govern. I ressalta que farà tot el possible perquè ningú no posi en dubte la seva responsabilitat a nivell comarcal (on, recordem-ho, està treballant de càrrec de confiança del PSC). Es passa tot seguit a l’espanyol per dir-li d’una forma més íntima i personal totes les coses bones que pensa d’ell, esmenta el que gairebé s’insinua com una “història d’amor” entre els dos quan varen visitar Nicaragua, i acaba assegurant-li que Sabadell no vol perdre gent com ell. No serà un adéu –diu–, sinó un “fins aviat”...!
En un to més general, i amb les properes eleccions al cap, fa una “crida a la responsabilitat perquè la serenitat i la democràcia siguin el més important”. S’aixeca el Ple a les onze de la nit tocades!
Endavant amb l’Entesa!
Destrossats, cansats, i amb el cap com un timbal ple de tantes
manipulacions, demagògia barata i política enganyosa com hem sentit aquesta
nit, sortim de la sala del Ple enmig de crits d’en Paco i discussions sense
solta ni volta. Renoi, quina batalla! Quan el mal ve d’Almansa, a tots alcança. Però
L’Entesa: dignitat, compromís i canvi!