Crònica del Ple – 28 de febrer de 2007
(o
com les mocions que no toquen poden saltar d’un Ple in extremis)
Comença el meu primer Ple
Són tres quarts de 7 de la tarda i em disposo a pujar les escales que menen a la sala del Ple Municipal. A fora, grupets per aquí i per allà fent-la petar o acabant de perfilar les intervencions; la sala encara està mig buida, però va arribant gent i com que no em vull quedar sense lloc, entro i em dirigeixo directe a primera fila. Aquest és el meu primer Ple.
M’assento a tocar
dels regidors de l’Entesa, un lloc que em permet gaudir d’una bona perspectiva
dels socialistes i de les múltiples cares i ganyotes de l’alcalde, que
sobresurt de darrere els cossos voluminosos dels tres tenors ecosocialistes.
Com si fossin la mateixa cosa, de debò. A partir de
Comença la sessió del ple amb en Bustos sol a la taula presidencial. Al punt 3, l’Albert Beltran (PSC) agraeix cordialment les aportacions de la resta de grups al Programa d’Orientació per als Equipaments Comercials. S’accepten dues de les quatre al·legacions de l’Entesa.
El romanticisme
de Can Feu
Avancem ràpidament fins el punt 8: el castell de Can Feu. En aquest moment entren, fent un gran rebombori, la senyora Patrícia Martínez (PP) i els senyors Josep Maria Civis (ERC) i Joan Carles Sánchez (PSC); aquest últim just a temps per explicar-nos que no expropiarem pas el castell sinó que ens el cediran, però que tot i això de quartos per a reordenar-lo i rehabilitar-lo ens n’haurem de gastar bastants. “Quants?” i “quin serà el seu ús futur?”, pregunta l’Isidre. La rèplica d’en Sánchez no podia ser sinó en un to burlesc, gairebé de menyspreu. Assegura que caldrà la “participació de la ciutat” per definir-ne l’ús: sí, és clar, com en tots els projectes d’aquest govern oi?
En Ramon Álvarez (ICV) i l’alcalde fan brometa sobre el “romanticisme” del Bosc de Can Feu per les parelles que s’hi acosten a passar-hi vetllades íntimes... Potser sense l’especulació immobiliària la gent jove es podria permetre el “luxe” d’anar-ho a fer més tranquil·lament a la seva pròpia casa! S’aprova el punt amb el vot afirmatiu de tots els grups i l’abstenció de l’Entesa.
En Bustos,
sempre el protagonista
Al punt 9 en Bustos
s’atura un moment per preguntar al seu grup com van les obres de l’Aliança, i
veient la cara d’en Joan Carles, respon ell mateix: “amb retràs, com sempre!”.
Avancem a pas lleuger fins al punt 18, on s’ha d’aprovar el Pla de Serveis
2007-2010 del transport públic col·lectiu urbà de Sabadell, “un pla de serveis
de mínims”, assegura en Paco Bustos. I tot seguit ja salta el germà gran a
felicitar a
Abans d’entrar de
ple a la part deliberativa i de control, l’Entesa intervé en un parell de punts
més. Al punt 19, s’aprova el manifest del Primer Congrés Català de
Els grups
comencen a deliberar
I finalment arribem a la part que segurament més expectatives crea, i que avui prometia molt pel què fa a alguns dels punts que s’havien de tractar. La primera proposició prové dels grups municipals d’ERC i ICV-EUiA i demana que s’insti al Govern Espanyol a garantir que el vot sigui accessible per a persones invidents. Actualment aquest col·lectiu no pot exercir de forma “lliure i secreta” la democràcia representativa que ens permet aquest nostre gran sistema (democràtic?).
El PP ens recorda quants dies falten per a les eleccions (88) i els de CiU que votar és una part essencial de la democràcia. En Bustos no se’n pot estar de llegir una acta de fa 3 mesos que mostra com ells i l’Ajuntament això ja ho havien demanat. Només l’Entesa per Sabadell, tot i reconèixer que seria impossible no donar suport a una cosa així, és l’única que afirma amb valentia que hi ha altres problemes tant o més importants que, a diferència d’aquest, sí que es poden resoldre des de Sabadell. Eliminar les barreres arquitectòniques com ara les voreres, la manca de rampes o de semàfors sonors, etcètera, és probablement força més prioritari i sens dubte molt més factible d’ésser resolt des de la nostra ciutat.
S’aprova la proposició i passem tot seguit al punt 25, on Esquerra ens sorprèn amb una proposició d’allò més urgent, una qüestió que desperta passions i calorosos debats arreu del territori sabadallenc: l’adequació de la bandera de Sabadell a la normativa vigent! En Joan Ignasi Sánchez (CiU) fa girar el cap a tothom vers la bandera quan ens senyala que algú havia dit fa uns anys que la nostra és una barreja entre les banderes d’Andalusia i del Vaticà! El PSC s’abstén i en Civis (ERC) els recorda que fa 3 anys hi votaren a favor en una Junta de Govern.
Els punts 26 i 28, sobre la taula
I tot seguit arriba
la gran sorpresa de la nit pels que no sabíem el què havia passat darrere les
cortines abans de començar la sessió. En Bustos es limita a dir, sense gaires
més explicacions, que els punts 26 i 28, queden sobre la taula. Aquestes eren
les dues proposicions que discutien la situació creada després de la
paralització de les obres d’enderroc de l’antiga Caserna de
I què diu aquest
conveni? Doncs que per la gentilesa de
Sssshhht!! Millor que calli, no fos que sortissin alguns draps bruts i que la seva discussió al Ple Municipal no els acabés embrutant més...! És aquesta la democràcia que per desgràcia només els vidents podrem votar “lliure i secretament” el proper 27 de maig?! Quin panorama més trist que ens espera! Si no fos per l’Entesa...!
Els trens i
Sabadell: una cruïlla de mocions
El següent punt a discutir el presenta ICV-EUiA per exigir les millores urgents que tanta falta fan als serveis de rodalies i regionals de RENFE al Principat de Catalunya. En Bustos es comença a inquietar i dóna presses al personal, però tot i això l’Entesa i ERC fan un parell de comentaris i hi voten a favor.
El punt 29 és una proposició de l’Entesa per Sabadell a favor de perllongar el soterrament dels FGC fins a Sant Quirze del Vallès. Això permetria l’eliminació de la barrera que suposen les vies entre els barris de Gràcia i de Can Feu, i a la vegada la connexió entre els municipis de Sant Quirze i de Sabadell, gràcies a la seva substitució per un passeig. Són més que evidents els grans beneficis que això comportaria pels barris i viles esmentades pel que fa a motius de treball, estudi, comerç, lleure, mobilitat (a peu i en bicicleta)...
Tant el PP com CiU
els preocupa sobretot que la modificació excessiva del projecte original acabi
allargant els terminis i augmentant els costos, amb la més pura visió
empresarial. En Joan Ignasi Sánchez (CiU) fa una reflexió: “lo mejor és enemigo de lo bueno”. ERC i PSC també remarquen els suposats molts més
diners que diuen que valdrà aquest soterrament; el Joan Carles (PSC) fins i tot
hi posa una xifra: 40 milions d’euros!! Els socialistes aprofiten, com sempre,
per penjar-se medalles i retreuen a l’Entesa que porti aquesta al·legació al
Ple ja que, diuen, ells ja defensen que s’estudiïn totes les presentades a
Rebutjar la
moció del PP, una decisión fácil (o no?)
I arriba finalment el punt 30, l’últim de la sessió! Llegeixo el què diu l’ordre del dia que m’he trobat a la cadira al començar: “30.- Proposició del grup municipal del PP per la creació d’una xarxa de suport a la dona embarassada”. A grans trets no hi puc estar més d’acord! Però quan en Jordi Soriano (PP) comença a exposar-la, les coses es posen al seu lloc: el què semblava ser una proposta sensata per millorar els drets de les dones embarassades s’acaba transformant en un subtil i encobert manifest en contra de l’avortament!! No podíem acabar amb un punt més patètic!
L’Isidre de
l’Entesa remarca que com se’ls hi acudeix de contraposar l’avortament i els
drets de les dones. Les intervencions de
Precs, defenses
a contracor i adéu-siaus
Abans d’acabar i
sortir d’aquella sala amb l’aire carregat, encara tenim temps d’escoltar un
parell de precs. El primer el formula en Francisco Fernández (ICV-EUiA) i
bàsicament l’aprofita per tirar-se les floretes que abans s’ha tirat l’alcalde
felicitant el 25è aniversari de
L’últim prec i intervenció al Ple és evidentment, com no podia ser de cap altra manera, pel nostre estimat alcalde Manuel Bustos. I un cop més ens sorprèn renyant a tots els grups municipals “excepte l’Entesa per Sabadell” (és a dir, a aquells amb representació en òrgans representatius com el Parlament o el Congrés) perquè deixin de traslladar als Plens les mocions d’àmbit supramunicipal. Fent-se el simpàtic s’adreça a l’Isidre i li confessa: “qui m’ho diria, defensant-lo a vostè!” S’aixeca la sessió!
Ràpidament va marxant tothom; són quarts de 10 i el Barça està jugant a Saragossa. No hi ha temps per perdre. La premsa intenta pescar a qui pot. A l’Isidre li pregunten sobre les mocions que han caigut del Ple. Aquest tema és sens dubte el que està en boca de tothom, i els regidors i regidores de l’oposició no deixen de parlar-ne pels passadissos i fins i tot un cop fora ja de l’Ajuntament. Una canya a la “Teteria” ens ajuda a posar les coses al seu lloc.