Ple municipal de març 2006: ENTRE DISCURSOS I DISCURSETS

El passat 29 de març, valent de mi, vaig decidir assistir al ple de l’Ajuntament. Només seure ja vaig poder observar com estava l’ambient. Somriures a tort i a dret entre l’alcalde i els seus tècnics, determinades complicitats amb certs regidors de l’oposició...., vaig decidir seure a l’última fila. Vaig creure oportú observar des d’una certa distància el desenvolupament de tal acte oficiós.

Mentre repassava el dens i llarg ordre del dia, l’honorable alcalde obria la sessió. Després d’una ràpida part resolutiva, es procedia a citar els noms de les persones a qui es concedien les medalles d’honor de la ciutat d’aquest any. Cada districte havia fet una llarga llista de persones vinculades al món associatiu i la societat civil, i per tant, la seva aprovació era més que evident.

En els següent punt ja entràvem de ple als temes més densos, però alhora més interessants. Des d’Alcaldia el punt més important era l’aprovació del nou Síndic Municipal de Greuges, des del consens de les forces polítiques. El càrrec va recaure en la persona de Josep Escartín, membre–president de l’entitat Actua Vallès. La seva llarga trajectòria en el si del treball associatiu l'avala, en ell cau la responsabilitat d’estar atent a les demandes i queixes del conjunt de la ciutadania. Tenint en compte les situacions de confusió que es produeixen a la ciutat, esperem que sàpiga desenvolupar amb objectivitat i sense pressions governatives les seves tasques. En la ciutat del característic estil del nostre afable alcalde, encoratjar-lo no està de menys.

Després de passar ràpid el punt cinquè d’assessoria jurídica, entràvem en el que seria el punt més escandalós de la tarda–nit. La senyora Montserrat Capdevila va iniciar la seva explicació sobre la posada en marxa del Consorci per la ocupació del Vallès Occidental. Aquest interessant projecte pretén potenciar d’una manera conjunta entre tots els consistoris de la comarca plans d’ocupació que parteixin de la situació real en què es troba a nivell comarcal el teixit productiu. Fins aquí cap problema, tot i sent conscients que els dos Ajuntaments amb més pes al consorci -Terrassa i Sabadell- comparteixin color polític. Però la sorpresa vingué quan es va ratificar el decret de nomenament com a personal eventual de la gerència del consorci.

Després d’una acurada explicació dels objectius del consorci, la senyora Capdevila va encoratjar a un membre de l’oposició a realitzar amb empenta i il·lusió la tasca de la gerència. Per sorpresa de tots, un dels seients de la primera fila, just davant del nostre grup de regidors entesistes, va agrair aquestes paraules, i després de demanar la paraula, somrient i complagut, va explicar els plans d’actuació de la gerència. Tatxin – tatxin...., el senyor Francisco Fernàndez, regidor de l’opositora ICV–EUiA, ja tenia una nova feina. Potser caldria que alguns s’aclarissin en les seves tasques d’oposició?.

Després d’aquesta sorpresa en el camí, el ple va continuar. El rellotge avançava i semblava que l’alcalde no tenia ganes d’anar a dormir. Punt que es parlava, punt que tenia que concloure amb un gran discurs ple d’errors d’expressió i sintaxi.

Vam avançar fins arribar a la gran àrea de Serveis Personals.

Cultura. El sempre simpàtic Manau ens explica desapassionadament el nou pla local de Biblioteques. Per fi Sabadell tindrà biblioteques localitzades de nord a sud i d’est a oest. Fins aquí prou bé, tots els grups municipals el feliciten. Nieves García (Entesa per Sabadell), després de la pertinent felicitació, encara la seva intervenció a demanar quin tipus de relació s'estableix amb les biblioteques escolars.

Nerviosisme i rumorologia al govern, i resposta lapidaria d'en Manau: “ Si vostè no s'ha llegit amb atenció el pla no és culpa nostra” . Ens tracta d’incultes? On és ell tots el matins que els regidors de l'Entesa estan estudiat la seva paperassa?. La seva simpatia ens omple de satisfacció. Burgués (regidor d'educació, PSC):”Nosaltres prestem una gran atenció a les biblioteques escolars senyora Neus...”. Vaja, no n'hi ha prou amb votar-hi a favor, que a més a més els hi has de dir que bonics que són. Buf...

El rellotge avança, entra a tocar quarts de 10 de la nit, i tot es fa cada cop més lent, altra cop l'alcalde insisteix en tancar els temes i continuar fent discursos...., passem punts: 14,15,16,17,18,19,20, 21, 22, 23, 24, 25, 26, 27... fins arribar a la part deliberativa, com si no haguéssim deliberat prou, ara és la part de les mocions dels grups municipals.

Punt 30: Proposició d'ERC perquè es demani l'obertura de dues plantes que no s'utilitzen de l'Hospital de Terrassa. Fins aquí molt bé, tots els grups a favor. Tots? No. El PP diu mostrar-se a favor però al·lega no poder-hi votar a favor degut a què els seus informadors li han comunicat que l'existència d'aquestes dues plantes buides no és del tot cert. Fins aquí l'anècdota.

Punt 31: L'Entesa proposa la creació d'un servei d'adequació de l’habitatge per la gent gran. Fins aquí la proposta sembla que no pugui ser rebutjada, els arguments són ben clars: la població gran necessita cada cop més un suport a la millora dels seus habitatges per tal d'adequar-los a les seves necessitats, facilitant així la seva autonomia.

Però..., un núvol d’indignació recorre el ple, els sociates carreguen dient que ells ja fa anys que ho porten a terme, i que no cal, que la proposta seria millor retirar-la. El PP, gran apèndix del PSC, demana, com sempre, la posada sobre la taula de la moció per consensuar-la. ICV-EUiA, de la mà del senyor Guil, en castellà evidentment, carrega contra la moció al considerar-la poc concreta i fluixa. Mirades d’estupefacció des dels seients de l'Entesa, incomprensió de tot plegat. Per molt positiva que sigui qualsevol de les propostes de l'Entesa, sempre s'han de consensuar, sempre s'ha d'evidenciar el suposat consens de les mocions per part dels grups. Mai podrà sortir públicament que tothom a votat a favor d'una moció de l'Entesa. Al final es deixa sobre la taula, a contracor. Situació esperpentica.

Punt 32: CiU proposa crear una comissió ciutadana que supervisi la construcció de la pista coberta d'atletisme de Catalunya a Sabadell. Fins aquí tot normal, proposta raonable. Tothom a favor, però..., l'alcalde agafa la paraula. El discurs comença i s'eternitza, agraïments a CiU per haver-los felicitat, insisitint que ha sigut l'únic grup que fins aleshores ha felicitat a l'Equip de Govern i ai, ai, ai... l’alcalde s'emociona!!. Recorda la firma del projecte, el boli de la fira guardat...., un gran discurs!!!!, ell és el millor!!, l'únic que pensa en la ciutat!!..., tanca el tema i s'acaba el ple.

Miro el rellotge, un qurt d’onze de la nit, ha estat etern, només pels discursos de l'alcalde ja et venen ganes de fer-li mala cara. Em repenso la meva propera presència al ple, però arribo a una conclusió:: clara i contundent, cal anar-hi per veure tant lamentable espectacle i visualitzar l’única alternativa possible, l'Entesa, i per això cal mirar l'horitzó 2007. Aquesta ciutat necessita un canvi, encara que només sigui per no haver d’escoltar més els discursets de l'alcalde.