L’alcalde fa un recorregut veloç per l’ordre del dia, passen per davant
nostre, sense gairebé vocalitzar, la
lectura dels punts 1,2,3,4…,8,9,10,11,12 i recala al 13, es tracta de
l’aprovació del provisional de la Modificació puntual del Pla General a l’àmbit
de Sant Pau de Riu-sec. Sembla, segons el regidor d’Urbanisme, que tot seran
avantatges: desenvolupament de sòl, més llocs de treball, convertir el possible
polígon industrial que es crearà en un centre especialitzat de referència al Vallès,
l’espai verd que es perdi es recuperarà escampant entremig del terreny
urbanitzat… En alguns moments el discurs esdevé críptic, potser per l’ús
excessiu de tecnicismes? M’han ensenyat que és una tècnica que s’utilitza avui
per dissimular el desconeixement profund del tema, o bé per disfressar una
determinada realitat a l’auditori.
Resposta clara i contundent del regidor de l’Entesa. No tants avantages:
s’expropien uns terrenys del límit amb Bellaterra per urbanitzar-los, es perd
sòl, no queda clar que les empreses que es construeixin al polígon industrial
siguin un model d’indústria neta i avançada tecnològicament, es volen construir
30 habitatges en un espai qualificat de valor ecològic i paisatgístic, per
resldre un problema de quatre habitatges ilegals… caldria un debat ciutadà amb entitats i professionals. No ho
aprova.
ERC estarà “amatent” al desenvolupament del projecte, vot afirmatiu. El
PP que el medi ambient no col·lapsi l’activitat de la ciutat, s’absté. El
representant dels verds, ICV, ho veu com un projecte de futur, centre de
creuament d’autopistes, manera de recuperar llocs de treball i de preservar el
terme municipal fent un polígon a l’entrada de la ciutat? També vot afirmatiu.
El discurs-resposta de l’alcalde va per viaranys indescriptibles: primer
parla de converses amb l’alcalde de Cerdanyola, després diu que a l’any 93 es
van eliminar 18 hectàrees de sòl industrial a la ciutat perquè en aquell moment
el model de ciutat es decantava pels serveis com a protagonistes de l’economia.
Ara el concepte de sostenibilitat del medi ha de ser transversal, etc… Els
partits, diu, han interpretat bé la proposta més enllà de que estiguin a
l’oposició o no, faci molt o poc que hi siguin. Cal baixar del cel i tenir els
peus a terra. Acaba fent un panegíric de Sabadell, blanc de visites
internacionals: xinesos i canaris vénen a veure la nostra bilbioteca Vapor
Badia i el Mercat Central, només li cal matisar que ambdòs són projectes
concebuts anteriorment al seu mandat.
Continua amb l’exposició del regidor d’educació, Ramon Burgués que
defensa l’acord d’assumir el compromís per a la creació de 645 places d’escoles
bressol de 0-3 anys, fins el curs 2008-2009 ara que la Generalitat subvenciona
el projecte amb 5.000 euros per plaça, amb la qual cosa s’amplia la “red”
pública municipal. Es refereix vàries vegades al Ramón Álvarez com el “regidor”
d’educació que ha fet “esforços” sobre aquest tema. Tots els partits es
feliciten de l’esdeveniment, fins el regidor del PP fa una petita broma amb el
malentès del mot emprat pel regidor Burgués “red” pública = republica. La
regidora de l’Entesa, Nieves García, afegeix que l’Entesa fa anys que ho
reivindica i celebra que finalment s’assumeixi la responsablilitat des del
govern municipal i demana que es concreti més en el sí del Consell Escolar
Municipal.
L’alcalde surt amb la cantarella de sempre que les competències en
educació les té la Generalitat i que els ajuntaments no hi tenen
responsabilitats.
Algú ha etzibat una guitza a una ampolla que estava a terra, soroll,
moviments per saber què ha passat, rialles, els regidors es distreuen per no
res.
Arribem al final amb l’aprovació unànime de la moció per crear la figura
del Síndic de Greuges Municipal. Es defineix, millor dit l’Isidre Soler comença
definint el perfil de la persona: de consens, prestigi, independència política,
equanimitat. Els altres partits fan comentaris més o menys encertats, el 70%
dels ciutadans tenen la impressió que els polítics no els escolten (ERC), pas
important per la ciutat, útil per situacions crítiques (ICV), figura de les
grans ciutats, caldrà variacions necessàries del reglament municipal (CiU). I
l’Alcalde completa/esmena la llista d’atributs començada per l’Entesa:
trajectòria professional i social a la ciutat, intatxable, base tècnica.
En les respostes i contrarrespostes es creen confusions, en JC Sánchez
anomena el regidor Civis tinent d’alcalde, l’Alcalde en dues ocasions confon en
Ramón Burgués amb en Ramón Álvarez. Freud baixa, és nostàlgia de “què bé que
estàvem en aquell temps no tan llunyà”? Es vol mantenir la complicitat per
demostrar que aquí no ha passat res, només ha estat un canvi de banqueta, però
en el fons no s’està on s’ha d’estar? Jugant a l’equip contrari i fent
oposició?.
Acabem el ple amb unes quantes preguntes dels partits, p.e. el PP
pregunta perquè s’ha assignat l’organització del dia dels gais i lesbianes a la
Regidoria de joventut, somriures sorneguers entre les files d’alguns regidors.
L’Alcalde respon que això no té res a veure, aquest afer es podia haver assignat
a qualsevol altre regidoria, com a la d’educació, o bé a la de comerç o a la de
via pública… ara ja són rialles obertes. Costa des del públic entendre aquesta
mena d’humor.
Ens n’anem a casa tots contents i amb els pulmons plens d’una atmòsfera
de cofoisme embafador que als assistens no ens deixa gaire conveçuts. Un ple
plàcid.
Sabadell, juny de 2005