El Ple de la crisi
El Ple el comença a escalfar l’Entesa, fent referència als dictàmens del
nou cartipàs, la Nieves García, manifesta el seu rebuig a separar via pública i
trànsit de la policía municipal, així com la separació d’educació i cultura, i
exposa la confusió que pot significar barrejar seguretat i immigració. CiU i ERC també mostren els seus
dubtes amb la nova composició.
A Joan Ignasi Sánchez (CiU) no li sembla adient dir que el nou govern
surt més barat que l’anterior, ja que mai en un ple s’ha parlat de les
retribucions econòmiques dels regidors. L’alcalde respon que mai ho ha fet perquè creu que pot fer política
qualsevol persona independentment de la seva capacitat econòmica i si això ha
sortit com a titular als mitjans no ha estat responsabilitat seva, doncs ells
no poden influir en els titulars dels diaris, però l’alcalde no matisa a quins
diaris es refereix. Finalment tots,
excepte l’Entesa, voten a favor de la nova composició del govern.
Com ja ens tenen acostumats el debat polític comença quan s’han de
pronunciar sobre temes proposats per l’Entesa. En aquest cas dues, de les tres,
mocions d’aquesta organització política ocupen la meitat de la durada del Ple.
En elles proposen la retirada de la confiança als regidors Francisco Bustos i Joan
Manau i que l’alcalde els hi retiri les atribucions que tenen.
La Entesa argumenta que s’ha fet una gestió improcedent dels fets
ocorreguts darrerament a la ciutat, referint-se a Francisco Bustos, i unes declaracions
als mitjans catalans irrespectuoses i criminalitzadores contra l’Entesa i
altres col·lectius de la ciutat, per part de Joan Manau, sense que cap dels dos
hagin demanat disculpes.
Mocions que són rebutjades només pel partit del govern (PSC) i pel PP.
Els partits recentment traslladats a l’oposició, ICV-EUiA i ERC, s’abstenen
al·legant un defecte de forma, ja que l’alcalde és l’únic que té competències
per cessar els regidors dels seus càrrecs. Sembla que no s’han llegit el text
íntegre de les mocions. ERC, jugant a la mediació, afegeix que la proposta no ajuda al diàleg i a la superació dels
conflictes.
El PSC per boca del regidor Joan Carles Sánchez respón com altres
vegades, amb un discurs acusador i retraient moments que suposa similars en conflictivitat
a l’època Farrés (la càrrega policial al 20 N i l’esfondrament de la Ronda Ponent). Ho fa arremetent contra la
regidora Nieves García que formava part del govern en aquell període. Remata la
intervenció esmentant un dossier de premsa amb un recull de frases que
considera falses i atribueix a l’isidre Soler.
El discurs agressiu del Joan Carles Sánchez, obliga a l’Isidre Soler a
defensar-se i acaba fent referència a la situació de violència i amenaces
envers la seva persona per part de JC Sánchez en la Junta de Portaveus
extraordinària, afirmant que tots els caps dels partits allà presents en són
testimonis. Consternació a les files del PSC, pal·lidesa en el rostre de Joan
Carles Sanchez. L’Alcalde exerceix de pater, declara que tot és mentida i exigeix
a l’Isidre Soler que retiri les seves paraules, si no, ell li retirarà la paraula,
de sobte ens veiem transportats al pati d’una escola de primària. Els altres
partits queden descol·locats, cadascú se’n surt com pot, uns diuen que sí que
hi va haver crits i soroll, d’altres que en situacions de tensió ja se sap. El
regidor de l’Entesa es veu forçat a retirar el que havia dit perquè no s’entorpeixi
més la sessió plenària.
Seguidament, i en un ambient més distès, l’Isidre Soler llegeix la tercera moció, ara de suport a
les bases del Parc Agrícola del Vallès amb la finalitat de protegir els espais
naturals de la comarca. Es produeix una aprovació unànime de tots els partits i
una felicitació del PSC per l’encert de la proposta, els altres es fan el longuis .
S’està acabant el Ple, es tanca la part deliberativa amb una pregunta de
l’Entesa sobre l’evolució d’unes mocions presentades al Ple ja fa un any. Amb
actitud condescent, l’Isidre entèn que és complicat respondre ara i ajorna la
demanda per al proper Ple.
L’Alcalde conclou llegint el mateix discurs sobre el que és la política
que va fer en el Ple anterior i ho justifica per una certa similitud d’ambdues situacions.
Sembla que fins hi tot en el plens l’equip de govern tendeix al revival.
Maig de 2005