|
Acord
PSC - PP a Sabadell?
Els resultats
electorals del passat 27 de maig i la manca de suport explícit
de la resta de grups municipals al candidat a l'alcaldia Manel Bustos
varen comportar que el PSC hagués de formar govern en minoria.
Ens trobàvem en una nova conjuntura política que, per primer
cop, permetia veure quina era la capacitat pròpia de l'equip Bustos
per governar la ciutat en solitari. No entenent per governar la imposició,
sinó l'habilitat de convèncer de la bondat de llurs propostes
i de saber influir amb les formes. El PSC però
ha mostrat novament molt poca predisposició per afrontar el repte
de governar en minoria. Si en els anys 1999 i 2003 va fer mans i mànigues
per reduir al màxim l'oposició, posant "tots al govern",
ara tot apunta que el pànic a governar en minoria l'ha portat a
establir algun tipus d'acord amb el PP. Això sí, a un acord
opac i no explícit, un pacte de sotamà. Un acord
PSC-PP que tot fa pensar que no es va gestar a darrera hora. L'alineament
del PP amb el partit del govern quan la resta de grups municipals interposàrem
el contenciós per recuperar la Caserna de la Guàrdia Civil,
i les declaracions durant la campanya electoral del cap de llista, Jordi
Soriano, anunciant la seva disponibilitat de governar amb el PSC ja avançaven
la predisposició del PP a apropar-se al Partit Socialista i la
poca disposició per a afrontar el paper d'oposició. L'abstenció
del grup municipal popular al Ple d'investidura fent alcalde a Manuel
Bustos en primera votació; el seu vot en el Ple de juny favorable
a la proposta del govern socialista per reduir les competències
del Ple i delegar-les a la Junta de Govern, que li permeten aprovar directament
contractacions i altres matèries d'importància; o el fet
de facilitar en el Ple de juliol, mitjançant el vot favorable o
l'abstenció, l'aprovació de la superestructura de govern
farcida de càrrecs de confiança i comissionats, així
com la modificació del Pressupost municipal per al seu finançament,
han acabat d'alimentar les sospites de l'existència d'un pacte
implícit entre el PSC i el PP. Aquesta manera
d'actuar del PP però, no porta a cap altra conclusió que
confirmar que realment s'ha segellat algun tipus d'acord PSC-PP. O és
que tots dos partits defensen polítiques coincidents? La pregunta
és: què n'obté el PP d'aquest pacte?. Està
clar que el PSC hi guanya la garantia de governar com si mantingués
la majoria absoluta. Però, el PP, què hi guanya fent de
crossa d'un govern coix?. Què hi guanya seguint la política
del Partit Socialista i donant per bo tot allò que l'alcalde fa.
Què hi guanya el PP demostrant que no té idees pròpies,
que no és una opció diferent a la dels socialistes? I la ciutat?
La ciutat, que al cap i la fi és el que importa, perd l'oportunitat
de canviar certes formes de governar: sense imposicions, amb una visió
més plural, més oberta, més transparent. En definitiva,
més democràtica. Ambdós
partits hi perden en credibilitat. Els que defensem que la política
no és governar a qualsevol preu, sinó la capacitat de fer
avançar una societat i de resoldre les seves necessitats a partir
d'uns compromisos adquirits amb la ciutadania; els que defensem l'honestedat
i la coherència com a base de la credibilitat política,
no podem deixar de lamentar i criticar aquest possible acord. Probablement
es tracti d'un acord legítim, no ho qüestionem pas, però
un acord a l'ombra, d'esquena a la ciutadania, no és ètic.
En les passades eleccions municipals la gran majoria de sabadellencs i
sabadellenques que varen anar a votar de ben segur que no ho varen fer
pensant que la ciutat podria ser governada per un acord PSC-PP. Per respecte a l'electorat i per clarificació política aquest acord s'hauria de fer públic. La ciutadania mereix conèixer quines són les contrapartides mútues que han acordat els dos partits. La ciutat mereix conèixer fins a quin punt la política municipal pot estar condicionada per aquest possible acord PSC-PP.
Sabadell, 7 de setembre de 2007
|
| Tancar Finestra |