|
LA PROSTITUCIÓ.
Legalització o tolerància zero? Per a la
majoria de tots nosaltres el coneixement sobre aquest tema es limita a
la vessant anecdòtica i exòtica. Ens manca informació
jurídica, i desconeixem la realitat en les seves dimensions social
i humana. Tanmateix, en els darrers mesos, els diaris en parlen amb més
freqüència del que és habitual, la coincidència
de diferents esdeveniments han desvetllat polèmica: són
notícies que afecten al terreny municipal, com l'aplicació
de les ordenances cíviques que prohibeixen la prostitució
al carrer, al nacional i/o autonòmic, com la intenció de
la consellera d'interior de regular la prostitució i a l'europeu,
com la petició a la FIFA per part del Consell d'Europa que codemni
del tràfic de dones al Mundial d'Alemanya del 2006. Tampoc han
faltat reaccions a favor i/o en contra, que responen a dues visions o
enfocaments ben diferents: la visió voluntarista i "legitimista"
que suposa la llibertat de la persona per escollir el que vol fer amb
la seva vida i el seu cos i la visió determinista i de dignitat
humana que explica la prostitució com una sortida forçada
per unes circumstàncies concretes, econòmiques, socioculturals,
sexuals, psicològiques i nega la prostitució com una opció
personal, sinó obligada per a la situació de marginalitat
de la dona. Considera que el cos de la dona és assimilat com una
mercaderia i la dona rebaixada a la categoria d'objecte. Alguns aspectes
preocupants reforcen la visió determinista, com la presència
de les màfies i xarxes de corrupció que hi ha al voltant
de la prostitució, el proxenetisme o el tràfic, la trata
de persones i l'explotació sexual de la dona immigrant, fet que
es dona amb més intensitat els darrers anys coincidint amb l'augment
de l'entrada de persones immigrants al nostre país. El proppassat
29 de març en els debats de l'Entesa per Sabadell es van abordar
alguns dels aspectes legals, humans i socials que giren al voltant d'aquest
controvertit tema. En fer un repàs al mapa jurídic es troben definicions del terme: "És la situació en la que es troba una persona que d'una manera més o menys reiterada, mitjançant el seu cos, activa i passivament, dona plaer sexual a un altre a canvi d'una contraprestació de contingut econòmic, generalment una quantitat de diner". A l'empara
d'aquest concepte legal de prostitució es despleguen articles que
defineixen els delictes relatius a la prostitució. Per posar alguns
exemples, l'article 187 penalitza amb presó de 1 a 4 anys la corrupció
de menors o persones incapacitades, l'article 188 prohibeix la prostitució
en cas que qui l'exerceixi sigui víctima de violència, intimidació,
engany o abusi d'una situació de superioritat o vulnerabilitat
de la víctima. Però en el mateix article es considera un
be jurídic protegit la llibertat sexual i la dignitat personal.
Així, tota persona major d'edat és lliure d'exercir la prostitució
sense coacció ni engany. Es considera delictiu, tot i que no existeixi
engany inicial, la coacció posterior, ex. les dones que ja ho sabien
des del país d'origen que anirien a exercir la prostitució.
Un parell d'exemples més ens mostren com es fila de prim i com
de casuística pot ser la condemna: comet delicte la dona que treballa
a un establiment on s'exerceix la prostitució i realitza actes
insubstituibles perquè aquesta es porti a terme (recepció,
entrega de tovalloles, cobrament als clients, etc) a canvi d'una retribució,
mentre no el comet qui cedeix temporalment, de manera no permanent, una
habitació a una prostituta perquè exerceixi la prostitució.
L'article 318 penalitza amb penes de 5 a 10 anys qui afavoreixi el tràfic
il·legal o la immigració clandestina de persones per explotar-les
sexualment. En l'àmbit
autonòmic, el decret 217/02 (DOGC 8/08/02) fa referència
a la regulació dels locals o s'exerceix la prostitució.
L'esborrany de l'Avantprojecte de Llei dels drets de les dones per a l'erradicació
de la violència masclista, l'article 93 s'hi refereix expressament.
D'altra banda el projecte-esborrany de la consellera d'interior descarta
la prohibició total, es promociona l'autogestió de les prostitutes
de petites cases de prostitució, despareix la prostitució
al carrer i els grans prostíbuls, es pretén donar sortida
a les dones que ho vulguin deixar i es protegeix i dignifica a les que
vulguin continuar. En l'àmbit europeu, ens movem entre dos models contraposats: l'holandès que ha optat per la regulació des de l'any 2000 i es considera la prostitució com un treball, gaudint de prestacions i drets laborals i el Suec que persegueix i penalitza el client. En altres països, excepte Alemanya, la regulació és ambigua. Ara mateix a Finlandia s'ha obert un debat que divideix la societat entre la legalització i la prohibició. Durant els
darrers anys hi ha hagut un augment important de persones que exerceixen
la prostitució a tot el país i les comarques del Vallès
no en són una excepció. Les dones que majoritàriament
formen el col·lectiu de persones que es dediquen a aquesta activitat
són en general persones que estan en una situació de vulnerabilitat.
Les causes d'aquesta vulnerabilitat són moltes, com són
moltes les diferents situacions en què es troben les dones que
formen aquest col·lectiu: economia informal, absència de
mitjans alternatius de vida, coacció o deutes econòmics
( màfies, tant organitzades com familiars), situació administrativa
irregular (dones immigrants que no tenen permís ni de residència
ni de treball), ser el cap de família en solitari, etc. A aquesta
diversitat de situacions hi hem d'afegir dos agreujants: el fet que no
és una activitat reconeguda legalment i, per tant, les invisibilitza,
fent-les encara més vulnerables, i l'estigma que duu associada
la prostitució, que fa que se n'hagin d'amagar, fins i tot del
seu cercle més proper que sovint és qui econòmicament
se n'aprofita. A la nostra
comarca, l'entitat Actuavallès-Actuem va posar en marxa el Projecte
Dona amb la finalitat de millorar la qualitat de vida de les dones que
exerceixen la prostitució, tot fomentant-ne l'autonomia. Als seus
inicis tenia una orientació bàsicament sanitària
i orientada vers la prevenció de les ITS. La realitat, però,
ha fet que s'hagin ampliat molt les activitats que es duen a terme i que
hagi abraçat també, i amb molta força, el vessant
social. Des de l'any
1998 que s'inicià el projecte fins el 2004 s'ha entrat en contacte
amb 663 dones i durant el 2005 s'han conegut 318 dones més. De
totes maneres, durant el 2005, s'ha estat en contacte amb unes 600 dones,
ja que n'hi ha que estan al territori des de fa temps i n'hi ha que són
molt itinerants. La majoria d'aquestes dones treballen a cases de relax
o a clubs; el percentatge de dones que s'estan a les carreteres és
relativament baix (menys d'un 10%). De les dones immigrades que s'han
conegut aquest any (un 88% del total de dones), només n'hi ha un
7% que tenen la situació administrativa regularitzada; de les restants,
el 63%, sabem que estan en situació irregular, i del 30% en desconeixem
la situació administrativa. Aquestes dades ens donen una idea bastant
clara de quina és la situació pel que fa al tema dels papers
de les dones immigrants. És
difícil fer una radiografia tipus de la dona que exerceix la prostitució,
hi ha moltes realitats que la conformen i la idea que sovint donen els
mitjans de comunicació és que la majoria de les dones són
segrestades, amenaçades i obligades, situació que no és
ben bé real. És cert que hi ha casos que responen a aquesta
realitat, però la majoria de les dones hi són per una decisió
pròpia, bé a conseqüència de pressions econòmiques,
bé per manca d'alternatives. Cal dir també que malgrat la
majoria de les dones immigrades saben a què venen, en arribar al
lloc de destí es troben amb una realitat ben diferent a la que
s'havien imaginat. Sovint venen perquè els expliquen que tornaran
el deute molt aviat i podran guanyar molts diners molt fàcilment
i malauradament les coses no van així. A la prostitució
es guanyen diners, és cert, de vegades ràpidament, però
gairebé mai fàcilment. Amb la reflexió
i el debat, els interrogants continuen i augmenten: Quin model europeu és el més adequat i respectuós amb la persona, l'holandès, el suec, o... cal proposar-ne d'altres?
|
| Tancar Finestra |