|
En defensa
del pluralisme polític "Oposició
= crispació?" Aquesta pregunta es feia l'executiva del PSC
local en un article publicat en aquest mateix diari fa aproximadament
un any. A tenor del tarannà i dels actes d'aquest partit concloem
que sí: que per al PSC dirigit pels senyors Manau i Saura fer oposició,
per tant fer propostes, fer crítiques, plantejar maneres diferents
de fer les coses i controlar el govern, equival a crispar. Això
comporta un panorama insòlit en la política del nostre país.
Crispar, fora de la nostra ciutat, significaria insultar i difamar en
lloc d'entrar a debatre amb arguments polítics els arguments dels
altres. Aquí, aparentment, crispar equival a dissentir, a discrepar. A Sabadell
va ser un Tinent d'Alcalde socialista qui va acusar part del jovent de
dur a terme la "kale borroka" a la nostra ciutat i acusà
de manera gratuïta l'Entesa de justificar la violència dels
okupes. Una militant d'aquell partit va acusar públicament l'Entesa
d'estar al darrere de les amenaces a Paco Bustos. L'Alcalde socialista
va acudir a el diari El Mundo per a acusar el Joel Joan, l'Oleguer Presas
i l'Entesa de recolzar públicament els grups violents de la ciutat
(El Mundo, 26.06.2005). El President local del partit socialista insinua
que els contactes amb els okupes, que serien considerats normalíssims
en qualsevol altra ciutat, explicarien les amenaces a un regidor. Ara
una Tinent d'Alcalde acusa l'Entesa amb dades falses de fer demagògia
i de crispar, senzillament perquè l'Entesa va criticar determinats
aspectes de la política sobre la gent gran que són més
que discutibles... En canvi,
criticar les irregularitats clares i comprovades en el procés de
construcció d'una pista de bici-trial, qüestionar la política
urbanística, la manca d'austeritat dels diners públics,
criticar la sospitosa celeritat amb que es resol l'enderroc de l'Euterpe,
presentar propostes per a protegir el rodal, per a recuperar la memòria
històrica, per a resoldre els dèficits de la sanitat o reivindicar
transparència on no n'hi ha això sí és crispar. L'Entesa,
segons el PSC local, s'oposa a tot. Com s'explica llavors que durant el
curs polític 2004-2005 votés el 78,6% a favor de les propostes
de l'equip de Govern i només hi votés en contra el 8,1%?
Com s'entén que el PSC recolzés el 73,3% de les propostes
realitzades per l'Entesa per Sabadell durant el mateix període?
No ens enganyem;
darrere d'aquestes declaracions de dirigents socialistes locals hi ha
una estratègia clara per a confondre els ciutadans i ciutadanes
i per a estendre la macarthyana lògica de "estàs amb
mi o contra meu". El PSC busca etiquetar l'Entesa com a demagoga
i oposada a tot per a tapar les nombroses propostes que fa i que, a més,
sovint són acceptades. Amb aquesta etiqueta, que reiteradament
li volen donar a l'Entesa però que pot afectar a qualsevol altre,
en realitat el que es vol és desviar l'atenció sobre la
important tasca de control i les propostes que fa l'Entesa al Consistori.
En definitiva es pretén despistar amb barroeres armes que denoten
nerviosisme i poca capacitat d'encaixar la discrepància. Aquesta estratègia
del PSC local, semblant a la dels últims anys de l'Aznar, pretén
imposar un Sabadell uniforme, un únic model de pensament. Fora
d'aquest tot és percebut com demagògia, crispació
i fruit d'una suposada estratègia desestabilitzadora. Els socialistes
s'equivoquen amb aquesta forma d'actuar. La ciutadania, n'estem convençuts,
és molt més intel·ligent del que ells es pensen i
no es deixa enganyar amb eslògans, etiquetes i insults buits. L'Entesa,
en tot cas, continuarà treballant, com sempre, amb propostes i
crítiques quan calgui i anirà construint l'alternativa de
Govern que la ciutat es mereix. Sabadell, 24 de febrer de 2006 |
| Tancar Finestra |