Isidre Soler Clarena, Entesa per Sabadell
Després de més de 7 anys de procés judicial, el Jutjat Penal núm. 2 de Sabadell ha fixat pel proper 5 d’octubre el judici pels presumptes delictes mediambientals i contra el territori, comesos al llarg de molts anys a la finca de Ca n’Alzina per part dels seus propietaris i tolerats en tot moment pels governs del PSC.
La finca de Ca n’Alzina compta amb els màxims nivells de protecció ambiental i urbanística. Situada en sòl qualificat de no urbanitzable i de valor agrari pel Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell i de Protecció Especial pel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, forma part de l’àmbit de la Riera Seca-Santiga, protegit pels seus valors ambientals i paisatgístics pel Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell. La masia de Ca n’Alzina està protegida pel seu interès arquitectònic i històric també pel PEPPS i el seu entorn està declarat d’interès d’expectativa arqueològica.
A pesar de disposar de tots aquests nivells de protecció, els seus propietaris no van tenir cap mena d’aturador a l’hora de realitzar un seguit d’actuacions, especialment entre els anys 2000 i 2013, adreçades a modificar radicalment el terreny i transformar el què era una finca agrària en una hípica “d’alt standing” i convertir la masia en un freqüentat restaurant. Tot sense cap mena de llicència.
Van abocar més de 50.000 m3 de terres i runes provinents d’obres fins una alçada de 17 metres per damunt del nivell original del terreny. Van talar més de 150 arbres entre alzines i pins, van obrir camins i van alterar i reomplir torrents. Construïren més de 2.000 m2 de noves edificacions: club social, quadres, coberts, boxes, pèrgoles,…una piscina i van ampliar la masia pel restaurant. Tot això sense cap tipus de llicència, que, d’altra banda, no s’hauria pogut concedir.
Totes i cadascuna d’aquestes actuacions, ben documentades al sumari, es van realitzar pel benefici privat en contra de la legislació urbanística i ambiental. Però no únicament es va vulnerar de manera sistemàtica la llei, sinó que es va violar i menysprear la voluntat majoritària de la ciutat de Sabadell, i que el Ple municipal va aprovar per unanimitat, de protegir aquest i altres espais agrícoles i forestals del rodal pels seus notables valors naturals, ecològics i paisatgístics, imprescindibles per a mantenir la biodiversitat, l’equilibri ecològic i la qualitat de vida.
Unes actuacions presumptament delictives i continuades de les quals el govern municipal en tenia ple coneixement. La Unitat de Vigilància Rural de la Policia Municipal va aixecar acta d’algunes de les constants infraccions que s’hi realitzaven i els departaments municipals van obrir alguns expedients de disciplina, que durant els mandats del PSC mai no van tenir cap conseqüència sancionadora ni de reposició.
A principis del 2013, l’Entesa per Sabadell, va comunicar al govern municipal les irregularitats, li va reclamar informació, còpia de les llicències i va denunciar públicament els fets. El govern del PSC, en lloc de sancionar els propietaris per les actuacions il·legals realitzades, obligar-los enderrocar les construccions i reposar el terreny alterat, va aprovar en Junta de Govern Local del 20 de desembre de 2013, presidida per Marta Farrés – el seu president, Joan C. Sánchez, va excusar l’assistència- un Pla Especial amb l’únic objectiu de legalitzar totes les actuacions fetes il·legalment a partir de considerar-les com a “preexistents”.
Un Pla especial aprovat irregularment a l’haver-se tramitat al marge dels preceptius informes tècnics previs. Els responsables municipals però van incidir perquè els tècnics emetessin informes favorables, a la qual cosa s’hi van negar. Amb els informes negatius dels tècnics municipals i les al·legacions l’Entesa en contra, finalment el Pla especial va ser denegat en la seva aprovació provisional per la majoria del Ple municipal, amb la sorprenent abstenció del PP i de CiU.
En paral·lel, el Jutjat d’Instrucció núm.1 de Sabadell investigava a la peça núm. 6 del cas Mercuri l’abocament il·legal de terres a Can Xupa, la finca veïna de Ca n’Alzina, i l’eventual permissivitat dels responsables municipals de l’Ajuntament de Sabadell. Per aquests fets estan acusats i pendents de judici els exregidors Jordi Soriano del PP, Joan Manau i Ricard Estrada del PSC i l’excap de la Policia Municipal Josep M. Duran, entre d’altres.
Davant la transcendència dels fets i de la inacció i de la manifesta complicitat del govern del PSC, el març de 2014, l’Entesa per Sabadell va interposar una denúncia al Jutjat de guàrdia per les actuacions realitzades a Ca n’Alzina sense llicència, per haver-se iniciat 12 expedients de disciplina urbanística sense conseqüències ni sancions i per haver-se tramitat un Pla Especial amb l’objectiu de legalitzar totes les actuacions il·legals i no legalitzables.
Al llarg de la instrucció del sumari s’han anat confirmant i aguditzant la gravetat de les actuacions realitzades a Ca n’Alzina per part dels seus propietaris, a partir de les inspeccions i dels informes i atestats dels Mossos d’Esquadra, dels informes de diferents tècnics municipals i de les declaracions dels múltiples testimonis que van declarar en seu judicial. Però també va anar en augment l’estupor per com s’havia permès durant tants anys unes actuacions en una finca situada en sòl no urbanitzable i protegida.
El març de 2016, el Jutge instructor, a rel dels informes i les declaracions dels testimonis va imputar a Josep Ayuso, en qualitat de regidor d’Urbanisme i a Maite Morao, aleshores Cap d’Urbanisme, pels presumptes delictes contra l’ordenació del territori i prevaricació administrativa, per la manifesta inacció davant les actuacions il·legals, la suspensió dels expedients de disciplina urbanística i l’intent d’aprovar un Pla especial amb l’objectiu de donar per bo allò que era il·legal. El novembre de 2017, però, la nova Jutgesa instructora va acordar el sobreseïment provisional de les actuacions contra Ayuso i Morao. Una decisió inversemblant al marge, probablement, de criteris judicials.
Així doncs, el proper 5 d’octubre únicament s’asseurà en el banc dels acusats el propietari de Ca n’Alzina, Quirze Elias, al qual les acusacions del Ministeri Fiscal, l’acusació particular, exercida per l’Ajuntament de Sabadell i l’acusació popular exercida per l’Entesa per Sabadell, li demanen de 2 anys i mig a 8 anys de presó pel delicte continuat contra l’ordenació del territori i per delicte mediambiental, multa en concepte de responsabilitat civil, l’enderroc de les construccions il·legals i la reposició del terreny.
Confiem que es faci justícia i que la sentència final esdevingui una lliçó de cara qualsevol intent de malmetre un altre espai protegit d’una manera tan impune. Però també confiem que durant el judici es posin de manifest i es derivin les responsabilitats penals cap a qui ho va consentir durant anys o ho va intentar encobrir, tot i tenir-ne coneixement.
És difícil de comprendre que els propietaris de Ca n’Alzina poguessin transformar la finca de manera tan radical sense cap autorització, poguessin realitzar durant anys activitats i esdeveniments relacionats amb l’hípica sense cap llicència i tinguessin obert un restaurant amb una capacitat per a 120 comensals també sense llicència d’activitats, a pesar de les denuncies de la Policia Municipal i dels tècnics municipals. Tan sols es pot entendre a partir de la tolerància activa del govern municipal del PSC, com a factor imprescindible per a poder fer realitat el despropòsit de Ca n’Alzina.