Sebastià Ribes i Garolera
Sovint durant el plenari, sents comentaris, propostes d’acords o explicacions que des del públic estant, faltats d’informació més precisa, et fan xerricar les orelles perquè les perceps com una contradicció o incoherència. Altres són de contingut tan espès o carregades de neciesa que quan volen passar pels conductes auditius aquests es tanquen, com les valves d’un mol·lusc, per autoprotecció i eixir del Ple amb el cap més serè.
Indiscutiblement el primer xerric a mencionar és el sobrenom amb que serà recordada la sessió de juliol del 2018, “Ple dels xinxes”. No perquè la sala fos ocupada extraordinàriament per aquests insectes xucladors, sinó pel debat temàtic propiciat pels veïns al denunciar de viva veu la lentitud de la resposta municipal a un problema col·lectiu generat pel reciclatge de mobiliari deixat al carrer en el barri d’Espronceda. Compte, el reciclatge també presenta els seus riscos.
Després d’exposar la portaveu del veïnatge els efectes i l’extensió de la plaga de xinxes el regidor de salut, Ramon Vidal, com si el problema que els afectava fos semàntic, va intentar treure ferro a la queixa amb una elucubració sobre el concepte de plaga i sobtadament el timpà va xerricar. Sortosament la regidora d’habitatge, Glòria Rubio, ens va clarificar la situació: sí, el govern, l’administració municipal, va actuar tard però el tema ja feia uns dies que estava sota el control municipal.
La regidora del PSC, Anna Carrasco, defensora d’una de les dues mocions que es van presentar sobre el tema de les xinxes, ens va fer tancar les “valves” quan ens vam adonar que no s’havia assabentat ( o no volia adonar-se) de com havia evolucionat el debat del Ple, al fer escoltar a tothom la lectura d’un discurs de cinc minuts que s’havia preparat, el qual per l’evolució del Ple ja se li havia ranciejat, com el iogurts quan passen de la data de caducitat. Quan li tocà intervenir ja era palès que el govern havia recuperat amb escreix el reconegut retard inicial i s’havia compromès, arran d’aprovar la primera moció presentada per Ciutadans, a millorar la part preventiva per un futur. Cal agrair l’entrada en vigor en aquest Ple del nou reglament municipal, el qual limita la durada de la intervenció a cinc minuts, abans la ponent gaudia de temps il·limitat.
Una altra actuació aprovada que va sonar malament va ser el projecte per a definir les primeres zones de “petó i arreveure” a la ciutat. Zones on el pares acomiaden els infants sense baixar del cotxe i aquests poden arribar a l’escola sense el risc del trànsit. Xerrics… tres zones i totes a l’entorn d’escoles privades? Ja sabem que per algun lloc es comença, però tan difícil era incloure a l’experiència inicial alguna de les 46 escoles de primària públiques que hi ha a Sabadell? A més, aquesta encertada iniciativa sembla que, plaf!, surti com un bolet, un rovelló o un ou de reig si voleu, però bolet. Cap polític va associar la seva implantació al “Pla de mobilitat”, cap referència al “Pla per la millora de la qualitat de l’aire” on indiscutiblement es fa urgent apartar el trànsit dels centres escolars. A més, sembla que aquestes zones no siguin filles dels plans per a la realització de camins escolars segurs o dels esforços per fer veritables escoles de barri i de proximitat. Síntesi amb “etiquetes”: seguretat – escola privada – centre – accés de ciutat – vehicle privat – Sabadell. Després d’aquestes xerricades algú va dir: si fos proposat per CiU…Uf!
S’anuncia: Aprovar inicialment les bases reguladores dels ajuts a persones amb escassa capacitat econòmica que siguin subjectes passius de l’Impost sobre Béns Immobles corresponent al domicili habitual. En resum, subvencionar a les persones amb dificultats econòmiques que no poden afrontar el pagament de l’IBI. Sense cap més explicació i sense veure les bases… pobres orelles!
Totalment d’acord amb la proposta, fins i tot a no fer efectiu l’IBI, però en caràcter de deute pendent sobre l’immoble, no? L’IBI està associat a la propietat de l’habitatge, no tenen capacitat econòmica però tenen un valor patrimonial significatiu. Està previst el retorn de la subvenció a l’erari públic quan millorin les condicions econòmiques o quan es materialitzi el valor patrimonial? De quines famílies parlem? Si són persones grans que els familiars se’n desentenen, bé que la propietat serà heretada per algú, oi? Aquest no ha de retornar a l’erari públic allò que inhumanament no va voler atendre en el seu moment? Bé, és l’aprovació inicial, veurem com acaba, esperem que en les properes sessions tot plegat deixi de ser un xerric més.
En el capítol de precs i preguntes a l’alcalde, també vam sentir un petit xerric polític protagonitzat per Ciutadans que immediatament va ser resolt pel propi l’alcalde. Demanaven complir la sentència de treure símbols polítics de la façana municipal, fent al·lusió a la pancarta que demana la llibertat dels presos polítics. El Maties Serracant va afirmar que a la façana de l’Ajuntament només n’hi havia un de símbol polític i no era precisament la pancarta. Sense esmentar-ho, feia referència a l’enorme logotip que Ciutadans té penjat a la vidriera del seu local municipal, el qual dona a la plaça de Sant Roc.
PD: El Diari de Sabadell va recollir aquest últim xerric atribuint a l’alcalde la resposta que l’únic símbol polític a la sala era la fotografia del rei. És evident que la corresponsalia del diari ja havia tancat les “valves” abans de finalitzar el Ple. Fet plenament comprensible després de cinc hores llargues de sessió.