PANCARTES, SAMARRETES I MEDALLES
La sessió comença amb una petita sorpresa política. El Joan Manau, un dels tres regidors imputats presents al govern, s’ha desplaçat del seu lloc. D’estar sempre fent pinya, situat entre el Francisco Bustos i el Cristian Sánchez, ara deixa l’espai d’un escó entre ell i el seu grup. Sembla voler visualitzar un distanciament personal amb el “bustisme”. El millor distanciament, però, seria seguir l’exemple del seu excompany de grup Ricard Estrada i presentar la dimissió.
Des del públic ja estem acostumats a la presència a cada Ple de persones representants de la plataforma “Soterrament FGC Ara!”. Possiblement per això, per trencar la rutina, avui han procurat ser un grup més nombrós i han estrenat una vistosa samarreta amb l’eslògan del col·lectiu.
Samarretes amb el “Soterrament FGC, Ara”, pancartes i rètols sobre el mateix tema envaeixen la sala: “PSC, CiU Prou de mentides. Soterrament fins al castell ara”, “A Gràcia no feu cap gràcia. A Can Feu ni us hi acosteu si el tren no soterreu!”, “Soterrament ARA!!”.
Al fons, a la paret, una pancarta ens recorda en quin escenari estem: “Sabadell, lliure de corrupció”. Algunes persones llueixen la mateixa samarreta que ja fa temps mostren els regidors de l’Entesa. “Prou corrupció. No imputats” com a rebuig de la presència dels tres imputats del PSC al govern de la ciutat.
Convindreu que tot plegat no és una imatge massa agradable per aguantar-la de cara des de la presidència, durant les cinc hores que dura el Ple. Principalment si es refereixen a tu i al teu equip.
Amb aquest ambient de crispació respectuosa i el públic de gom a gom, s’inicia la sessió amb la concessió de les medalles de la ciutat. La ponent, Ana Maria Carrasco, després de descriure les virtuts per les quals es proposta cada medalla, acaba amb una penosa frase: …així aquelles persones i entitats que aquest any no hagin vist recompensat el seu esforç, estem segurs que pel proper any en seran nominats.
El regidor no adscrit, Antonio Vega, que habitualment no diu res, no se’n pot estar i li contesta: …entiendo que una medalla de la importancia de la Medalla de la Ciudad se tendría que repartir con criterios más restrictivos, lo que no puede decirse es que lo que no se entregue este año, al que no le ha tocado este año, le tocará el que viene; entiendo que es una falta de seriedad…
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, i la Carmen Garcia , portaveu d’ICV, després de felicitar a les entitats i persones guardonades, aporten matisacions en la rutinària concessió de les medalles. La primera ens recorda que el govern fa un any es va comprometre a revisar la forma de les concessions, per evitar el caràcter rutinari en la forma de concedir-les que les pot acabar devaluant, i encara no s’ha fet. La segona insisteix en la revisió de l’actual sistema de reconeixement ciutadà i demana buscar altres criteris més actuals.
Com és costum, tots els portaveus (el PP no) s’han desfet en elogis als guardonats i al conjunt associatiu de Sabadell per mostrar-se tan actiu, potent culturalment i solidària, tanmateix cap polític durant la seva intervenció ha relacionat aquest “potencial” amb la lluita dels col•lectius presents en el Ple i la resistència que expliciten precisament en el lloc on s’aproven les medalles. Grups o col·lectius que a pesar de ser també un dels motors de Sabadell, mai seran considerats des de la Casa Gran mereixedors d’una medalla.
S’HAN RETALLAT LES COMPETÈNCIES MUNICIPALS
El segon tema que desferma un intens debat és la proposta del govern municipal de tramitar, junt amb altres municipis, la defensa de l’autonomia local davant del Tribunal Constitucional en contra de la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l’Administració Local (LRSAL) impulsada pel govern del PP des de l’estat.
Després de trenta cinc anys de recuperar els ajuntaments democràtics, d’atendre les demandes més urgents de la societat i esperar des del municipalisme una proposta de finançament local adient a les activitats que els ajuntaments desenvolupen, la solució que posa en marxa el PP és retallar les competències municipals. Allunyar la capacitat de decisió del ciutadà i destruir els valors de la proximitat: capacitat de prevenció, detecció i actuació. El model d’Ajuntament del PP és similar al model franquista, un ens representatiu sense competències.
El portaveu del PSC, Ramon Burgués, fa un resum de com ha evolucionat l’autonomia municipal d’ençà de la recuperació de la democràcia. Es pregunta per la validesa de la Constitució, la Carta Europea de l’Autonomia Local o els Estatuts d’Autonomia i pels objectius reals del govern de l’estat espanyol. Una brillant intervenció de reflexió i denúncia, però no toca les Diputacions i no explica el tràmit que proposa. Dóna per suposat que el Consistori ja el coneix i des del públic ens quedem in albis.
La Virginia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, recorda que fa un any el Ple va aprovar una moció rebutjant l’avantprojecte d’aquesta llei (fet que no ha comentat el ponent ni es troba recollit en els atesos de la proposta. És ben bé que les coses que s’aproven pel Ple no valen un ral). Qualifica la llei d’hipòcrita perquè sota la denominació de llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local amaga una regressió del municipalisme. En detriment dels ajuntaments, explica, la nova llei reforça les diputacions les quals no són d’elecció directa, és a dir, són contràries al principi de subsidiarietat, criteri bàsic en la normativa europea.
La regidora no ho diu, però s’entén que en un procés democràtic evolutiu passaria tot el contrari, les Diputacions tendirien a desaparèixer a favor d’incrementar recursos als ajuntaments.
La portaveu d’ICV, Carmen Garcia, qualifica la llei d’involució democràtica inacceptable perquè culpabilitza als alcaldes del dèficit de les administracions publiques, amaga la privatització de serveis al traslladar a les comunitats autònomes la formació escolar no reglada i l’atenció a la dependència. Perquè analitza els serveis de promoció econòmica, culturals o esportius només amb criteris de valoració econòmica i en el cas de no superar-los els traspassa a les diputacions. Alhora, afegeix, envaeixen competències de l’Estatut perquè ha de ser la Generalitat qui defineixi el paper dels ajuntaments.
El regidor d’EUiA, Juan M. Mena, fa un repàs de les lleis recentralitzadores que ha posat en marxa el PP, alguna amb l’ajuda del PSOE, remarca. Defensa la unió municipalista contra la LRSAL perquè vol debilitar la primera porta on truca la ciutadania, la porta dels ajuntaments. En conseqüència, afegeix, es debilita la democràcia. El representant d’EUiA abusa del temps fins aconseguir l’encesa de la bombeta vermella, mentre el portaveu del PP va negant amb el cap cadascuna de les afirmacions que fa.
És el torn del portaveu del PP. Només començar la seva intervenció ens deixa anar un allau jurídic sobre qui té les competències per a legislar. Ho fa amb un to de veu que evidencia la lectura del treball d’un negre,… amb tesi doctoral inclosa, on nega en termes jurídics les afirmacions fetes per les portaveus que l’han precedit.
Mentre intento seguir l’espessa redacció, de seguida me n’adono que el cervell ha canviat de centre d’interès i em trobo repassant visualment la sala. Després s’escolta com l’alcalde assenyala la finalització del temps (bombeta vermella) i és aleshores quan, entre expressions de “vaig acabant” i “acabo”, el portaveu es cenyeix a dades locals i retreu al ponent del PSC l’ajut que el govern del PP ha fet directament als ajuntaments i les transferències a la Generalitat per a la mateixa finalitat, com qui dóna a entendre que les administracions locals no saben administrar-se.
El Carles Rossinyol, portaveu de CiU, resumeix l’exposició del seu antecessor i afegeix unes dades: …perquè aquesta diarrea de xifres que ens ha dit, que inclús fa difícil desxifrar, difícil d’entendre, jo li donaré una de molt senzilla, el dèficit de les administracions públiques a data de novembre passat … el dèficit és de 55.841 milions d’euros; d’aquesta xifra a què no sap qui és el que s’emporta el dèficit més important?, doncs el 71% l’administració central de l’Estat, curiós; el segon, amb el 23%, les comunitats autònomes; el tercer, les corporacions locals?, doncs, no, el tercer és la Seguretat Social, amb un 6%; i, aquí s’acaba. …Perquè les administracions locals, el conjunt de les administracions locals, des de fa tres mesos, no és deficitària, és l’única administració que no és deficitària. A partir d’aquí fa una extensa defensa de l’anterior llei de Bases del Règim Local i del paper de les Diputacions, fins que acaba també per la insistència de la bombeta vermella.
Com es pot deduir, finalment s’aprova iniciar el tràmit davant del Tribunal Constitucional només amb els dos vots en contra del PP i el del regidor no adscrit.
INVERSIONS PER DRIBLAR EL PRESSUPOST
Recordem-ho, el pressupost del 2014 encara no està en curs perquè el govern municipal no va tenir la valentia de negociar-lo i per la incertesa de ser aprovat no el va presentar al Ple. En conseqüència la Casa Gran funciona amb el pressupost prorrogat del 2013 i ara proposen fer-ne la primera modificació per incorporar-hi el programa d’inversions. Cal dir que el govern només necessita l’abstenció d’algun grup per aconseguir-ho, així doncs és una negociació fàcil: tu dius allò que et sembla però t’abstens i ja se sap… qui dia passa any empeny.
Estem, doncs, davant d’un dels dictàmens que costa no veure-hi un grau d’hipocresia política o doble discurs en algun grup municipal. Només la coherència entre la postura actual i el seu comportament en votacions anteriors ens pot donar pistes de quina és la intenció real d’una abstenció que possibilita al govern executar el capítol d’inversions o sigui allò que se suposa el fa “maco” davant la població.
El ponent del PSC anuncia el total: 9,3 milions d’euros. I especifica a grans trets els imports que dedicaran a sis partides perquè, diu, el detall està a l’expedient. L’Entesa per Sabadell contradiu al ponent, assegura que no hi ha cap concreció sobre les inversions en l’expedient, ni s’ha explicat a la sessió informativa. Només és coneix un redactat genèric amb un import sense definir el destí dels diners, el govern continua actuant sense transparència, votaran en contra. El Ramon Burgués no replica perquè la Virgínia Domínguez té fama de llegir amb detall tots els expedients, cosa que no acostumen a fer alguns ponents.
ICV diu que no poden votar en contra de fer inversions a la ciutat i tampoc volen donar una bufetada al govern, s’abstindran. EUiA qualifica de “triquiñuela” la proposta. Es volen aprovar les inversions quan el pressupost real no s’ha pogut aprovar, acusa al govern de no fer cap bé a la ciutat amb la seva postura immobilista, votarà en contra.
PP opina que els veïns de Sabadell no són culpables de les limitacions del govern, del seu immobilisme i la incapacitat de negociació, però per no frenar les inversions s’abstindran. CiU no fa cap crítica al govern municipal (ja ho sabem, li està bé), simplement s’abstindran perquè la ciutat continuï viva.
El ponent està satisfet, ja podrà fer bullir l’olla, però li dol la crítica del PP, pel que comenta no se l’esperava tan severa. Agraeix les abstencions anunciades, segurament més de les que comptava.
A la votació sabem que el grup mut, el regidor no adscrit, també s’absté.
DOS MODELS DE CIUTAT
Arribem al dictamen número 10. Interessa a una bona part del públic perquè tracta del nomenament definitiu de qui ha de dirigir Ràdio Sabadell. Ha transcendit que el PSC té un acord amb CiU perquè sigui Manuel Garrido, malgrat aquesta última formació s’havia mostrat públicament contrària a com es gestionava aquest tema des del desgovern municipal.
L’expectativa, com una bombolla de sabó, queda fossa en un instant, l’alcalde anuncia que el dictamen es deixa damunt la taula i es passa als temes d’urbanisme. Alguna cosa grinyola, no tot són flors i violes amb CiU.
La primera proposta d’urbanisme diu: Modificació del Pla General per a l’actualització dels sòls industrials. Cal entendre que actualització vol dir desregulació, homogeneïtzació del usos del sòl. De fet, és la segona versió d’una modificació aprovada fa dos anys la qual incomprensiblement ha estat tot aquest temps aturada
El ponent del PSC, l’home sense paraula, ens llegeix la proposta. La circumscriu als polígons de Can Feu, de Gràcia-nord i Gràcia-sud, del Sud-oest i de Can Roqueta. Es fa, diu, per facilitar la recuperació industrial de Sabadell, perduda amb la deslocalització produïda per la globalització del món. Grans paraules. Dites així sembla una jugada estratègica de gran abast, però una part de l’oposició aixeca la catifa i ens explica que precisament està faltada de la més mínima planificació. Quasi és com anunciar: barra lliure…
De fet estem, una vegada més, davant dels dos models de ciutat que divideixen a l’oposició. El PP i CiU voldrien una ciutat urbanísticament molt poc regulada i deixar a mans de les dinàmiques econòmiques la decisió sobre què s’implanta a Sabadell. L’Entesa, ICV i EUiA defensen una regulació pensada per equilibrar la ciutat amb una presència proporcionada de totes les activitats, on es prioritzi aquelles que aporten un valor afegit.
No és d’estranyar, doncs, que la proposta del PSC rebi el suport immediat del PP, CiU i del regidor no adscrit, sense escarafalls. Tot el contrari dels tres grups restants que no s’oposen a la modificació del Pla General, però sí a fer-ho sense una anàlisi prèvia i sense justificació com es diu des d’EUiA; sense un estudi exhaustiu com demana ICV; o sense considerar que amb el coneixement de la realitat, és possible projectar quines són les expectatives de futur i obrar en conseqüència com proposa l’Entesa per Sabadell.
El Josep Ayuso insisteix: només ens mou l’interès per la ciutat. Això, en boca d’un “bustista”, arrenca somriures entre el públic. Més quan el Maties Serracant acabava d’alertar-nos que s’estan dedicant esforços en desdibuixar el model de ciutat “…obviant el principi bàsic, que tota modificació d’aquest Pla General ha de respondre a l’interès general, a l’interès públic, i no als interessos particulars…”.
El dictamen es resol per majoria absoluta a favor, a l’espera de les al·legacions i de l’aprovació definitiva si s’escau.
VENERACIÓ A L’OLÍMPIA PER A 50 ANYS
Les dues últimes propostes d’urbanisme són temes recurrents, així doncs ja arriben calents al debat del Ple. El primer fa referència a la concessió administrativa d’una part de l’edifici de les instal·lacions de l’Olímpia, altrament anomenada Ciutat Esportiva Sabadell Olímpia. El segon és per desfer el conveni subscrit amb el “Cercle Sabadellès 1856”.
Respecte l’Olímpia, les intervencions del govern i de l’oposició no van més enllà d’una esquematització de les intervencions fetes en plens anteriors.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, després de recordar-nos que es va modificar el conveni amb la Federació perquè no fos una entitat morosa davant de l’administració, posa el dit en el moll de l’os, destaca el temps de la concessió. Cinquanta anys són una eternitat en la gestió municipal, diu, ni tan sols la funerària gaudeix d’aquest període. Quan s’incompleixen els compromisos amb l’Ajuntament, afegeix, vostès ho premien amb una concessió gratuïta durant 50 anys. Tot plegat mostra que no treballen per la ciutat, algun dia sabrem que hi ha darrera de tanta generositat.
El govern no ha incorporat cap de les esmenes proposades per l’oposició. Carles Marlés, regidor d’ICV, ho sintetitza molt bé:
“…per tant, sis missatges concisos i concrets: res a canviat des de què van portar aquesta concessió al Ple de novembre; seguim pensant que s’afavoreixen els interessos de la Federació Catalana de Futbol en detriment dels interessos dels ciutadans de Sabadell; seguim pensant que una concessió per 50 anys, i sense cap cànon, és del tot inaudit; continuem pensant que aquest conveni mai s’hauria d’haver portat a terme perquè no respon a l’interès general de la nostra ciutat ni dels nostres ciutadans; seguim sense saber quan la Federació liquidarà els 850.000€ que ens deuen; per tant, seguim pensant que hem de votar que no a aquesta adjudicació.”
El ponent, Josep Ayuso, nega que amb la concessió es privatitzi un espai públic, com li han recriminat l’Entesa, ICV i EUiA. Però no és capaç d’anar més enllà del banal argument que no caldrà anar a Terrassa per a federar-se.
Com es pot observar ni CiU ni PP intervenen. Sostreure activitat a l’administració pública i privatitzar-la forma part del seu ideari, ideari executat perfectament pel PSC, per què intervenir?
Queda garantida doncs la veneració del “nou déu” (EL PSC INCORPORA UN NOU DÉU A L’OLÍMPIA) durant l’eternitat de 50 anys, gràcies als vots favorables del PSC, PP i les abstencions de CiU i el regidor no adscrit.
DESFETA DEL CONVENI AMB EL “CERCLE SABADELLÈS 1856”
Després de la votació sobre l’Olímpia, s’enceta el debat sobre la proposta de rescissió de conveni plantejada pel “Cercle Sabadellès 1856”. El ponent Josep Ayuso, l’home sense paraula, refusa intervenir quan l’alcalde el convida a exposar els arguments que justifiquen el dictamen. Ens preguntem si la causa és haver rebut massa en els dictàmens anteriors i està KO, o és simple deixadesa davant d’un tema recurrent. Així quan l’oposició inicia les intervencions, el públic desconeix els motius que porten a rescindir el conveni i la vox pópuli es veu obligada a reconstruir els fets des dels pessics de cada intervenció.
Davant de l’absència de la versió oficial l’alcalde dóna veu al regidor Juan M. Mena, d’EUiA, el qual fa servir d’escut argumental l’afirmació que ells van votar en contra de la concessió en el seu moment. No és cert, per dues raons: ells no “existien” perquè aleshores formaven la coalició ICV-EUiA i tots els seus càrrecs electes van votar-hi a favor. Ho van fer amb una defensa exuberant de l’entitat i les virtuts del conveni.
Però en el seu torn, l’home sense paraula, només replica la crítica d’EUiA respecte la falta de control i rigor del govern i assegura que el fet és d’allò més normal quan una entitat no pot assolir els seus compromisos.
Així, les dues intervencions posen de manifest com ni EUiA, ni el govern han preparat amb cura els seus parlaments per intervenir en el Ple. Els dos grups han improvisat sense revisar els antecedents. D’haver-ho fet el Josep Ayuso hauria pogut “destrossar” l’argument inicial de Juan M. Mena. A banda el representant d’EUiA hauria pogut basar els seus arguments des d’una reflexió crítica respecte l’actuació de la seva coalició l’any 2010, molt més coherent i adient respecte allò que representa, i no regalar un argument bumerang al Josep Ayuso. En definitiva, un i altre han obviat el rigor que d’ells s’espera com a gestor i representant de la ciutat.
El representant de l’Entesa per Sabadell, Maties Serracant, explica com a l’any 2010 només la seva organització va presentar al·legacions, les quals no foren estimades, perquè no quedava justificat l’interès públic de la concessió i perquè quan es va conèixer en detall el projecte, que el govern no havia documentat, es veia la impossibilitat de fer una reversió a la ciutat, al cap dels 35 anys, d’unes instal·lacions el sòl de les quals quedava a cavall entre la part privada i la pública. Afortunadament tot això avui queda resolt, afegeix, però amb uns costos per l’administració arran d’iniciar el tràmit d’un Pla Especial Urbanístic per encaix al projecte del Cercle. Per acabar demana que es vetlli més adequadament per l’interès públic.
Davant les crítiques que rep el govern respecte haver afavorit amb lleugeresa a una entitat privada, l’home sense paraula, des del convenciment que no s’han equivocat en res, es pregunta, com es pot preveure que una entitat com el Cercle Sabadellès, del 2010 a dia d’avui, pugui trobar-se en dificultats econòmiques? La pregunta té resposta, però el ponent l’ha feta just quan l’oposició ja no pot respondre segons el protocol de les intervencions.
Com es pot observar cap més grup ha intervingut. Són els mateixos grups que van manifestar plena satisfacció amb el conveni de l’any 2010, CiU, PP i ICV aleshores ICV-EUiA. Avui el tema es tanca amb un acord per unanimitat.
TORNEM-HI AMB LA MASIA DE CA N’ORIAC
Durant la sessió del Ple, la màxima cerimònia dels prohoms, hi ha moments que com espectador tens la sensació d’estar fent el ridícul. Et preguntes quina necessitat tens d’esmerçar temps (a les nou del vespre) en escoltar la rentadora política que ha posat en marxa un grup municipal. Sovint la proposta d’un grup no està relacionada amb una situació a la qual el govern hi dediqui poca o gens d’atenció, sinó amb la necessitat vital de mostrar-se defensor de quelcom agradós a un sector de la població, encara que sigui una obvietat o li falti una base real on sustentar els arguments.
Això ve a tomb de la moció presentada per CiU on demana l’arranjament de la masia de Ca n’Oriac. Tothom sap que les quatre parets que queden pateixen una degradació preocupant. Que el govern municipal està obligat a fer-ne l’arranjament. Que el govern fa quatre anys va canviar la teulada, per evitar filtracions als murs i eludir el possible esfondrament. Que en aquests moments la situació econòmica no permet avançar més i pal·liar l’augment de la degradació ja és molt.
Doncs bé, en la moció CiU demana: Garantir la seguretat del veïnatge davant el risc d’esfondrament. Executar la rehabilitació quan el pressupost ho permeti. Començar ja un procés de participació veïnal per a definir l’ús del nou espai! (si el més calent és a l’aigüera!) Fer un informe on s’expliqui les mesures del govern per evitar la degradació dels edificis del Patrimoni públics i les actuacions legals per tal que els edificis en mans privades els rehabilitin o enderroquin. Sí, CiU preveu l’enderroc com una solució pels privats.
En la seva exposició el ponent de CiU parla de la rehabilitació del patrimoni con si encara estès per a descobrir, i ens explica que les dues últimes propostes (les més objectives) són incorporacions del PP i la condició de fer-ho quan es disposi de diners és una esmena del PSC i EUiA. Així doncs com era la proposta inicial de CiU? Ridícula.
En Maties Serracant, en nom de l’Entesa per Sabadell, ens recorda que el Pla Especial de Protecció del Patrimoni de Sabadell aprovat el 2007 recull específicament tot això que la moció planteja i que el govern municipal ja sap què ha de fer. Tot i així en fa una lectura positivista de la proposta de CiU quan diu que des d’uns mínims ha crescut amb les aportacions. Però dubtem, afegeix, que el govern tingui prou present l’obligació de fer allò que qualsevol propietari privat ha de fer. Justifica el vot a favor que farà el govern perquè els acords no l’emplacen a cap termini ni a cap compromís concret (es confirma doncs, és paper mullat).
ICV comenta que va fer aportacions en la línea del PP però més específiques, i el mateix PP es recrea amb lloances a la masia, al patrimoni, i a l’obligació del govern en vetllar per la seguretat de la població, bla, bla, bla…
Des del govern, l’home sense paraula explica que va mantenir una reunió amb el portaveu de CiU per a comentar-li abastament com la seguretat a la masia està garantida, que no existeix tècnicament la possibilitat d’esfondrament arran de les successives intervencions fetes. A més respecte de la participació, afegeix, el portaveu de CiU va veure com els estudis preliminars encaminen el futur de l’espai a un ús de les entitats. Pel que sembla CiU ha tingut accés privilegiat a informació sobre la masia.
Així doncs quin sentit té la moció de CiU? Si CiU dubta sobre allò que li ha dit el Josep Ayuso (persona de poc crèdit), el que li cal és argumentar per què les seves paraules no són certes i defensar una proposta amb acords que permetin verificar-ho per obrar en conseqüència.
Però el marasme de tabús polítics impedeix qüestionar una proposta sobre el patrimoni, encara que sigui banal, i més si fa referència a la llegendària masia de Ca n’Oriac. Així, la moció és acceptada per unanimitat i CiU en surt satisfeta perquè ha fet bullir l’olla… d’un no res.
Tanmateix la ciutat no ha avançat ni un bocí, però en termes d’eficiència s’ha malmès un mínim de vuit hores de dedicació política als afers del comú (20’ moció x 26 regidors/res = 8h 40’), però ja sabem que l’eficiència i la política sovint són antagòniques.
UNA TAXA INJUSTA, UNA MESA ABSENT
ICV presenta una moció en contra de la taxa posada per la Generalitat sobre l’elaboració dels informes d’estrangeria. El motiu és que els informes són iniciats pels ajuntaments, els quals ja cobren una taxa, i els tanca o finalitza la Generalitat. Així doncs les persones afectades ara han de pagar dues taxes pel mateix informe.
No cal dir-ho, els arguments en contra són contundents i les solucions diverses abans d’aplicar administrativament dues taxes. Alhora, si es confirma la duplicitat, seria clarament una actuació il·legal.Mentre la ponent, Carmen Garcia, fa la defensa de la moció, el desinterès del PSC sobre els seus arguments es visualitza ostentosament a la mesa de la presidència, on els tres màxims representants del Ple es dediquen assíduament a “sus labores“.
—Però si ni l’escolten— exclama una persona que tinc al costat. Probablement és la primera vegada que assisteix al Ple.
Lamentablement això passa sovint. Els components de la mesa haurien de tenir present que ells són la imatge del Ple. No tan sols han de vetllar per un correcte desenvolupament de la sessió, sinó per la imatge de la mateixa i el respecte que cal mostrar quan intervé cadascun dels càrrecs electes escollits per la ciutadania.
CiU reconeix la possibilitat d’il·legalitat de la taxa, per aquest motiu s’abstindrà. El PP reconeix que és una taxa injusta per ser ja satisfeta des de l’administració local, però amb un malabarisme de paraules sobre les competències obligatòries o no dels ajuntaments també justifica l’abstenció.
Així la moció s’aprova només amb el suport del PSC, ICV, EUiA i l’Entesa. Recordem que els temes relacionats amb la immigració, d’una forma o altra couen tant al PP com a CiU.
LA REDUCCIÓ DELS CAP A L’ESTIU
La següent moció la presenta EUiA. Fa referència a evitar els tancament dels CAP a l’estiu. Abans de debatre la moció l’alcalde convida la Rosaura Gómez a intervenir en nom de la Federació d’Associacions de Veïns de Sabadell (FAV), la qual fa un resum històric de l’evolució de la sanitat a la ciutat, acusa de mala gestió als equips directius del Consorci del Taulí, i reclama la posada en marxa de la Comissió de Seguiment o les reunions periòdiques del Consell de Salut, des d’on elaborar un full de ruta amb la participació ciutadana.
El representant d’EUiA, Juan M. Mena, agraeix la intervenció de la portaveu de la FAV i explica com enguany la Generalitat no pot reduir els serveis dels CAP a l’estiu, sense negociar-ho amb els ajuntaments, arran d’un acord parlamentari. És per això que la proposta central de la moció és el compromís de no negociar cap canvi d’horari dels CAP. En aquest sentit demana canviar “in voce” allà on la moció diu “no negociar” per “no pactar” ja que en disposició de negociar, diu, s’hi ha d’estar sempre.
La competència política entre els dos grups de l’antiga coalició ecosocialista entra en joc una vegada més i juga una mala passada a la portaveu d’ICV la qual malda per a mostrar-se més còmplice que EUiA amb la FAV i improvisa una intervenció on esmenta la representant de la federació veïnal, la moció actual i la que no es discutirà sobre la sanitat pública, inicialment proposada pel grup socialista, amb una crítica a la postura d’EUiA respecte el què es va aprovar al Parlament. Tot plegat un garbuix d’arguments desordenats difícils de seguir des del públic. Al finalitzar, però, anuncia el vot a favor.
La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa per Sabadell, destaca com la lectura feta per la FAV ha posat en evidència problemes en la sanitat pública que van més enllà de la proposta de la moció. Fa un resum de quins CAP es van tancar l’estiu passat i demana el pronunciament de l’Ajuntament contra aquestes pràctiques de reduir els serveis de sanitat als barris. Es manifesta d’acord amb EUiA en el sentit de no entrar en el joc de decidir quins són els CAP que s’han d’obrir o tancar.
Des del PP fan una defensa de la sanitat pública “econòmicament sostenible”. Diuen que no els hi consta la massificació a les urgències del Taulí, com diu EUiA, arran dels tancament dels CAP el passat estiu i els hi demana el mateix zel per no fer tancaments a Andalusia on governen amb el PSOE, bla, bla, …
CiU fa una crítica raonada sobre el sentit de la moció. Són de l’opinió que no negociar o negociar sense estar obert al pacte és el mateix i alhora va en contra de l’acord assolit per unanimitat al Parlament respecte fer una negociació entre la Generalitat i els Ajuntaments per evitar decisions unilaterals.
Ara entenem una mica més què va passar al Parlament. Explicat així EUiA es contradiu amb la moció que presenta, no defensa allò que ha tolerat a la cambra catalana. Allà va acceptar negociar i aquí demana que no es pacti.
Cristina Moreno, en nom del PSC utilitza arguments similars als del PP (on es posa en evidència el diàleg permanent entre les dues formacions) sense arribar a Andalusia. Qüestiona les dades explicitades sobre els CAP tancats, assegura que no va significar cap daltabaix pel servei d’urgències del Taulí i es mostra favorable a discutir i negociar el servei amb la Generalitat.
En Juan M. Mena li replica amb l’afirmació que la Montserrat Capdevila, com a parlamentària del PSC a la Comissió del Parlament on es va tractar el tema, va reconèixer, afirmar i explicitar que les retallades dels horaris als centres d’atenció primària van massificar el Taulí. Demana doncs, concordança amb el que s’afirma allà i es diu aquí. Respecte el PP li retreu la política feta a la comunitat de Madrid, bla, bla…
El representant d’EUiA, com a parlamentari, juga amb avantatge respecte temes a cavall entre el Parlament i l’Ajuntament, llàstima que avui tal com han redactat la moció també queda en qüestió la seva coherència política. En qüestió perquè no tenim la informació del debat parlamentari que ens permeti valorar o matissar les afirmacions fetes des de CiU i EUiA.
La moció no prospera pels vots en contra del PSC, CiU i l’abstenció del PP.
LA SENYERA
Quarts d’onze de la nit, el paner ja rebutja insistentment la duresa de la cadira, però encara queden tres mocions. Així doncs, toca anar carregant alternativament el pes del cos a les natges.
Ara s’inicia el debat de la segona moció de CiU, la proposta de la qual no és gaire més sòlida que la primera. Avui els acords proposats pels convergents són paper de fumar. Tanmateix aquesta és matèria sensible, es nota d’un tros lluny que tots plegats no saben com enfocar la petició de la coalició convergent de col·locar una senyera en un lloc cèntric.
Si perquè és la senyera diuen que sí, constarà que es posa al centre perquè l’ha demanada CiU i si diuen que no, estan en contra del símbol del país. El fet que s’hagi incorporat a la sala públic convocat per l’ANC, en espera de la propera moció sobre el dret a decidir, també condiciona el to de les portaveus.
El ponent, Carles Rossinyol, fa una defensa de les seves creences sobre els símbols i el que representa la senyera per a Catalunya. Un discurs, breu, però amb arguments de trenta cinc anys endarrere. A l’acabar demana pal i senyera al Passeig, de dimensions similars a la d’altres municipis, com si parlés de la primera que s’instal·larà a Sabadell.
La portaveu d’EUiA, és la primera en intervenir i això l’atrapa perquè no sap com evolucionarà el discurs dels altres grups. Sense emprar la desimboltura verbal habitual, com qui busca les paraules més adients, es qüestiona la petició, el lloc i el moment. És de l’opinió que a Sabadell aquest fet ja està resolt amb la senyera del Parc de Catalunya. Anuncia l’abstenció i alhora manifesta la disponibilitat a canviar el vot. Tot plegat fa entreveure que no està massa convençuda de la solidesa dels seus arguments.
Des d’ICV s’han disparat els anticossos contra CiU. La portaveu Carmen Garcia diu que la moció els ha deixat perplexes, la trobem estranya, allunyada dels problemes més importants de la ciutat i del país. Concreta que: “la culpa no la té la bandera, pobra bandera, la qual respectem moltíssim”. Per això, afegeix, per respecte a la bandera, no podem acceptar un ús partidista com el que se’ns proposa en aquesta moció.
La intervenció més política i feta amb fermesa la propicia el Maties Serracant de l’Entesa per Sabadell. Primer demana dignificar la bandera situada al Parc de Catalunya, avui en un estat lamentable. Després, si cal, qüestionar-ne la seva ubicació que no passa per ser un lloc cèntric, pel fet de ser cèntric, sinó observar si és possible associar-hi un altre simbolisme que la reforci, seguint l’exemple de Barcelona.
En qualsevol cas, demana amb èmfasi, que la decisió sigui col·lectiva, “… són les banderes, les que tenim col·locades en nombrosos balcons de la ciutat de Sabadell, i de les viles i pobles d’arreu de Catalunya, les que fan visible la dimensió i el caràcter de les reivindicacions d’aquest país…” I recorda a CiU que el país no només s’ha d’identificar amb una bandera. Ens aixopluga una mateixa bandera, diu, però el seu model de país no és el nostre i decidim el vot en funció d’això.
Pel to d’enutjat és evident que qui es troba més incòmode és el portaveu del PP el qual passa de ridiculitzar la proposta a fer el ridícul quan diu que: “… la bandera oficial de Catalunya és la de les quatre barres, la que va crear Sant Jordi, amb la seva sang, després de salvar de les garres del drac a la seva estimada…” Tot això per poder retreure a CiU la presència d’estelades en els seus actes. Tanmateix no es veu amb cor d’anar més enllà d’un discurs estripat i manifesta que per respecte a la bandera de tothom s’abstindran (sic).
El representant de govern municipal, Josep Ayuso, amb una intervenció planera i políticament asèptica posa llenya a l’altra banda i es fa evident l’acord que ja té amb CiU. Si la ciutadania se sent orgullosa amb el símbol de la bandera, diu, no hi cap problema en posar-ne una en un espai cèntric de la ciutat, només cal decidir exactament a on és més adient.
La resposta del PSC pel que sembla no era esperada i el PP replica amb l’”amenaça” que demanarà posar-hi les quatre banderes. Cal buscar un lloc amb espai, afirma, i demanar pressupost per a quatre pals.
La moció és aprovada amb els vots del PSC i CiU. Els altres grups, per motius molt diferents, s’han abstingut. Ara caldrà veure com es resol això “de dimensions similars a la d’altres municipis” perquè la grandària també importa i és susceptible de ser polititzada.
MILLORAR ELS SERVEIS A L’ESTIU
L’Entesa per Sabadell proposa planificar una obertura més àmplia dels Centres Cívics durant els mesos de juliol i agost, acompanyada d’una programació de dinamització social i cultural, i estudiar actuacions per potenciar l’ús del transport públic durant els mateixos mesos. Alhora demana considerar actuacions similars en el període nadalenc.
La portaveu, Virgínia Domínguez, argumenta que els hàbits socials en els darrers anys han canviat i actualment ni la ciutat es queda deserta durant el període de vacances, ni les empreses tanquen durant tot el mes. Per tot això, diu, el fet de reduir els serveis durant el període estival és una rutina que ja no queda justificada.
EUiA i ICV es manifesten a favor. EUiA critica que es faci una lectura economicista de la cultura: cost segons nombre d’usuaris. ICV, defensa una prova pilot per conèixer l’impacte real de l’ampliació horària. CiU també confirma l’adhesió i agraeix la incorporació del seu afegitó sobre el període nadalenc.
El PP, una vegada més, amb la seva postura ens anuncia subliminalment quina serà la posició del govern, el qual protocol·làriament intervindrà l’últim. En resum diuen que l’ajuntament ha de ser auster per col·laborar en la sortida de la crisi i deixar per uns altres moments l’ampliació dels horaris de les biblioteques i dels centres cívics durant els mesos que, per la bonança del temps, la gent fa més vida al carrer.
Acabem de descobrir una variant dolça de la medicina de carrer del PP: si no pots pagar la hipoteca, al carrer; si no tens feina pots recollir ferralla al carrer; si et falta menjar al carrer hi ha contenidors; i de cara al bon temps deixa’t de cultura que on millor s’està és al carrer.
En efecte, el PSC per boca de l’Ana Carrasco repeteix, amb les mateixes paraules, els arguments exposats pel PP (sense enviar la gent al carrer). Sorprèn, però, quan diu que seria bo estudiar i veure l’evolució dels usuaris en el període estival i per això ha demanat a l’Entesa deixar la moció sobre la taula.
Que gestionen sense dades? És al govern a qui li correspon justificar la seva activitat fent la recerca de les dades necessàries. Ella hauria d’haver sustentat la seva intervenció amb l’aportació de les dades actuals acompanyades de simulacions concretes i no demanar deixar la moció sobre la taula amb l’excusa de fer-ne un estudi. Senyora Carrasco, què és això de presentar-se al Ple amb les mans a la butxaca? El fet de gaudir del paraigües del Bustos no l’eximeix de fer els deures. O sí?
La portaveu de l’Entesa per Sabadell lamenta que, després de dies de ser coneixedors de la proposta, avui, cinc minuts abans de començar la sessió, el PSC hagi demanat, sense fer cap oferiment, postergar el debat de la moció. La Virgínia Domínguez suggereix un seguit de possibilitats diferents a la concretada a la moció i dedueix que el govern, amb la seva miopia política, no té cap interès en millorar els serveis actuals, perquè no s’ha esforçat gens en millorar la proposta o buscar-ne alternatives.
Feta la votació, els centres cívics i les biblioteques tindran horaris restringits a l’estiu pels vots en contra de la moció del PSC i l’abstenció del PP.
PROPOSTA A FAVOR DE LA CONSULTA
Arribem a les acaballes de la sessió amb la moció a favor de celebrar la consulta. La proposta és un pas més, després de reconèixer en el Ple del passat octubre el dret a decidir.
Els continguts de la moció han estat negociats pels representants locals de l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) per tal d’aconseguir l’adhesió de la majoria. Així, formalment, la moció és presentada per a tots els grups municipals excepte el PP.
Els acords recullen explícitament:
PRIMER. La constatació de l’acord entre una majoria de les forces polítiques parlamentàries catalanes, de la voluntat de fer possible la celebració d’una consulta on el poble de Catalunya pugui decidir, de manera lliure i democràtica, el seu futur col•lectiu i el de les relacions entre Catalunya i Espanya.
SEGON. La necessitat que el Govern d’Espanya i el Govern de Catalunya busquin el diàleg i el pacte, per tal de fer possible la consulta, amb transparència, acordada i en el marc de la legalitat.
TERCER. Que l’Ajuntament de Sabadell, d’acord amb el que s’estableixi legalment, doni suport a la Consulta per decidir el futur polític de Catalunya i faciliti les infraestructures i mitjans que calgui per la seva realització.
QUART. Demanar als mitjans de comunicació de titularitat pública, tant de l’Estat com de la Generalitat de Catalunya, i vetllar especialment en el cas dels de titularitat de l’Ajuntament de Sabadell, l’exercici de la seva funció informativa en un marc d’estricta neutralitat envers les diferents opcions plantejades en la consulta.
CINQUÈ. Manifestar el respecte institucional d’aquesta corporació als acords que majoritàriament s’adopten al Parlament de Catalunya per tal de que el poble català pugui decidir i ser consultat.
SISÈ. Trametre aquests acords als grups parlamentaris del Parlament de Catalunya i del Congrés de Diputats, a les entitats de Sabadell, a les entitats municipalistes (FMC i ACM), a l’Associació de Municipis per la Independència (AMI) i a l’Assemblea Nacional Catalana, així com donar publicitat d’aquests acords a través dels mitjans de comunicació.
Coneguda la posició inequívoca de CiU, l’Entesa per Sabadell, ICV i EUiA només cal ressaltar que donada la postura del PSC a nivell nacional es fa una mica estrany el seu suport a la proposta, situació que aprofita el PP per acusar-lo de trencar les regles del joc dins del marc democràtic i convertir-se en una organització sense referents d’alguna cosa.
Finalment la feina feta per l’ANC fa història: la moció és aprovada per l’aclaparadora majoria de 23 vots a favor i dos en contra del PP. Cal comentar que ja eren absents: el regidor no adscrit Antonio Vega i la portaveu de EUiA Maria Sol Martínez.