Lluís Perarnau. Coordinador de l'Entesa per Sabadell
Quan la plantilla de Panrico de Santa Perpètua va cap a la sisena setmana de vaga indefinida cal ressaltar, abans que res, l’increïble demostració de força i determinació que estan portant a terme les treballadores i treballadors. Un autèntic exemple de cara al conjunt del moviment obrer, sobretot en aquest context de xantatge permanent per part de les multinacionals i dels grans grups econòmics i financers.
Fixem-nos també en un parell de punts clau d’aquesta lluita. El primer, l’actuació de la direcció de l’empresa. Panrico es troba en mans d’un fons de capital risc, Oaktree, que va posar al capdavant de l’empresa Carlos Gila, un “expert en reestructuracions”, un superdirectiu amb superretribucions i amb un historial a empreses com la Seda i Azucarera Ebro. Inicialment el pla comportava 1.900 acomiadaments (el 50% de la plantilla de les cinc plantes de producció) i la reducció de salaris d’entre un 35% i un 45% per als “supervivents”.
Quatre setmanes de vaga després, el pla de l’empresa consisteix en 745 acomiadaments i una rebaixa salarial mitjana del 18%. Aquest segon pla és el que UGT, vergonyosament, va acceptar com a preacord i el que la direcció de l’empresa insisteix que és l’únic sobre el que està disposada a “negociar”. L’actuació de la direcció de Panrico em recorda la manera d’actuar dels americans a la guerra del Vietnam: destruïm les preses i les rescloses, inundem els arrossars, provoquem una fam generalitzada i després, a “la mesa de negociacions”, oferirem “la salvació” a una població exhausta i adotzenada.
Per sort, el xantatge de la direcció de Panrico no ha fet efecte i la plantilla de Santa Perpètua ha rebutjat amb contundència el pla presentat a votació. Dels 219 participants a la votació, només 2 vots van ser a favor del pla, 217 en contra. El resultat de la votació a Santa Perpètua ha capgirat el sentit de les votacions a la resta de centres de producció. Amb els vots de Santa Perpètua sumats als de les altres plantes, el preacord surt clarament rebutjat.
Ara és quan CCOO ha de demostrar estar a l’alçada del repte que comporta aquesta lluita. La lluita dels treballadors i treballadores de Panrico no pot continuar aïllada. És incomprensible que havent-hi altres empreses en conflicte a Sabadell i la comarca (Alupu, Johnson Controls, Alshtom, Delphi…) no s’hagi convocat ja per part de CCOO una mobilització conjunta de totes elles. Com també és incomprensible que diumenge passat, a la manifestació que va recórrer Sabadell en solidaritat amb la vaga de Panrico, no es veiés una implicació més activa en la convocatòria per part de la unió comarcal del Vallès. De fet, la manifestació va ser per iniciativa de la plantilla de Santa Perpètua i dels col·lectius i organitzacions que estem donant suport a la lluita, com l’Entesa per Sabadell i les Candidatures Alternatives del Vallès, entre d’altres, com el Procés Constituent, la FAVS i la PAH.
A què esperen la unió comarcal de CCOO i les CCOO de Catalunya per convocar una gran manifestació en contra dels plans criminals de Panrico i els d’altres empreses en la mateixa situació? Saben perfectament que una crida a la mobilització en contra dels xantatges patronals tindria una resposta massiva per part de la ciutadania i que seria d’un ajut inestimable per a les treballadores i treballadors en vaga, a Panrico i arreu.
És l’hora d’actuar de la forma més conseqüent i ferma en la defensa dels llocs de treball i les condicions laborals, en contra dels xantatges patronals i d’aquesta onada de “pànic i destrucció” amb què pretenen doblegar-nos. Les treballadores i treballadors de Panrico saben qui és al seu costat en aquesta lluita. Ara falta que CCOO, CGT i els sindicats que donen suport a la vaga, però sobretot CCOO pel pes que té al Vallès Occidental, posin data a una gran jornada de mobilització en què conflueixin totes les empreses en conflicte. Sí, es pot vèncer el xantatge del fons d’inversió propietari de Panrico! Prou acomiadaments!
Caixa de resistència de la vaga de Panrico: 2100 3161 38 22000 94458