Crònica del ple municipal, per Sebastià Ribes i Garolera
ELS MERINALS CONTINUARAN A L’ESPERA
Mentre em dirigeixo cap a l’Ajuntament, per a assistir al Ple ordinari de juny, em crida l’atenció la gatzara que recorre tots els carrerons adjacents. Alguna moguda escolar, em dic, amb el bon temps arriba el final de curs. Vet aquí la meva sorpresa quan a l’arribar a la plaça de Sant Roc veig que el “musical” el protagonitzen els sindicats en defensa de les condicions laborals del personal municipal i els afectats pel tancament de la Rostisseria Montserrat (un afer de llicència d’activitat). Caram! S’han assegurat la sonorització.
A la sala de Plens el so hi arriba amb una intensitat inusual, sembla que la sessió es realitzi al mig del recinte firal de la Festa Major, res a veure amb les xiulades fetes en altres moments per les associacions veïnals.
Des de la primera fila del públic, es fa difícil seguir les intervencions de cada portaveu. La presidència, però, impassiblement inicia la sessió i després de congratular-se per la reincorporació de la portaveu de l’Entesa per Sabadell, enllesteix amb un tràmit formal l’aprovació dels tres punts primers.
Seguidament s’enceta el debat per aprovar la modificació que proposa l’Incasol al conveni del sector d’Arraona dels Merinals, respecte la construcció de nous habitatges, trasllat dels veïns i enderroc del pisos afectats d’aluminosis. El ponent, Josep Ayuso, defensa la proposta de la Generalitat com si fos una esmena a un conveni nou, obvia tota la història d’un llarg procés ara situat en el últim tram, però que fa quatre anys està a l’espera d’executar la demolició dels últims blocs abandonats. Entretant el veïnatge aguanta el risc, la insalubritat i la mala imatge que ofereix la zona.
Les intervencions de l’Entesa per Sabadell, d’ICV i d’EUiA (cap més grup intervé) recorden el retard del programa de canvi d’habitatges, alhora que destaquen la falta de garantia en complir els nous terminis proposats. EUiA es mostra preocupada pel tracte que rep el veïnatge, ICV destaca que el govern s’ha adormit en la gestió i l’Entesa denuncia que no serveixen de res els acords de ple, doncs temps endarrere es va aprovar una moció per accelerar el procés de demolició i avui el govern municipal fa una proposta que dilata el problema, com a mínim fins l’octubre del 2014.
Òbviament el ponent actual, l’home sense paraula, nega l’aturada del procés… i repeteix alguns dels arguments inicials. Finalment, l’enderroc dels actuals pisos abandonats d’Arraona no es realitzarà fins a finals del proper any amb el visiplau del PSC,CiU, PP i el regidor no adscrit. Entesa, ICV i EUiA s’abstenen, o sigui, implícitament reconeixen el predomini de la responsabilitat de la Generalitat en aquest tema.
El punt següent proposa adjudicar definitivament l’explotació d’una parcel·la municipal, situada a Can Roqueta, per deu anys. Això significaria per les arques municipals un ingrés de 76.000 euros anuals. La proposta sembla interessant, però té càrrega de profunditat. A l’ordre del dia s’hi pot llegir: per a la construcció… d’un centre de treball, relatiu a una activitat productiva. És evident què amb aquest enunciat s’escamoteja a la persona lectora el tipus d’activitat. Els regidors de l’Entesa i de CiU, durant la seva intervenció, expliciten que a la sessió informativa no es va donar prou informació i lògicament les seves suspicàcies i recels van augmentar.
Tal com explica l’home sense paraula, no sols es tracta de l’explotació d’una parcel·la municipal, també significa un canvi d’emplaçament d’activitat per part de l’empresa licitadora. És l’empresa de ciments situada a Can Feu que ara es traslladarà a Can Roqueta. L’oposició tem que el resultat només sigui el canvi de lloc d’un focus de contaminació ambiental. Tal com especifica EUiA, per demanar un estudi de contaminació ambiental, la nova instal·lació quedarà situada a 350 metres d’una escola de bàsica i a 400 dels nuclis d’habitatges de la zona. El ponent assegura que el control de la contaminació quedarà regulat a la llicència d’activitat. Finalment amb el vot en contra d’EUiA i l’abstenció de l’Entesa, ICV, CiU i el regidor no adscrit, s’aprova la proposta de l’adjudicació.
Després de quasi una hora de Ple, durant la qual la sonoritat del “firaires” a la plaça s’ha mantingut amb intensitat, s’inicia el debat de l’últim punt dels proposats pel govern municipal. El grup d’empreses que va guanyar el concurs per a la renovació de l’enllumenat públic, demana endarrerir la posta en marxa del servei. L’incompliment del calendari previst és perquè l’empresa “Philips” no facilita els materials segons les prescripcions fixades i cal cercar un altre proveïdor.
És un dictamen que afecta a una de les contractes de major volum dels darrers anys i la correcta gestió pot donar uns resultats rellevants per la hisenda local, com ja vam comentar en el seu moment. Possiblement per això el ponent del PSC, Cristian Sánchez fa una exposició del problema amb arguments a la defensiva davant les possibles queixes de l’oposició.
Tanmateix el problema i la previsible solució és de caràcter tècnic, a banda el govern ja ha iniciat els tràmits per aplicar un sanció a l’empresa. Tot plegat només provoca que CiU iradament recordi les magnificències amb què va ser presentada la contracta al Ple. Així només amb el vot en contra de CiU i l’abstenció de la resta de grups es dóna el vistiplau a la pròrroga.
PER QUÈ SERVEIXEN LES MOCIONS?
Tot just començar el debat de les mocions de l’oposició, com si la xaranga a la plaça fos dedicada només al govern municipal, s’atura. Durant una hora, ha estat difícil seguir els comentaris dels nostres representants polítics.
Ara, amb el sobtat silenci, dóna la impressió que la sala hagi entrat en una situació de xoc, de paràlisi. Res d’això, com si la megafonia s’hagués apropiat de les paraules, aquestes recorren l’ambient sense dificultat, la sessió es normalitza, les orelles es relaxen.
ICV presenta (EUiA secunda) dues mocions d’impacte social i d’efectes institucionals, o sigui per ser resoltes al Parlament. La primera fa referència a la creació del Fons Social d’Habitatges de Catalunya i a obrir una línea d’ajuts pel lloguer dels habitatges. La portaveu, Carmen Garcia, en fa una defensa correcta. Vull dir breu, concisa i sense repetir-se. Els arguments que fa servir i els punts que proposa són políticament encertats i semblen tècnicament correctes. Davant d’això deixa pocs arguments per qui no vulgui votar, per raons ideològiques, la proposta.
Aquesta vegada, però, la crítica més objectiva la rep del regidor no adscrit. Aquest, amb to pragmàtic, li fa observar la contradicció i la pèrdua de temps que significa fer mocions amb propostes pel Parlament des d’un ajuntament on s’hi troben representats els mateixos partits que estan a la cambra legislativa, excepte l’Entesa. Més quan l’Ajuntament no té cap incidència real al Parlament.
Amb la intervenció de CiU es confirma que la mateixa proposta ja està en tràmit al Parlament a proposta d’ICV-EUiA i alguns dels punts que es proposen a la moció ja estan acceptats. Més raons a favor del regidor no adscrit. De fet, si es vol difondre la proposta, el fet de trobar-se en tràmit al Parlament no té perquè evitar parlar-ne en el Ple local, el que passa és que hi ha un cert abús a nivell municipal d’aquesta opció. El portaveu del PP, com a bon “cunero”, mira cap a Madrid, ens explica les actuacions virtuoses en matèria d’habitatge del govern central i afegeix que el vot del grup serà en solidaritat al govern de la Generalitat.
Julià Moltó, en nom de l’Entesa per Sabadell, recorda que l’abril es va aprovar una moció on es demanava: que el 50% dels habitatges del banc dolent fossin dedicats a lloguer social; que la Generalitat fes un seguiment d’ajuda de les famílies desnonades; que el govern central aturés els desnonaments a l’espera de la nova normativa; que l’Ajuntament deixés d’operar amb les entitats bancàries promotores de desnonaments al municipi.
De fet va ser una moció similar a la criticada pel regidor no adscrit, on de les tres primeres propostes mai en sabrem res. Però la persona asseguda al meu costat em fa observar com fora d’interessant conèixer allò què ha fet el govern municipal respecte l’última. No costa gaire d’imaginar…, penso, a pesar de la intervenció súper carregada de paraules socials que està fent a favor de l’habitatge social la Marta Farrés, en nom del govern municipal.
Finalment, amb l’abstenció del regidor no adscrit i els vots en contra de CiU i PP, s’aprova la moció amb l’afegitó de comunicar-ne el resultat al Parlament.
El contingut de la segona moció tampoc es pot resoldre a l’Ajuntament, però està molt lligada a la gestió municipal del residus. Ha estat impulsada des de la Diputació pel grup d’ICV-EUiA. Proposa l’acord sobre onze punts relacionats amb el nou conveni a signar entre l’Agència de Residus de Catalunya i “Ecoembes”, el grup que gestiona en nom de les grans empreses comercials l’eliminació dels envasos dels contenidors grocs. Un dels punts rellevants és en contra de la proposta de reduir en un 10% l’aportació que actualment reben els ajuntaments per a recollir-los.
Aquí la portaveu fa una intervenció excessivament llarga, amb un contingut que es fa més espès perquè l’acompanya de dades tècniques difícils de seguir des del públic. El regidor no adscrit, amb paraules amables perquè no sembli una picabaralla, surt amb el mateix argument de la moció anterior. La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez destaca com un dels punts és avançar cap a un sistema de devolució d’envàs. Alhora recorda que el 2004 es va aprovar una moció per elaborar un pla de reducció de residus i després de 9 anys encara no s’ha fet res. Així doncs el nou regidor —mira al Cristian Sánchez— té una vella moció aprovada damunt de la taula, diu.
El PP fa un discurs ambivalent, en defensa d’Ecoembes i dels Ajuntaments, diu no tenir clar com s’hauria de redactar el nou conveni i anuncia l’abstenció. CiU explica que ja s’està tancant el nou conveni fruit de la negociació amb la Federació de Municipis i de l’Associació de Municipis (punt sisè de la moció), per tot això no té cap inconvenient en votar a favor.
Cristian Sánchez, en nom del govern afirma que si es fa una bona implantació del retorn de l’envàs hi col·laboraran. Ens queda clar, “si és fa”, ells no promouran res, possiblement per això deixa sense resposta la interpel·lació que ha rebut de la Virginia Domínguez.
A continuació intervé l’alcalde i ens diu que ara hi ha el mateix percentatge de quilos de residus per habitant que l’any 1998. Una reducció significativa que alhora li preocupa, diu, per la seva correlació amb el poc consum. La Virgínia Domínguez li fa observar com en la conjuntura actual i amb 9 anys aplicant un possible Pla de reducció de Residus, l’impacte seria molt menor.
L’alcalde afegeix que el cost actual del tractament dels residus a Vacarisses és el què és i no és possible reduir-lo. Manifesta el desig que el retorn del consum no signifiqui un increment dels residus, però anuncia no conèixer cap experiència en aquest sentit. A continuació la proposta queda aprovada amb els vots de tots els grups, excepte l’abstenció del PP i el regidor no adscrit.
Entre les mocions que no poden anar més enllà de ser un paper “dedicat” a altres institucions i les no executades pel govern municipal, al finalitzar el debat ens preguntem: per què serveixen les mocions?
LA PROPOSTA D’ERC O COM ENCENDRE EL PLE SENSE SER-HI PRESENT
L’última moció, presentada per CiU, ICV, Entesa i EUiA ha estat una iniciativa d’ERC. Tot i no ser present en el consistori, s’ha avançat a la resta de grups polítics i ha proposar elaborar una moció consensuada sobre l’Agència Tributària Catalana (ATC). Tanmateix sembla no conèixer el tarannà del PSC local, perquè infructuosament ha flexibilitzat els atesos de la proposta amb l’ànim que el grup del govern s’incorporés. A més de no sumar-se als grups proposants, el PSC ha provocat un debat polític crispat i ha “contra programat” amb una moció pròpia.
La moció demana estrictament que els ingressos del IRPF i de l’IVA que l’Ajuntament ha d’ingressar a l’Agència Tributària espanyola es facin a través de l’ATC. És doncs una qüestió de tràmit, de passar prèviament per una altra finestreta i mostrar així de forma simbòlica la voluntat d’exercir l’acció recaptatòria directament.
La diversitat ideològica dels proposants mostra com amb diferents arguments es pot arribar a la mateixa proposta. El Juan M Mena d’EUiA exposa el problema de finançament dels ajuntaments per la retallada dels recursos prominents del Govern central i de la Generalitat, i reconeix que la mateixa Generalitat pateix la no aplicació de l’Estatut. Tot plegat, diu, requereix elaborar una nova llei del finançament local, mentre amb aquest gest simbòlic es vol exigir que el govern de l’estat compleixi amb els seus deutes. Amb un gest d’empatia política, vers l’exposició feta, la portaveu d’ICV, Carmen Garcia, renuncia a intervenir.
La portaveu de l’Entesa per Sabadell, Virgínia Domínguez, entra directament a l’esperit polític de la moció. L’objectiu és avançar cap a l’autogestió dels tributs, donar valor a l’ATC i atorgar-li el rol recaptador que exerceix l’Agència espanyola. Ho fem perquè volem gestionar els nostres propis recursos, afirma.
El portaveu de CiU hi afegeix que en la situació actual l’Estat no paga i s’hi ho fa és en forma de préstec, els interessos del qual els fa assolir a la Generalitat. Reconeix el caràcter simbòlic d’una acció d’aquest tipus però que alhora dóna momentàniament liquiditat a la Generalitat.
És el torn dels no proposants. El regidor no adscrit intenta ridiculitzar la proposta fent-se el sorprès pel fet que es debati una moció d’ERC, sense representació municipal, i anuncia el vot en contra. El portaveu del PP considera la proposta una il·legalitat i amb un to que amaga crispació, cita tota la legislació reguladora de les hisendes locals i la recaptació de tributs fins que la presidència li demana finalitzar amb l’encesa de la bombeta vermella.
Tanmateix qui tensa les cordes i provoca un debat imaginant-se estar en una cambra parlamentaria és la Montserrat Capdevila del govern municipal del PSC, la qual com una corretja de transmissió reprodueix fil per randa els postulats del PSOE. Afirma, amb un deix de superioritat, que és un contrasentit parlar de sobirania fiscal quan a Europa ja es parla de la cessió de sobirania fiscal per part dels estats. Continua amb l’acusació que la moció és fruit del pacte entre CiU i ERC per a governar Catalunya, segrestrar el debat i l’acció política amb l’única finalitat de confrontar-se amb l’estat des d’un discurs únic. Diu no entendre que hi fa ICV i EUiA defensant una moció com aquesta (de l’Entesa ja s’ho espera tot). Ho complementa reconeixent el dèficit fiscal de Catalunya però no vol donar arguments al PP, diu, el qual també busca la confrontació des del govern central. Acaba amb l’anunci del vot en contra perquè cal complir la legalitat.
A la segona volta EUiA li retreu que després de tants anys de diputada encara li hagin d’aclarir que el seu grup està per l’estat federal, però per qui lliurement esculli federar-se. La fa còmplice de l’Europa del capital i es lamenta que el PSC hagi estat protagonista dels problemes que denuncia perquè hi ha contribuït quan governaven.
Ara, la Carmen Garcia no deixa passar l’ocasió d’intervenir. Afirma que la legalitat de la moció ha estat consultada i la repta a demostrar-ne la il·legalitat. Li retreu que durant els anys de govern del PSOE no s’hagués avançat veritablement cap un estat federal, d’haver-ho fet, avui no estaríem en la situació d’ara.
La Virginia Domínguez defensa donar veu en el Ple a tothom que no hi estigui representat, com s’ha fet altres vegades, i demana al regidor no adscrit que ho respecti. Afegeix que la Montserrat Capdevila posa de manifest la seva por al canvi, això justifica que faci el que no ha fet ningú a la sala, un discurs de confrontació.
Carles Rossinyol, portaveu de CiU, fa observar com en altres fòrums el PSC i el PP han reconegut que la proposta de la moció no incompleix cap llei. Sintetitza la intervenció de la Montserrat Capdevila dient que ha començat amb un discurs de la Carme Chacón i ha acabat amb els anunciats del Pere Navarro.
—Sí, de què s’estranya? Això és el PSC— contesta la Montserrat Capdevila, fent-se la contrariada, en una de les frases inconnexes que dedica a cada un dels proposants per a dissimular l’escaldada rebuda arran del debat que ha suscitat. En resum, l’argument de la il•legalitat de la moció li ha quedat desmuntat i del PSC n’ha explicitat la imatge de no ser carn ni peix.
Finalment el Ple no secunda la proposta d’ERC, defensada des dels grups proposants, pels vots en contra del PSC, PP i el del regidor no adscrit.
El PSC deixa sobre la taula la moció sobre el finançament que havia “contra programat” i ICV fa el mateix amb una proposta sobre la contaminació acústica. Tot plegat afavoreix la finalització del Ple a una hora prudent, les nou del vespre. Torno a fer una llambregada al públic assistent, cap representant d’ERC ha mostrat la cortesia de seguir la sessió.