Isidre Soler Clarena. Coordinador d'Entesa per Sabadell
Poc podien pensar els primers impulsors de la revolució industrial que el què havia de servir per generar riquesa i benestar, 200 anys després, fos un dels principals problemes de la humanitat. L’important creixement experimentat des d’aleshores ha estat possible gràcies a l’energia produïda pel consum de grans quantitats de combustibles no renovables com el carbó, el petroli, el gas i l’urani.
Haver disposat recursos energètics de manera fàcil, abundant i a un cost relativament baix, ha consolidat un model econòmic basat en un creixement infinit a partir el consum sense límit dels combustibles no renovables.
Aquest model ha creat coneixement, bens materials i benestar, alhora que ha generat grans desigualtats socials i regionals, però també ha afavorit la degradació dels ecosistemes, el canvi climàtic, conflictes bèl·lics, etc. I, sobretot, ha comportat l’esgotament dels recursos energètics del planeta.
Ara el model es troba immers en una profunda crisi econòmica, social, ambiental, alimentària… que té l’origen en la crisi energètica i la mateixa causa: la cobdícia i la manca de límits del sistema capitalista.
Ara però, es comença a entreveure la fi de l’abundància. Científics, acadèmics i professionals venen advertint del principi de la fi de l’era dels prodigis dels combustibles fòssils. Actualment, el 84% de l’energia consumida al món prové d’energies no renovables, mentre que tan sols un 16% ho fa d’energies renovables.
De continuar amb els nivells actuals de consum de combustibles fòssils i considerant els consums exponencials de països com la Xina i l’Índia, en 30 anys les reserves mundials de petroli i de gas s’hauran exhaurit i en 60 anys s’hauran esgotat totes les reserves d’urani i de carbó. Abans de finalitzar el segle haurem consumit tots els recursos energètics no renovables a l’abast.
La situació pot ser catastròfica si no som capaços de canviar de manera urgent l’actual model econòmic i social que depèn de manera absoluta de l’energia, especialment la provinent dels combustibles fòssils.
Malauradament els responsables polítics semblen voler ignorar aquesta realitat i no es plantegen cap canvi en les seves decisions i veiem com encara impulsen grans infraestructures viàries, la indústria automobilística, gasoductes, grans centres comercials, complexos urbanístics, etc.
Però, malgrat la seva irresponsabilitat, és prioritari cercar solucions si volem mantenir un mínim dels avenços socials, culturals i tecnològics. Solucions que passen ineludiblement pel consum racional i sostenible dels recursos energètics. Calen grans canvis en els sistemes productius, en la mobilitat, en el consum, però també canvis de comportament a nivell social i personal.
Cal prendre consciència que els recursos són finits i no existeixen solucions tecnològiques màgiques i que ni les nuclears ni fer-ho tot elèctric no són viables, a l’igual que les energies renovables no són suficients per abastir el gran consum energètic actual.
Per tant, les alternatives a la crisi energètica passen per reduir el consum, impulsar el comerç de proximitat, canviar el sistema de transport dels vehicles a motor pel ferrocarril, apostar per l’eficiència energètica i impulsar les energies renovables. No per continuar consumint indiscriminadament sinó per garantir les necessitats bàsiques.
Ens trobem doncs en un moment crític pel futur de la societat, però també s’obren oportunitats per assolir un nou model energètic i social sostenible que ens permeti, a l’actual i a les futures generacions, viure en un nivell de benestar sense malbaratar ni exhaurir els recursos.
Des de l’àmbit local també tenim l’oportunitat de treballar de manera eficient a favor d’aquest nou model energètic i social, amb polítiques a favor de la mobilitat sostenible, del comerç de proximitat, de la independència en la producció d’energia renovable, en el foment de les bones pràctiques i un llarg etcètera. L’Entesa per Sabadell està del tot compromesa amb aquest nou model.