Intervenció de Virginia Domínguez en el ple municipal extraordinari del 30 de març de 2012
Aquest ple, i aquest pla d’ajust, no és res més que la constatació del fracàs del conjunt de la seva gestió política.
El decret del Ministeri té la virtut de fer visible el que des de l’Entesa ja veníem denunciant des de l’any 1999: la gestió irresponsable que han fet del diner públic, a vegades vostès sols, a vegades amb altres companys de viatge. En aquests 12 anys han aconseguit passar d’unes finances sanejades a unes finances hipotecades.
Han gastat alegrement, sense pensar en el futur, sense voluntat d’estalvi, malbaratant els diners de la ciutat, fent inversions de dubtosa viabilitat i governant a cop de talonari. En el millor dels casos, pensant que l’escenari de bonança duraria sempre. Sense fer el racó necessari per afrontar situacions difícils, per tenir líquid quan no arriben els diners d’altres administracions. Si haguessin gestionat de manera responsable, ara no estaríem en aquesta situació.
Han fet pressupostos irreals, en què l’inicial poc tenia a veure amb el definitiu i encara menys amb el pressupost liquidat finalment. Una pràctica que convertia en absolutament irrellevant el que aprovava aquesta sala com veníem denunciant any rere any.
També per aquest any 2012 han fet un pressupost que no estava adaptat a la situació de crisi, aplicant retallades aquí i allà, però sense un esforç real de separar el gra de la palla. De definir què és prioritari per a l’Ajuntament, què és necessari per a la ciutat.
Per tant, fracàs de la seva política pressupostària durant 12 anys. I fracàs també de la seva capacitat negociadora, de la relació amb la Generalitat per aconseguir els recursos necessaris per a la ciutat, fracàs, en definitiva, de la política municipal, per nosaltres la política amb majúscules.
El govern de CiU acabarà portant al col·lapse les escoles bressol municipals, que aviat seran més cares que les privades, i les escoles de música i art, que hauran de fixar preus que seran excloents. I Sabadell, pel que sembla, s’hi conformarà.
Sr. Bustos, fer política és diàleg, és arribar a acords, negociar, no plegar-se a la voluntat de les administracions que ens deuen diners. I si vostès sabessin fer política, ara no estaríem parlant d’un pla d’ajust que hipoteca l’Ajuntament durant 10 anys. Un pla d’ajust que no és pas obligatori per a tots, ja que altres municipis amb menys deute sortiran endavant sense aquest pla.
Ara, la ciutat haurà de finançar el seu fracàs, els comptes estaran intervinguts durant 10 anys i la ciutat haurà de pagar un interès del 5% per un crèdit que permeti fer front a les factures del 2011.
Les condicions les posa Madrid i, com sempre, “guanya la banca”.
En síntesi, tenim 4 milions de dèficit del 2011 i 25 milions de deute als proveïdors, molts dels quals no cobren des del setembre. Fa vergonya haver arribat a aquest extrem. Només Badalona i Vilanova ens superen en el rànquing dels que més deuen. Mentre hi ha altres ajuntaments com Terrassa o fins i tot Barcelona que no deuen res. Ciutats que no hauran de patir els efectes d’un pla d’ajust, ciutats que tindran més marge per encarar el futur.
Ja ens explicarà el Sr. Bustos com hem arribat a aquesta situació que fins ara s’havia amagat. I també esperem que expliqui a la ciutat com sortirem d’aquest forat, encara que comprendrà que dubtem de la seva capacitat de liderar aquest procés.
Ens proposen un pla d’ajust que també és continuista, no fan una aposta real per canviar de política. Un error en un moment en què cal un canvi radical de visió que difícilment aquest govern pot liderar. Caldria definir clarament què és prioritari a l’Ajuntament, què és el que necessiten els ciutadans i ciutadanes, sobretot els que pateixen situacions de precarietat.
Ens proposen un pla que tindrà efectes negatius sobre els treballadors municipals, que ja estan patint altres retallades, però que, en canvi, manté la proposta d’inici de mandat pel que fa als sous dels càrrecs polítics.
Un pla que contempla una reducció del 25% dels eventuals, en un moment en què el que toca és eliminar per complet aquesta figura tan innecessària.
Un pla que aposta per pujar impostos sense oferir més serveis. I això és inacceptable, no poden retallar prestacions alhora que pugen els impostos, caient en una política merament recaptatòria.
Un pla que no reflecteix la temporalitat de la mesura imposada pel govern espanyol d’incrementar l’IBI el 10% durant dos anys. El seu pla d’ajust preveu 12 milions d’euros de pujades d’impostos pel 2013, 12 milions i mig pel 2014 i gairebé 13 milions a partir del 2015. Però al 2013 una part (3 milions i mig) prové de l’IBI extraordinari. Com mantindran aquesta pujada a partir de 2014? Ens temem que amb increments molt per sobre de l’IPC.
Un pla que contempla tímidament la recuperació per part de l’estructura municipal de tasques ara privatitzades, però que es queda en un parell de casos amb poca incidència, quan hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit.
Un pla que no esmenta equipaments amb poca viabilitat si no tenen finançament d’altres administracions, com ara la Pista Coberta d’Atletisme, o que obvia que estem regalant equipaments municipals com el Complex Olímpia a entitats com la Federació Catalana de Futbol.
En definitiva, un pla que té molts interrogants, perquè no deixa de ser genèric, però també un pla que no és prou valent. No han sabut gestionar la crisi i tampoc no saben governar sense malbaratar.
Aquest és el seu pressupost i aquest és el seu pla, fruit dels seus fracassos.
Tanmateix, el que avui ens proposen és l’única sortida que li queda a la ciutat. I per això, per la ciutat, ens abstindrem.