L’Entesa per Sabadell denuncia la requalificació de terrenys que permetrà a la propietat doblar el sostre edificable
El ple municipal del 7 de febrer va aprovar provisionalment la Modificació del Pla General d’Ordenació de Sabadell referent a la zona del Castell de Can Feu, cinc anys després de la seva aprovació inicial.
L’Entesa per Sabadell –únic grup municipal que va votar en contra- s’oposa a aquesta modificació perquè està vinculada a un conveni que serà una hipoteca per a la ciutat, perquè fer-se càrrec del castell, les cavalleries i els espais adjacents, que estan en un estat ruïnós, implicarà uns costos de rehabilitació i manteniment molt elevats que ningú no s’ha atrevit a calcular.
D’altra banda, l’Entesa denuncia a canvi de què s’obté el castell, ja que aquesta requalificació del planejament no s’ajusta a l’interès públic –tal com és preceptiu que es justifiqui qualsevol modificació de Pla General-, sinó que el més beneficiat és la propietat.
L’operació urbanística es fonamenta en el conveni signat l’any 2006 entre l’alcalde Manuel Bustos i la Societat Mas Duran, en virtut del qual augmenta la superfície industrial en 2.160 m2, que passen de la qualificació de sòl industrial a la de sòl industrial terciari, cosa que incrementa el seu valor comercial i incrementa l’índex d’edificabilitat. D’aquesta manera la propietat guanya 15.550 m2 de sostre edificable, és a dir, passa de poder construir 18.000 m2 a 33.100 m2 de sostre. A canvi cedeix el castell al Consistori. Un conveni rodó per la propietat: obtenen una generosa plusvàlua i de pas es treuen de sobre el cost de manteniment del castell.
A canvi, la ciutat es queda el Castell de Can Feu, sense que s’hagi definit cap ús, i havent de gastar molts diners públics només per garantir la seva seguretat. El cost de rehabilitació del castell, les cavalleries i els espais auxiliars serà molt superior als 2 milions d’euros que rebrà l’Ajuntament per aquesta operació, però, a més, cal tenir en compte el cost de manteniment de per vida.
Per tant, un bon negoci per a la propietat, un mal negoci per a la ciutat, i encara més en un moment en què hi ha moltes altres despeses socials que haurien de ser prioritàries.
L’Entesa sempre ha plantejat que l’Ajuntament obligués a la propietat a mantenir el castell en condicions, tal i com estan obligats tots els propietaris, i que es realitzés un conveni que permetés l’ús públic però mantenint la propietat privada.