Ferrocarrils: Fem memòria

Virginia Domínguez Alvarez. Regidora portaveu del Grup Municipal d’Entesa per Sabadell

Des de fa més de cinc anys, l’Entesa per Sabadell ha intentat que el projecte del perllongament dels Ferrocarrils de la Generalitat sigui el millor possible. Al juliol de 2006 vam presentar al·legacions a un projecte que el govern municipal havia donat per bo sense cap mena de debat ciutadà, amb la finalitat de millorar el seu disseny i la seva seguretat, així com per evitar l’enderroc de 19 edificis afectats pel traçat al barri de Gràcia i promoure el soterrament fins Sant Quirze.

Posteriorment vam reclamar un debat de ciutat -malgrat el desinterès del govern municipal-, així com diverses iniciatives de millora.
Les obres van començar l’any 2008 i el primer calendari fixava l’entrada en funcionament el 2012. Tanmateix, aviat es va veure la lentitud de les obres i el govern de la Generalitat ja va decidir en època del tripartit un ajornament fins el 2015, sense prendre’s la molèstia de comunicar-ho a ningú.

Malgrat la importància del projecte, aquest s’ha caracteritzat per l’opacitat: ni el govern municipal ni la Generalitat van fer prou difusió de l’estudi informatiu i mai no s’han pres seriosament la funció de les comissions de seguiment, que s’han reunit poques vegades i sense possibilitats d’incidir.

Però l’aspecte més lamentable, darrerament, ha estat la contínua negació de l’aturada de les obres. El 30 d’agost de 2011 l’Entesa per Sabadell va alertar de la paralització de les obres i el govern municipal i la pròpia Generalitat, enlloc d’explicar-ne els motius, es van afanyar a desmentir-ho i intentar desacreditar l’Entesa, acusant-nos d’estar en contra del tren.

La realitat és que a finals de setembre es van reiniciar els treballs de la tuneladora per acabar el primer túnel, quedant la resta de les obres en un estat d’abandonament. Davant la continuada reclamació de l’Entesa per Sabadell de què s’informés de la situació real de les obres, el govern municipal va respondre sempre amb estirabots, fins i tot quan al mes de desembre el propi conseller Lluís Recoder va admetre que el finançament no estava garantit.

Ara tot són planys. El fet que el conseller anunciés l’aturada que ja havíem avançat, s’ha convertit en titulars. Ara tot són corredisses i declaracions. Ara l’alcalde ho considera inacceptable. Però s’han perdut sis mesos, un temps en què el consistori i les institucions sabadellenques hauríem pogut traslladar a la Generalitat la necessitat de continuar l’obra i la Generalitat podia haver resolt ja el finançament. S’ha perdut el temps del diàleg i ara ja són fets consumats.

Amb la ciutat plena d’entrebancs i una gran inversió enterrada i immobilitzada, tenim moltes preguntes. Des de quan sabia la conselleria que s’aturaria l’obra? Què passarà amb la tuneladora, continuaran pagant l’onerós lloguer sense que treballi? Quines garanties té l’anunci del conseller de què a l’estiu hi haurà finançament? Com aconseguirà aquest finançament?

L’Entesa per Sabadell considera que les inversions en transport públic han de ser prioritàries per avançar cap a un nou model de mobilitat, però, més enllà d’aquest objectiu, exigim que es posi fi a més de cinc anys de greus efectes sobre la mobilitat, sobre l’activitat econòmica i sobre la qualitat de vida de molts veïns i veïnes que pateixen els efectes més directes de les obres.

És inadmissible que després de sis mesos d’aturada ara es parli de sis mesos més per repensar el finançament. La ciutat fa massa temps que pateix les molèsties d’unes obres que l’afecten de punta a punta: des del Parc del nord, la Plaça Espanya, convertida en un gran moviment de terres, el Passeig, ple de forats i de tanques, o l’entorn de Sabadell Estació.

Ara més que mai cal transparència. Cal un compromís creïble sobre la data de reinici i de finalització de les obres. Cal tenir respostes. Saber si hi ha alguna possibilitat de què aquesta aturada sigui breu, o si pel contrari la cosa és seriosa i val més que ho tapem tot i recuperem la normalitat. Una normalitat sense el tren que tant esperem, però almenys amb activitat.