Isidre Soler Clarena
La nit del 26 al 27 de setembre es van complir 8 anys del cas Bemba. La seva festa de comiat d’aquest establiment del carrer de la Concepció va finalitzar amb els incidents més greus que han succeït a la nostra ciutat des del retorn formal de la democràcia.
Uns incidents que quedaran per sempre en la història local recent i que van comportar notables repercussions polítiques, com l’alteració de la convivència ciutadana i que una part important dels sabadellencs i sabadellenques conegués el veritable tarannà del govern municipal encapçalat per Manuel Bustos.
Aquells incidents no es van originar de manera fortuïta, ni van ser fruit de la poca traça dels comandaments policials a l’hora de gestionar unes molèsties de sorolls al carrer, sinó que va ser el resultat d’una actuació perfectament meditada i planificada. Era l’ocasió perfecta per acarnissar-se amb uns joves crítics amb el nou règim polític sabadellenc.
Per què es va donar una actuació policial tan desproporcionada per un problema de sorolls? Per què s’hi va estrenar la unitat especial de la Policia Municipal? Per què es va utilitzar material antiavalots contra tota la gent que es trobava pel carrer? Per què aquell dia la Policia Municipal disposava de més efectius? Per què es van practicar detencions indiscriminades lluny del lloc dels incidents? Per què els regidors Paco Bustos i Josep Ayuso es trobaven al capdavant de la ràtzia policial? Són algunes de les preguntes que 8 anys després encara no en tenim la resposta.
Des del mateix moment dels incidents el govern municipal del PSC va dedicar tots els seus esforços a tergiversar els fets i amagar el seu nefast paper en l’origen i evolució dels incidents, amb una absoluta manca de transparència i una nul·la voluntat de clarificar el què va passar i per què va passar aquella matinada.
Que 8 anys després no s’hagin clarificat uns fets tan greus per a la ciutat com els del Bemba no és una qüestió menor, sinó que esdevé un dèficit democràtic molt greu del govern d’aleshores, que és el mateix d’ara, i que la ciutadania hauria de posar en el passiu a l’hora de fer balanç de l’actuació del govern de Manuel Bustos.