Isidre Soler Clarena
En els darrers dies ha sorgit una certa preocupació ciutadana pel futur del Passeig de la Plaça Major. Es tracta de benintencionades opinions i campanyes a favor de recuperar l’espai més emblemàtic de Sabadell tal i com va ser.
El que ara pretenen recuperar era això, un espai urbanitzat a partir d’un passeig central seguint l’eix del que havia estat l’antiga Plaça Major. Un passeig inaugurat l’any 1950 amb la voluntat de “modernitzar” el centre de Sabadell, amb el sortidor presidint-lo a l’extrem de tramuntana i la doble renglera d’arbres com a elements que més el caracteritzaven.
La memòria que tenim del que va ser el Passeig de la Plaça Major ens porta a visualitzar un espai entranyable emmarcat per les alzines, algunes d’elles esplèndides en el moment en què van ser arrancades i que, per tal de respectar-les, van obligar, fins i tot, un difícil encaix de l’edifici del mercat provisional en el moment que es va instal•lar en aquell espai.
Imaginem un Passeig que no serà, perquè les característiques físiques de l’espai han canviat radicalment. Ara des de l’actual aparcament de la Plaça del Dr. Robert fins el Passeig de Manresa s’hi ha construït un nou aparcament soterrat de vehicles, cobert amb una llosa de formigó armat que, lògicament, impossibilita la plantació arbres amb pretensions de ser alguna cosa més que elements decoratius.
Les instal·lacions pròpies de l’estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, com ara les escales mecàniques, els ascensors, les sortides d’emergència i els pous de ventilació, inconvenientment distribuïts per tot l’espai del Passeig, així com els accessos a l’aparcament soterrat, són altres elements que condicionaran la nova urbanització de l’espai entre la Plaça de l’Àngel i la Rambla.
Una nova urbanització que podrà ser tractada amb més o menys fortuna, però que impedirà reproduir el Passeig tal i com va ser, en el supòsit que reproduir el disseny d’un passeig projectat fa més de 60 anys fos la millor opció pel centre de Sabadell.
Per l’Entesa per Sabadell, la qüestió no és tant si es pot reproduir el passeig dels anys 50 o no, sinó si el fet d’haver-hi construït l’aparcament, que condiciona totalment el futur del Passeig de la Plaça Major i de bona part del centre de la ciutat.
Com s’ha dit, l’existència de la llosa de formigó que tapa l’aparcament impedeix ordenar el nou espai comptant amb la presència d’arbres que donin caràcter al lloc i permetin la creació de zones d’ombra que afavoreixin l’estada i el passejar. En canvi, l’aridesa de la superfície està assegurada, ja que la presència vegetal no podrà anar més enllà dels parterres, les jardineres i els arbrets ornamentals.
Un altre element distorsionador serà la pròpia presència de l’aparcament que, amb una capacitat de prop de 400 vehicles, condicionarà a l’alça la mobilitat del nucli central de la ciutat amb un elevat flux de vehicles que hi voldran accedir o en sortiran. Voler reduir la presència de cotxes del nucli antic de la ciutat i a l’hora construir-hi un aparcament és una absoluta contradicció, que ha hipotecat qualsevol plantejament honest a favor d’un centre més pacificat. Cap altra ciutat no es planteja avui en dia pacificar el seu centre i alhora construir-hi un aparcament.
Es tracta d’una nova errada històrica, que repeteix la que es va cometre construint l’actual aparcament sota la plaça del Dr. Robert. Llavors, però, teníem el Passeig. Ara el Passeig ja no podrà ser.
[Publicat al Diari de Sabadell, 5/10/2011]