PLE DE JULIOL

Per Sebastià Ribes i Garolera

UNA ESFERA INSTITUCIONAL DE 66 ORGANISMES

En una hora s’ha enllestit el ple de juliol, el segon del mandat. El govern ha procurat portar-hi només els temes imprescindibles per acabar la remodelació del puzle municipal i l’oposició, entre els novells del PP i la disgregació d’ICV-EUiA, només ha estat colpidora des de les intervencions de CiU i l’Entesa per Sabadell.

Un cop aprovada l’acta anterior, autoritzada la denominació de Ciutat de Sabadell pel Certamen bianual de Més Música i fixat el calendari de festes locals pel 2012, es proposen les persones que formaran part del conjunt de les 66 entitats i organismes promoguts o vinculats amb l’Ajuntament. Com es pot comprendre, nominar a qui representarà a la Casa Gran a cada lloc d’aquesta esfera institucional on es decideixen actuacions o propostes polítiques que afectaran a la gestió de la ciutat és, després de fixar l’equip de govern, el dictamen polític més transcendent des de la governança municipal. En conseqüència, de moment, des del públic es fa estranya la no intervenció dels càrrecs electes d’ICV-EUiA i del PP.

La Virgínia Domínguez, portaveu de l’Entesa, es mostra disconforme perquè els criteris per proposar els representants no s’han modificat. No està justificada, diu, la presència de l’Oriol Civil i el Simon Saura a l’Organisme de Museus, es manté la sobre representació del PSC en el Consell de Solidaritat i Cooperació, i es continua impedint la presència de l’oposició a la Fundació Parc Agrari Miquel Agustí, en el Consorci Parc Central del Vallès i en el Pacte Local per a l’Ocupació.

En Carles Rossinyol, portaveu de CiU, després de ser-li denegada la petició de votar els organismes per separat, evidencia com les disfuncions esmentades es contradiuen amb les declaracions de consens i mà estesa fetes pel Sr. Bustos dies abans. Perquè, afegeix, malgrat algunes representacions estan molt lligades a la gestió municipal i per coherència cal la representació directa del govern, d’altres podrien ser assolides responsablement per l’oposició.

El ponent del PSC, en Juan Carlos Sánchez, eludeix justificar políticament la presència de l’Oriol Civil i del Simon Saura, els defensa com a personatges coneixedores del món associatiu amb capacitat d’aportar criteris. Només faltaria, penso, però amb aquests requisits podríem llistar unes quantes dotzenes de persones. Per què aquestes concretament? El ponent continua i justifica tota la proposta sobre els 66 organismes, amb els dos exemples més extrems. Ni a l’Incasol (Generalitat) ni a la Companyia d’Aigües, argumenta, és propi trobar-hi l’oposició. És evident que fa orelles sordes, no vol o no pot rebatre la línea argumental de CiU. Ja està clar, per ara no es repartirà joc amb l’oposició.

Finalment, amb els vots en contra d’Entesa, CiU, ICV, EUiA i l’abstenció del PP el dictamen s’aprova. El Sr. Bustos ha preferit fer prevaldre globalment la seva proposta política, sense el suport de l’oposició, abans de mostrar mà estesa i cercar-ne el consens, ni que fos parcialment.

QUAN ELS SUPERTÈCNICS RETORNEN

El segon punt polèmic s’anuncia genèricament com a modificació de la plantilla i la relació de llocs de treball. L’exposició d’en Ramon Burgués del PSC, consisteix en justificar la modificació pel retorn de cinc tècnics afectats pels canvis polítics en altres institucions públiques i dotar de personal el nou Centre Cívic de Can Llong. També comenta la inclusió de modificacions per a la nova organització municipal, sense explicitar la magnitud ni el procediment. És a l’escoltar la primera intervenció de l’oposició, feta per la Virgínia Domínguez, quan ens assabentem de la creació de tres nous llocs de direcció i del seu nomenament per lliure designació (designació a dit emprat ja pel 10% de la plantilla!), sense concurs públic.

Incomprensiblement, com fent-se el desmenjat, en Juan Miguel Mena d’EUiA anuncia que només els interessa els resultats de la nova organització i s’abstindran. La Carme Garcia, surt del tema per exposar en nom d’ICV la divisió del grup electoral, vol deixar-ne constància a l’acta, i sense cap argument explicita que votaran en contra de la proposta a debat.

El “cunero” (1) Esteban Gesa i portaveu del PP, comenta que en reduir-se el càrrecs respecte la plantilla anterior ara s’optimitzen els recursos, el seu vot serà a favor. Bé, ja es comença a entendre l’actitud d’aquesta força política vers el govern i el comportament d’EUiA en els dos plens, les dues organitzacions estan “competint” per veure qui fa de crossa del PSC.

Amb les cartes ja sobre la taula, en Carles Rossinyol fa la seva intervenció a l’entorn de la pregunta: quin serà el cost de la nova organització? Informació que encara no li havia estat facilitada. Quan el ponent li explicita un augment anual per a la ciutat de 144.700 euros reclama reduir d’altres partides. Perquè el prudent, diu, és reduir la despesa.

Continua el portaveu del PSC, Josep Ayuso. Assegura que la proposta és correcta, diu que ells confien en els tècnics i mostra el seu acord amb el ponent (sic) i amb el Juan M. Mena. Tot fa pensar que si no s’esforça en conèixer amb més profunditat cada tema, l’estrenat portaveu en comptes d’un reforç es convertirà en un bumerang pel PSC.

En Ramon Burgués replica amb una opinió més ”la nostra és una estructura petita per la grandària d’una ciutat com Sabadell”, diu, però no facilita dades per comparar. Torna a justificar el seu cost amb l’embolcall dels tècnics retornats i les necessitats de Can Llong, mentre agraeix la confiança d’EUiA i del PP.

De fet, per què el govern no ha presentat alguna proposta de reducció parcial de la depesa? Més quan l’increment no és atribuïble sols a l’augment “forçat” de la plantilla. Possiblement, per això el Sr. Bustos intervé amb una extensa explicació sobre l’obligació legal d’acceptar el personal retornat de comissió de serveis o amb excedència forçosa. En qualsevol cas, la proposta del govern no es mou ni una coma i és aprovada pel PSC i el PP, amb l’abstenció d’EUiA i el desacord de l’Entesa, CiU i ICV.

1.- Els “cuneros” eren, durant la Restauració, els candidats que el poder central destinava en els districtes rurals, sense cap vinculació amb els seus electors, però amb la certesa que serien escollits. Avui, per extensió, es fa servir per definir els candidats que no pertanyen a la circumscripció electoral per la qual es presenten. En el nostre cas, ni treballa ni viu a Sabadell, així ni va poder votar a les passades eleccions municipals, tanmateix per l’actual sistema electoral pot ser un representant “sabadellenc” a l’Ajuntament.