Intervenció d’Isidre Soler en el ple municipal del 6 de juliol de 2010
Des de l’Entesa per Sabadell volem manifestar el més absolut rebuig a la declaració política del màxim poder judicial de l’aparell de l’estat espanyol.
El problema de fons de la sentència no és solament si el Tribunal Constitucional limita l’ús de la nostra llengua, les competències en l’administració de justícia, impedeix ampliar les competències fiscals de Catalunya i fins i tot limita l’actuació del Síndic.
Una sentència, recordem-ho, sobre un Estatut que ja va sortir descafeïnat de la cuina del Parlament de Catalunya i va ser bandejat per les Cortes Españolas després de ser ribotejat pel sr. Alfonso Guerra, tot i les promeses del Sr. Zapatero de respectar l’estatut aprovat per Parlament de Catalunya.
Per l’Entesa, el més preocupant de la sentència és el retrocés democràtic que significa el fet d’anul·lar la voluntat del poble de Catalunya expressada democràticament en un referèndum, la dels seus representants legítimament escollits i de les seves legítimes institucions.
Que la concepció política de deu membres d’un tribunal posats a dit per dos partits tingui més valor que la voluntat d’un poble i la de les seves institucions vol dir que la democràcia té un greu problema.
Però no ens enganyem. El problema no és l’Estatut, ni el Tribunal Constitucional, el veritable problema és l’estat uniformador i la seva Constitució, i el fet d’haver tancat en fals en el seu moment el tema de les nacionalitats.
Una Constitució que en el seu títol preliminar ho deixa ben clar:
Només hi ha una nació: l’espanyola. Patria común e indivisible de todos los españoles.
Només hi ha un poble sobirà: l’espanyol.
Només hi ha una llengua: l’espanyola i una sola una bandera: l’espanyola
Només hi ha una autoritat: l’espanyola
La resta és perifèria i folklore.
En realitat el Tribunal Constitucional tan sols ha fet d’altaveu de la voluntat política dels qui defensen la España, una i grande: el PP, el PSOE i tota la brunete mediàtica.
Tots ells intolerants i bel·ligerants fins les darreres conseqüències cap a tot allò que soni a diversitat i que no sigui homogeneïtat. No volen admetre els nostres drets com a poble, ni la nostra història, ni els nostres trets diferencials, sinó que persegueixen la submissió de Catalunya a Espanya.
Pensem que s’ha acabat l’ambigüitat. Cal dir les coses pel seu nom i que la via estatutària i constitucional no poden garantir els drets democràtics i les justes aspiracions nacionals de Catalunya.
Cal mirar endavant. Des de les organitzacions i les institucions democràtiques hem de continuar treballant i lluitant per la dignitat i els drets democràtics com a ciutadans i com a catalans, perquè Som una nació i nosaltres decidim.