L’Entesa per Sabadell considera una hipocresia la crida a la “responsabilitat” de l’oposició que ha fet l’alcalde

L’austeritat en la gestió dels recursos públics s’ha d’aplicar sempre i no tan sols en èpoques de dificultats econòmiques. L’Entesa per Sabadell ve reclamant any rere any al govern municipal que elabori uns pressupostos basats en l’austeritat i la racionalitat.

L’Entesa defensa l’austeritat com un principi d’ètica, com la base d’una gestió escrupolosa dels recursos públics. Un principi que s’ha de dur a la pràctica sempre per tal que els diners públics es destinin única i exclusivament a satisfer les necessitats reals de les persones, a millorar i fer avançar la ciutat.

Lluny d’això, el govern municipal porta onze anys desoint aquestes peticions de bona gestió i de racionalitat. Al contrari, el malbaratant dels recursos públics ha estat constant i gairebé un escarni.

Una política de personal en funció dels interessos del partit del govern i no de les necessitats reals de la ciutat; una gran despesa anual de diner públic en propaganda, actes ostentosos, ornaments superflus, canapès, festes i sopars, etc.; una política de subvencions clientelar; estudis i projectes innecessaris; construcció d’equipaments de dubtosa utilitat i rendibilitat; el finançament d’obres no municipals, etc., són alguns dels exemples del que ha estat la tònica generalitzada dels governs Bustos. Una pràctica malbaratadora que ha anat en contra de destinar recursos a necessitats reals, però que també ha generat unes hipoteques de gestió difícils de corregir.

Per aquest motiu l’Entesa per Sabadell considera la crida de l’alcalde Manuel Bustos reclamant “rigor i responsabilitat” a l’oposició davant les mesures d’austeritat que el caldrà prendre, tan sols es pot interpretar com unes paraules carregades d’hipocresia, quan han estat l’alcalde i els diferents governs que ell ha presidit els que han estat mancats de rigor i de responsabilitat durant onze anys.

L’Entesa continuarà reclamant una gestió racional i efectiva dels recursos públics per tal que no en surtin perjudicades les politiques socials i els serveis bàsics i que no siguin els ciutadans i ciutadanes, ni els empleats municipals els que acabin pagant els plats trencats d’una situació econòmica que no han generat.